finançament sostenible
Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi arribarem o no, al 2030?
Ja han passat quatre anys des que països d'arreu del món van acordar com afrontar els grans desafiaments. Aleshores, l'ONU va establir la seva Agenda 2030 per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom. Per complir amb aquest compromís es van establir 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que s'havien d'assolir en un període de quinze anys. Governs, sector privat, societat civil i ciutadania han de contribuir a aconseguir-ho. Ara resten poc més de deu anys per assolir aquestes disset metes establertes per l'ONU. A hores d'ara, apareixen alguns interrogants: Com ho estem fent? Arribarem al 2030 amb els deures fets? Quines àrees podem millorar per aconseguir-ho? La mateixa ONU ha analitzat els progressos i ens ofereix algunes respostes. En resum: estem millorant, sí, però no prou.L'Informe dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2019, elaborat per l'ONU, indica que s'han aconseguit avenços significatius en algunes àrees crítiques i també que s'observen certes tendències favorables: la pobresa extrema ha disminuït, les vacunes han salvat milions de vides i la gran majoria de la població mundial ja té accés a l'energia elèctrica. A més a més, hi ha un altre indicador per a l'esperança, ja que la mortalitat de nens menors de cinc anys va disminuir un 49% entre els anys 2000 i 2017. L'ONU destaca que els països s'han posat seriosos a l'hora de concretar mesures per protegir el planeta. Gràcies a aquestes mesures, les àrees marines protegides s'han duplicat des del 2010 i els Estats treballen junts per abordar la pesca il·legal. Així mateix, l'Acord de París sobre el canvi climàtic ha estat ratificat per 186 parts, la majoria de les quals ja han comunicat les seves primeres contribucions a escala nacional. D'altra banda, uns 150 països han establert normes per respondre als desafiaments d'una urbanització ràpida. I, a més a més, la Unió Europea i altres 71 països compten actualment amb més de 300 normatives i instruments per donar suport a l'existència d'un compromís pel consum i la producció sostenibles. Un altre factor positiu que convida a l'optimisme és l'alt grau de compromís amb els ODS que han assolit actors com ara organitzacions internacionals, empreses, autoritats locals, la comunitat científica i la societat civil.Malgrat que hi ha alguns indicadors que han millorat, l'ONU indica algunes àrees que necessiten atenció per part de tots de manera urgent, una de les quals és el deteriorament alarmant del medi natural. Així, el nivell del mar continua augmentant, els oceans són cada cop més àcids i els termòmetres no paren de pujar (els darrers quatre anys han estat els més calorosos registrats). També els sòls continuen degradant-se de manera descontrolada i un milió d'espècies estan en perill d'extinció. Els esforços per acabar amb el patiment humà i crear oportunitats per a tots tampoc no avancen al ritme desitjat. Per aquest motiu, l'ONU creu que perilla l'objectiu d'acabar amb la pobresa extrema el 2030. A més, la fam al món augmenta i com a mínim la meitat de la població mundial no pot accedir a serveis de salut essencials. Per la seva banda, l'informe indica que les dones s'enfronten a desavantatges estructurals i discriminació a tot arreu. Pel que fa a l'educació, més de la meitat dels nens no compleixen les normes exigides en lectura i matemàtiques.Estudiar els èxits assolits amb relació als ODS permet saber què funciona. El que és bo és que observar allò que també dificulta el seu compliment ajuda a comprendre millor els desafiaments als quals ens enfrontem. Igual que uns problemes estan relacionats amb uns altres, també ho estan les solucions. Això significa que pot accelerar-se el progrés en el compliment dels ODS si s'aprofiten les relacions que existeixen entre ells. Per exemple, promoure l'agricultura sostenible ajuda a reduir tant la fam com la pobresa, ja que al voltant del 80% de les persones extremadament pobres viu