Aquesta és una pregunta per a la qual encara no hi ha una resposta exacta. Després de la seva aprovació, s’obre un període transitori de dos anys perquè els països de la Unió Europea incorporin la directiva a les seves pròpies legislacions. Això vol dir que la nova norma podria presentar, encara, algunes particularitats en la seva aplicació efectiva dins de cada Estat.
Per aquesta raó, de moment només disposem de les anàlisis d’experts i analistes sobre quina podrà ser l’aplicació pràctica d’una norma que concentra els seus punts més polèmics en dos articles: el 15 i el 17.
A grans trets, l’article 15 permet als editors de premsa donar o no el seu permís a webs amb ànim de lucre per compartir “fragments significatius” de les seves publicacions. D’altra banda, l’article 17 insta les plataformes que emmagatzemen, organitzen i difonen continguts d’altres usuaris amb fins comercials a demanar una llicència als creadors de les obres.
A més, per evitar que es pugin continguts que vulnerin els drets d’autor, les plataformes hauran d’establir mecanismes per sortejar multes, els quals haurà d’establir cada Estat membre. S’espera que aquests mecanismes siguin filtres de càrrega previs i pràctiques de moderació més estrictes. Una exigència que els detractors de la norma consideren una limitació de la llibertat d’expressió i un perill per a creadors com els youtubers, que sovint utilitzen fragments de pel·lícules o sèries en els seus continguts, així com partides gravades de videojocs.
Significa això, que un usuari d’internet no podrà compartir un article de premsa o un mem a través de WhatsApp o qualsevol xarxa social? Encara que hi ha qui assegura que aquesta directiva, a la llarga, podria acabar amb els mems i les paròdies, la norma protegeix expressament la pujada a la xarxa de continguts si és per citar, criticar, ressenyar, caricaturitzar, parodiar o imitar. A més, plataformes com WhatsApp, Wikipedia o núvols, l’objectiu de les quals no consisteix a lucrar-se amb el contingut, queden fora de l’aplicació de la llei.
En qualsevol cas, els experts asseguren que aquesta norma no imposa la responsabilitat als usuaris d’internet per l’ús de continguts aliens. En realitat, les mesures afecten les empreses titulars de les plataformes de continguts, que són les que han de vetllar pel seu compliment. Això significa que un usuari particular, que no persegueix un lucre en compartir una obra de tercers a internet, no haurà de pagar cap multa per pujar-los o enviar-los a altres usuaris. El que sí que es podrà trobar en el futur és que no podrà pujar el contingut a una plataforma perquè un filtre considera que vulnera els drets d’autor.
L’abast real de la normativa només es coneixerà amb el temps, quan els països l’adaptin, les plataformes posin en marxa els seus mecanismes de control de manera efectiva i es coneguin les primeres sancions. Mentrestant, internet continua oferint continguts útils i entreteniment als seus usuaris, a més de ser un important punt de trobada per a ells.