SOSTENIBILITAT

COP26: això és el que està en joc a Glasgow

Temps de Lectura: 5 minutos

COP26: això és el que està en joc a Glasgow
Avatar

CaixaBank

29 Octubre, 2021


Encara que cada any se’n celebra una, poques conferències sobre el clima han aixecat tanta expectació com la COP26. La raó té molt a veure amb l’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19, que ha paralitzat durant dos anys pràcticament qualsevol negociació relacionada amb aquest tema. A partir del 31 d’octubre, aquestes negociacions es reprendran en la Conferència del Clima número 26 (COP26), que tindrà lloc a Glasgow (Regne Unit) fins al 12 de novembre.

Objectiu: 1,5 oC

En aquesta cimera, patrocinada per l’ONU, hi ha molt en joc. El més important serà, sens dubte, arrencar compromisos als més de 200 països que participaran en la COP26 perquè accelerin en el compliment de l’Acord de París que van signar el 2015.

Aquell pacte preveia com a objectius principals limitar l’augment de les temperatures als 2 oC, amb un escenari ideal d’1,5 oC sobre nivells preindustrials, així com disminuir ràpidament les emissions globals, una vegada hagin tocat sostre. De fet, ja el 2030 s’han d’haver reduït a la meitat si volem assolir l’objectiu més ambiciós d’1,5 oC.

Encara que la pandèmia va frenar temporalment les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle, aquestes s’han tornat a incrementar. És fonamental que trobin el sostre com més aviat millor per poder reduir-les després, tal com es va pactar a l’Acord de París. D’això depèn que mantinguem o no a ratlla el canvi climàtic.

Davant d’aquest panorama, el president de la COP26, Alok Sharma, ha fixat una sèrie d’acords que s’han d’assolir en aquesta reunió. Així, podrien impactar en la vida quotidiana de milions de persones a tot el món.

Adeu al carbó

El camí per reduir les emissions d’efecte d’hivernacle que tants danys causen al planeta passa per receptes com ara posar data al final de l’ús del carbó sense captura d’emissions com a font d’energia. Una meta que, segons proposa Alok Sharma, s’ha d’abordar des de diverses línies d’acció, que inclouen acabar amb el finançament internacional al carbó i que tots els països abandonin aquesta font d’energia, a més de mitigar els efectes econòmics i socials d’aquesta decisió.
Si s’assolissin aquests compromisos, milers de persones tindrien accés a nous llocs de treball relacionats amb la transició energètica. La millora en la qualitat de l’aire evitaria centenars de milers de morts prematures, visites a urgències i naixements prematurs. A més, eliminar el carbó és decisiu per assolir la meta dels 1,5 oC. I, si això s’aconsegueix, un infant que neixi avui patirà un 40 % menys d’onades de calor que les que li tocaria viure si seguíssim amb les polítiques actuals.

Mobilitat sostenible

Un altre dels compromisos que hi ha sobre la taula a la COP26 consisteix a aconseguir que els països es comprometin a fer possible que tots els vehicles nous que es venguin siguin no contaminants. Una meta que, per exemple, el Regne Unit ha fixat ja per al 2030, any en què acabarà amb la venda de cotxes de gasolina i dièsel. La Comissió Europea l’ha portat al 2035 i hi ha inclòs els vehicles híbrids i de gas.

Aquest objectiu s’emmarca dins d’un altre més gran: el que cerca reduir a la mínima expressió les emissions contaminants procedents del transport, que són moltes. Això canviarà, en el futur, el panorama a carreteres i carrers: només veurem vehicles elèctrics —o de qualsevol altra tecnologia neta que sorgeixi. A més, és molt probable que es redueixin els desplaçaments amb avió, mentre que optarem més per altres mitjans de transport col·lectiu com el tren, el metro o l’autobús.

Frenar la desforestació

Els boscos i les zones verdes són excel·lents capturadors de diòxid de carboni (CO2), un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle. Per tant, no és estrany que el president de la COP26 hagi expressat el seu desig que els països es comprometin a posar fi a la desforestació mitjançant l’establiment de plans a llarg termini amb mesures pràctiques i ambicioses que sumin a aquest objectiu dels 1,5 oC.

Més enllà dels beneficis que suposa per al clima capturar i eliminar més carboni, posar en marxa aquests plans tindria altres efectes sobre la vida de milions de persones. Per exemple, requeriria apostar per una agricultura i ramaderia més sostenibles, que evitin la destrucció de boscos per a pastures o cultius. Es tracta de pràctiques que generen riquesa i treballs de qualitat. Però, sobretot, són elementals per assegurar-nos que hi haurà aliments suficients per a tots l’any 2050.

Finançar un futur sostenible

Cap compromís que s’assoleixi en la COP26 podrà tirar endavant sense el finançament adequat. Les mesures necessàries per fer-los realitat necessiten recursos que hi facin costat, sobretot si s’han d’implementar en països vulnerables. En aquest sentit, ja hi ha un acord pel qual els països desenvolupats es comprometen a finançar polítiques sobre el clima en països en desenvolupament amb 100.000 milions de dòlars anuals.
L’organització de la COP26 també aspira a aconseguir que cada decisió financera que es prengui d’ara endavant tingui en compte el canvi climàtic. Des dels paquets d’estímuls per a la recuperació després de la pandèmia fins al compromís de les entitats financeres per assegurar que els seus préstecs i inversions s’alineen amb l’objectiu de neutralitzar la petjada de carboni al món.

Aquest compromís amb el finançament sostenible significarà inversions més importants en projectes i tecnologies que tenen cura del medi ambient, així com un millor control dels riscos, tant econòmics com socials. Tot això pot ajudar a augmentar l’estabilitat de ciutadans, països i empreses de tot el món. I, per tant, a pal·liar els efectes de les crisis.

Només el temps dirà si la COP26 es converteix finalment en la cimera en què la humanitat va decidir prémer l’accelerador en la seva lluita contra el canvi climàtic. Els assistents tenen molts fronts oberts sobre els quals treballar, però també moltes possibilitats per assegurar el futur del planeta i els seus habitants.