en zones rurals. Combatre el canvi climàtic amb energies no contaminants revertirà la desforestació i alhora canviarà la manera en què produïm i consumim. I si uns 200 milions de nens de l'Àfrica subsahariana milloren les seves competències en lectura i matemàtiques podran escapar de la pobresa i permetran que la seva regió competeixi en el mercat mundial. Aquest progrés en el compliment dels ODS també pot impulsar-se mitjançant diverses eines que han provat la seva eficàcia, segons l'ONU, com ara la resiliència; unes economies sostenibles i inclusives; unes institucions més eficaces; les mesures locals; un millor ús de les dades; i un aprofitament de la ciència, la tecnologia i la innovació amb un enfocament més gran en la transformació digital. I, per descomptat, el finançament, que fa que tot això sigui possible.Per aquesta raó, les entitats financeres tenen un paper clau en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. El compromís de CaixaBank en aquest sentit és ferm i per això ha integrat els ODS en el seu Pla Estratègic i en el seu Pla de Banca Socialment Responsable. Per fer-ho de manera eficaç, ha identificat els dotze ODS sobre els quals pot actuar amb més intensitat i els ha classificat com a prioritaris, destacats i complementaris. L'aportació de CaixaBank pot consultar-se en la publicació Impacte Socioeconòmic i Contribució als ODS de les Nacions Unides. Per exemple, el 2018 es van fixar com a prioritaris tres ODS: la fi de la pobresa, el treball decent i el creixement econòmic. Per donar suport a aquests objectius, l'entitat va aconseguir que el 91% dels espanyols tinguessin una oficina al seu municipi i que el 96% dels caixers fossin accessibles. A més a més, va contribuir a crear 25.820 llocs de treball gràcies a microcrèdits i va aportar 9.122 milions d'euros al PIB espanyol. La responsabilitat mediambiental de CaixaBank ha portat a l'entitat a neutralitzar per complet la seva petjada de carboni, a més de concedir 645 milions d'euros per a projectes d'energies renovables i 1.448 milions de dòlars en préstecs verds. L'Agenda 2030 no espera. Hem de complir els ODS per aquesta data i aconseguir-ho depèn del fet que tots aportem el nostre esforç. Ni el planeta ni els seus habitants podem ajornar-ho ja més.
SOCIAL
Bons socials: invertir per ajudar els altres
Deixar el millor món possible als nostres fills és una preocupació que no coneix fronteres. Tant és així, que l'ONU mateixa s'ha fixat com a meta posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat de cara a l'any 2030. Això vol dir que falten poc més de deu anys per aconseguir-ho. I com aconseguirem una gesta així en tan poc temps? Totes les esperances estan posades en la sostenibilitat. És a dir: si som capaços de viure de manera sostenible, podrem permetre que les properes generacions gaudeixin en pau d'aquest planeta i de tot el que té per oferir-los. La sostenibilitat és tan prioritària que l'any 2016 l'ONU mateixa va posar en marxa 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per complir la seva Agenda 2030. Donar un cop d'ull a la llista provoca un cert vertigen. Estem parlant de proeses com acabar amb la pobresa i el canvi climàtic, lluitar contra la desigualtat i aconseguir la igualtat de gènere o una feina decent per a tothom. Per això cal que governs, empreses i ciutadans posem fil a l'agulla per complir-los. Per descomptat, també és indispensable disposar dels recursos necessaris. És aquí on entra en joc el finançament sostenible, que és el que destina recursos a donar suport a projectes verds i/o socialment responsables. D'aquesta manera, permet dotar de recursos projectes que ajuden a complir els ODS. Els bons socials són una de les eines de finançament sostenible existents que, a més, tenen cada vegada més acceptació entre els inversors.Els bons socials són aquells els fons dels quals es destinen exclusivament a finançar o refinançar projectes amb clars beneficis per a la societat. Per poder-se considerar bons socials, han d'estar alineats amb els quatre principis essencials