Com la tecnologia impulsa el sector turístic

Fa anys que ja s’intuïa el potencial de la tecnologia en el sector turístic. El 2017, un estudi de la consultora McKinsey Institute deixava entreveure que la intel·ligència artificial (IA) oferia al sector del turisme un 128 % de valor afegit respecte d’altres sectors.

Des d’aquesta data, la IA, així com altres solucions tecnològiques, s’han anat implantant al turisme, que té a tocar una oportunitat d’or per digitalitzar-se gràcies al desemborsament dels fons europeus Next Generation.

Aquest sector pot trobar en la intel·ligència artificial i en el big data uns grans aliats. En funció dels resultats que llanci l’aplicació d’aquestes dues tècniques, les empreses turístiques poden prendre decisions basades en tendències amb absoluta immediatesa, tot ajudant a corregir estratègies sobre la marxa. Per exemple, es poden detectar modificacions en tendències d’elecció de destins, fet que permet ajustar a la demanda transport o recursos hotelers.

D’altra banda, tant la IA com el big data permeten acompanyar el viatger durant tota l’experiència del viatge. Des d’una fase germinal, en què el viatger comença a plantejar-se quin tipus de viatge vol i estudia diversos escenaris, fins al moment de reserva, de viatge, d’estada i també a la tornada, quan fa la seva valoració. D’aquesta manera, es pot anar facilitant la informació necessària en el moment idoni, perquè la informació sigui oportuna, accessible i útil.

En aquest àmbit, els chatbots i assistents virtuals de veu tenen molt a dir. Aquests últims s’encarreguen de recollir informació sobre hàbits i preferències dels consumidors per millorar futures experiències a través del Machine Learning.

Per exemple, l’app de viatges tripAbrood, especialitzada en turisme familiar, utilitza IA, machine learning i motors de recomanació per oferir a les famílies les opcions que millor encaixen amb les seves necessitats particulars. El seu valor rau en el fet que ofereixen menys opcions, però de més rellevància per a la família en concret.

Segons els creadors de l’app, moltes famílies estan acostumades a reservar les seves vacances online, però es frustren per l’aclaparadora quantitat d’opcions que se’ls ofereixen. L’app soluciona aquest problema assumint les preferències de la família i presentant resultats en funció d’aquests criteris.

El Ministeri d’Indústria, Comerç i Indústria ha creat la Xarxa de Destins Turístics Intel·ligents (DTI), que compten amb una infraestructura tecnològica d’avantguarda que garanteix el desenvolupament sostenible i l’accessibilitat. D’altra banda, els DTI faciliten la interacció i integració del turista amb l’entorn i n’optimitzen l’experiència. A la llarga, l’ús de la tecnologia aconsegueix augmentar la competitivitat i l’eficiència.

Les seves aplicacions són il·limitades: informació ràpida i en temps real sobre la ciutat, el seu patrimoni i serveis. A això cal afegir-hi la possibilitat d’efectuar gestions online i immediates. La realitat augmentada és una altra opció que valora el patrimoni urbà. Gràcies a aquestes innovacions, s’ajuda el viatger a millorar la planificació i l’experiència.

Finalment, a aquest escenari cal afegir-hi la irrupció dels nòmades digitals, aquells treballadors que, en poder dur a terme la seva tasca en remot, trien viure en aquells llocs que millor s’adaptin a la seva manera de viure. El bon clima d’Espanya fa que destinacions com les Illes Canàries siguin potencials receptors d’aquest tipus de viatgers, així com Barcelona, València o Màlaga. Una Smart City amb alt nivell de digitalització facilita l’arribada de nòmades digitals. Així mateix, pols tecnològics com el de Màlaga també atreuen treballadors del mateix àmbit, a la recerca de sinergies i networking.

Els sensors, la Internet de les Coses, la biometria o la tecnologia sense contacte estan modificant l’escenari tradicional de l’hostaleria. D’una banda, s’ha millorat el servei que es presta i s’ha guanyat en competitivitat, i de l’altra, s’ha millorat també l’experiència dels viatgers.

Amb la COVID-19 present en el nostre dia a dia, els mètodes contactless ajuden a evitar contacte físic i, per això, el contagi del virus. Per exemple, la patronal hotelera de Benidorm, Hosbec, ha llançat un projecte pilot per a l’aplicació de sistemes de reconeixement facial en hotels de la Comunitat Valenciana. Aquest projecte, que compta amb el suport de la Generalitat, disposa d’un pressupost que puja a 50.000 euros.

Per la seva part, l’Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas Aena ja ha activat el seu projecte pilot de reconeixement facial gràcies a Iberia, amb el suport del CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial). El sistema permet la detecció biomètrica dels viatgers, amb l’objectiu de millorar la seva experiència, agilitzar tràmits i minimitzar el contacte físic.