Què és el finançament sostenible i per què és necessari

Sostenibilitat és molt més que la paraula de moda. És la meta cap a la qual es dirigeix el món. Fins i tot l’ONU li ha posat data: el 2030, el planeta ha de ser una llar segura i habitable. És a dir, el 2030 hem d’haver assolit la sostenibilitat.

L’ONU ens involucra a tots en la consecució d’aquesta Agenda 2030. Això comprèn governs, companyies i societat civil. Tots hem de donar un cop de mà per fer realitat un objectiu tan ambiciós en tan poc temps. Incloent-hi les entitats bancàries i els organismes capaços d’aportar el finançament necessari per emprendre aquesta transformació. Proveir fons és imprescindible per assolir aquesta meta.

Tanmateix, abans de destinar recursos al compliment de qualsevol objectiu, és necessari delimitar-lo. Fer-lo comprensible i abastable. Com s’assoleix una cosa tan etèria com la sostenibilitat? Què es pot fer perquè societat i planeta siguin sostenibles? Per respondre a aquestes qüestions, l’ONU va identificar disset objectius crucials per al compliment de la seva Agenda 2030. Són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i s’han convertit en el far que il·lumina el finançament sostenible

El finançament sostenible es pot definir com el finançament els recursos del qual es destinen a donar suport a projectes verds i/o socialment responsables, és a dir, els que tenen clars beneficis per al medi ambient o la societat. Va lligat als ODS fixats per l’ONU.

És una de les eines de les denominades finances sostenibles, que són aquelles que inclouen un fort component ecològic i, alhora, s’orienten a donar suport al creixement econòmic. Entre les seves metes hi ha reduir l’impacte mediambiental, ocupar-se de l’efecte d’hivernacle i la contaminació, minimitzar els residus i optimitzar l’ús de recursos naturals. Tot això, respectant els principis de transparència i conscienciació.

Què diferencia el finançament sostenible del tradicional? Bàsicament, que exigeix a les institucions que aspiren a beneficiar-se’n que compleixin certs estàndards lligats a la sostenibilitat. Això significa que es concedeix als organismes públics o privats que demostrin polítiques i acompliment sòlids en matèries ambientals i socials. També als que destinen part o tots els fons rebuts a aquest tipus de projectes.

Les empreses que reben finançament sostenible obtenen diversos beneficis. En primer lloc, accés a condicions favorables, com ara interessos reduïts o terminis més amplis per aconseguir els seus objectius. D’altra banda, visibilitzen el seu compromís amb la sostenibilitat, un impacte que pot resultar molt positiu per a la seva imatge dins el mercat.

Perquè un instrument financer pugui considerar-se sostenible cal complir una sèrie de paràmetres que permetin establir aquesta qualitat. Per aquest motiu, el 2014 es van donar a conèixer els Green Bond Principles (GBP), actualitzats per última vegada el juny de 2018, i els Social Bond Principles (SBP), el 2017. Publicats per l’ICMA (International Capital Market Association), són d’aplicació voluntària i estableixen els quatre punts que han de complir les emissions dels bons per tenir la consideració de verds o socials. També els préstecs sostenibles disposen del seu propi document, Green Loan Principles (GLP), que es basa en els mateixos components clau.

Bàsicament, aquests principis es relacionen amb l’ús dels fons, que s’han de destinar a projectes amb clars beneficis mediambientals i socials avaluats per l’entitat emissora.

Pel que fa al procés de selecció i avaluació dels projectes, tant si es tracta d’un emissor (bons) com d’un prestatari (préstecs), s’han de comunicar de manera clara els objectius sostenibles que es persegueixen i els criteris d’elegibilitat, entre altres aspectes.

La gestió del finançament, els fons del qual s’han de separar de la resta, i la informació puntual sobre l’ús d’aquests fons són també principis aplicables al finançament sostenible.

En el cas de CaixaBank, l’entitat dona suport, mitjançant la seva activitat, a les iniciatives i projectes més respectuosos amb el medi ambient i que contribueixin a prevenir, mitigar i donar resposta al canvi climàtic i la transició cap a una economia baixa en carboni. Per aconseguir-ho, ha articulat diferents instruments financers.

Entre aquests hi ha els denominats préstecs verds, que es destinen a projectes relacionats amb la sostenibilitat mediambiental. Això inclou finançament a projectes vinculats a la gestió de l’aigua, el tractament de residus, energies renovables, infraestructures i transport net. Tots els concedits per l’entitat han obtingut el Green Certificate sobre la base dels criteris recollits en els GBP.

Un altre tipus d’instrument són els préstecs vinculats a ESG (Environmental, Social and Governance). Aquest finançament s’associa a índexs que mesuren la responsabilitat social, mediambiental i de govern.

Això vol dir que les condicions d’aquests préstecs van lligades al reconeixement del bon impacte de l’estratègia de sostenibilitat dels organismes que els reben. Per fer-ho, s’usen índexs que fan entitats independents, com MSCI (préstecs d’energia) o GRESB (mercat immobiliari).

En aquests casos, l’entitat que rep el préstec pot dedicar els fons a la seva activitat corporativa, no necessàriament a projectes relacionats de manera directa amb la sostenibilitat. Això sí, està obligada a acreditar el seu compromís amb aquesta sostenibilitat, així com una sèrie de beneficis associats a aquesta i resultants de la seva gestió.

Els bons verds són una altra possibilitat. CaixaBank és signant dels seus principis (GBP) des de l’any 2015. Des de llavors, ha participat en la col·locació d’aquest tipus d’instruments financers, l’import dels quals s’ha dedicat a projectes amb un impacte climàtic positiu.

L’any passat, CaixaBank va destinar 1.448 milions de dòlars a préstecs verds, els atorgats a iniciatives respectuoses amb el medi ambient. Ofereix una oferta específica d’ecoPréstecs i ecoMicrocrèdits personals per finançar els particulars interessats a adquirir vehicles i electrodomèstics eficients, així com a fer reformes a la seva llar per millorar la seva eficiència energètica. També disposa de fórmules d’ecoFinançament per al sector agrari i ha obert una línia de crèdit, mitjançant un acord amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI), destinada a finançar inversions de particulars, pimes i sector públic per lluitar contra el canvi climàtic. L’entitat comercialitza, també, el fons verd MicroBank Fons Ecològic, gestionat segons criteris ESG.

A més, CaixaBank se situa a l’avantguarda en la cerca d’instruments financers amb segell de sostenibilitat. Ha emès la primera carta de crèdit verda del mercat europeu i, també per primera vegada, ha estat nomenada agent de sostenibilitat en una operació corporativa que ha implicat vint entitats financeres més.

CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic a escala global. És el primer banc de l’IBEX 35 a neutralitzar totalment la seva petjada de carboni calculada, incloent-hi les emissions indirectes de l’entitat. L’organització CDP l’ha inclòs, per cinquè any consecutiu, en l’índex d’empreses líders en la lluita contra el canvi climàtic.

El paper de les entitats financeres és fonamental per al compliment de l’Agenda 2030. El finançament sostenible és una de les eines que tenen al seu abast per ajudar ciutadans, empreses i sector públic a assolir aquesta meta.

Fonts: Govern d’Espanya, CaixaBank, Cinco Días, Forética, Unió Europea, ICMAGroup, MSCI, GRESB