SBP (Social Bond Principles). Els bons verds són una altra opció de finançament sostenible i es diferencien dels bons socials perquè donen suport a projectes orientats a aconseguir beneficis mediambientals. Si escau, es regeixen pels GBP (Green Bond Principles). Tant els SBP com el GBP els publica l'associació ICMA, que és la que ofereix el marc de referència per a aquest tipus de finançaments. En el cas concret dels SBP, serveixen per determinar si els bons mereixen la qualificació de socials, així com per dotar aquest mercat de solidesa i transparència. Es tracta que els inversors interessats a donar suport a projectes socialment responsables ho puguin fer amb tota la confiança i en condicions de transparència. Per a aquests inversos és bàsic saber a què es destinaran els seus diners i què se n'espera aconseguir, i per això és molt important fer-ho correctament. Els quatre paràmetres clau que han de complir els bons per considerar-se socials, segons els SBP, són els següents: la destinació del finançament, que s'ha de dedicar a projectes amb clars beneficis socials; el procés de selecció de projectes, que s'ha d'explicar als inversors de manera transparent, juntament amb els objectius sostenibles que s'espera aconseguir; la gestió del finançament, que obliga l'emissor a separar els recursos obtinguts amb l'emissió de bons socials d'altres recursos, i el reporting o informació puntual sobre la destinació del finançament, per exemple, sobre els projectes que el reben o l'impacte social esperat, entre altres punts.I com se sap si un projecte pot rebre finançament a través de l'emissió de bons socials? Quines són les categories que defineixen un projecte com a social? Doncs la resposta és que n'hi ha moltes. L'ICMA n'esmenta algunes, que no són exclusives, com ara la provisió d'infraestructures bàsiques (clavegueram, aigua potable, energia, transports…), l'accés a serveis essencials com l'educació o la sanitat, el desenvolupament d'habitatge social o la seguretat en l'alimentació. Totes estan relacionades amb col·lectius vulnerables, com ara persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, aturats o víctimes de catàstrofes naturals o d'exclusió social, entre d'altres.És fàcil adonar-se que totes aquestes categories i grups de població estan vinculats a aquells Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU que esmentàvem al principi i que tenen un component social. Per citar-ne només alguns, aquest seria el cas de l'ODS 2 (posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l'agricultura sostenible), l'ODS 4 (garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tots) o l'ODS 6 (garantir la disponibilitat d'aigua, la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots). Per aquest motiu, l'emissió de bons socials és una potent eina per promoure la sostenibilitat i donar suport a l'Agenda 2030 de l'ONU. En el cas de CaixaBank, l'entitat ha decidit incorporar els ODS en el seu Pla Estratègic i el seu Pla de Banca Socialment Responsable. D'aquesta manera, s'ha convertit en el primer banc espanyol que emet un bo social en suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU. Concretament, el bo social que ha emès CaixaBank finançarà projectes que contribueixin a lluitar contra la pobresa (ODS 1) i a crear llocs de treball a les zones més desafavorides d'Espanya (ODS 8). Així, doncs, inclourà préstecs concedits per MicroBank a persones o famílies residents a Espanya amb ingressos anuals conjunts inferiors als 17.200 euros perquè puguin emprendre els seus propis negocis. Dins el bo també s'inclouen crèdits per ajudar microempreses i petites empreses a créixer en províncies que formen part de les regions amb el PIB per càpita més baix o amb més taxa d'atur. Ajudar a finançar activitats que contribueixin al desenvolupament social és una de les maneres que té un banc d'aportar valor al seu entorn i de mostrar que el seu compromís amb la societat va més enllà del present i s'estén al benestar de les generacions futures. Tot un repte que no pot esperar.
