Al món empresarial hi ha molts tipus d’equips de protecció individual (EPI), últimament coneguts pels equips mèdics que tracten la COVID-19. Alguns, com les mascaretes, els guants o les peces rebutjables per protegir-se de patògens o químics, no es poden reutilitzar. Però n’hi ha molts d’altres que sí que poden tenir una segona vida si els utilitzen persones particulars.
És el cas del calçat de seguretat, que es fa servir en tota mena de sectors: des de l’industrial en fàbriques fins als tècnics de telecomunicacions que pugen a terrats i torres. A Espanya, l’ús professional d’aquest calçat es regula mitjançant diversos reials decrets. Un dels aspectes que criden l’atenció entre tota aquesta normativa és que les botes tenen una “data de caducitat”, a partir de la qual es consideren insegures per a activitats professionals.
A més, per diverses circumstàncies, aquest material queda sovint sense ús, per exemple, si un empleat canvia d’empresa. Tanmateix, des del punt de vista del calçat, una bota “caducada” o que no porti els cordons homologats pot no servir per al seu ús professional, però continua sent una peça de vestir vàlida per a un particular. També és així per a elements com ara guants de treball, jaquetes, ulleres i altres estris que es poden utilitzar fora de l’àmbit laboral, per exemple, per protegir-se quan es fan petites reparacions domèstiques o tasques de jardineria a casa.
Són equips que encara poden tenir una segona vida, per exemple, a través de la donació. El benefici és doble: per una banda, s’eliminen els costos econòmics i ambientals associats al seu emmagatzematge i, per l’altra, s’estrenyen llaços amb la comunitat amb què conviu l’empresa.