SOCIAL
Què és el finançament sostenible i per què és necessari
Sostenibilitat és molt més que la paraula de moda. És la meta cap a la qual es dirigeix el món. Fins i tot l'ONU li ha posat data: el 2030, el planeta ha de ser una llar segura i habitable. És a dir, el 2030 hem d'haver assolit la sostenibilitat. L'ONU ens involucra a tots en la consecució d'aquesta Agenda 2030. Això comprèn governs, companyies i societat civil. Tots hem de donar un cop de mà per fer realitat un objectiu tan ambiciós en tan poc temps. Incloent-hi les entitats bancàries i els organismes capaços d'aportar el finançament necessari per emprendre aquesta transformació. Proveir fons és imprescindible per assolir aquesta meta. Tanmateix, abans de destinar recursos al compliment de qualsevol objectiu, és necessari delimitar-lo. Fer-lo comprensible i abastable. Com s'assoleix una cosa tan etèria com la sostenibilitat? Què es pot fer perquè societat i planeta siguin sostenibles? Per respondre a aquestes qüestions, l'ONU va identificar disset objectius crucials per al compliment de la seva Agenda 2030. Són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i s'han convertit en el far que il·lumina el finançament sostenibleEl finançament sostenible es pot definir com el finançament els recursos del qual es destinen a donar suport a projectes verds i/o socialment responsables, és a dir, els que tenen clars beneficis per al medi ambient o la societat. Va lligat als ODS fixats per l'ONU. És una de les eines de les denominades finances sostenibles, que són aquelles que inclouen un fort component ecològic i, alhora, s'orienten a donar suport al creixement econòmic. Entre les seves metes hi ha reduir l'impacte mediambiental, ocupar-se de l'efecte d'hivernacle i la contaminació, minimitzar els residus i optimitzar l'ús de recursos naturals. Tot això, respectant els principis de transparència i conscienciació. Què diferencia el finançament sostenible del tradicional? Bàsicament, que exigeix a les institucions que aspiren a beneficiar-se'n que compleixin certs estàndards lligats a la sostenibilitat. Això significa que es concedeix als organismes públics o privats que demostrin polítiques i acompliment sòlids en matèries ambientals i socials. També als que destinen part o tots els fons rebuts a aquest tipus de projectes. Les empreses que reben finançament sostenible obtenen diversos beneficis. En primer lloc, accés a condicions favorables, com ara interessos reduïts o terminis més amplis per aconseguir els seus objectius. D'altra banda, visibilitzen el seu compromís amb la sostenibilitat, un impacte que pot resultar molt positiu per a la seva imatge dins el mercat.Perquè un instrument financer pugui considerar-se sostenible cal complir una sèrie de paràmetres que permetin establir aquesta qualitat. Per aquest motiu, el 2014 es van donar a conèixer els Green Bond Principles (GBP), actualitzats per última vegada el juny de 2018, i els Social Bond Principles (SBP), el 2017. Publicats per l’ICMA (International Capital Market Association), són d'aplicació voluntària i estableixen els quatre punts que han de complir les emissions dels bons per tenir la consideració de verds o socials. També els préstecs sostenibles disposen del seu propi document, Green Loan Principles (GLP), que es basa en els mateixos components clau. Bàsicament, aquests principis es relacionen amb l'ús dels fons, que s’han de destinar a projectes amb clars beneficis mediambientals i socials avaluats per l'entitat emissora. Pel que fa al procés de selecció i avaluació dels projectes, tant si es tracta d'un emissor (bons) com d'un prestatari (préstecs), s'han de comunicar de manera clara els objectius sostenibles que es persegueixen i els criteris d'elegibilitat, entre altres aspectes. La gestió del finançament, els fons del qual s'han de separar de la resta, i la informació puntual sobre l'ús d'aquests fons són també principis aplicables al finançament sostenible.En el cas de CaixaBank, l'entitat dona suport, mitjançant la seva activitat, a les iniciatives i projectes més respectuosos amb el medi ambient i que contribueixin a prevenir, mitigar i donar resposta al canvi climàtic i la transició cap a una economia baixa en carboni. Per aconseguir-ho, ha articulat diferents instruments financers. Entre aquests hi ha els denominats préstecs verds, que es destinen a projectes relacionats amb la sostenibilitat mediambiental. Això inclou finançament a projectes vinculats a la gestió de l'aigua, el tractament de residus, energies renovables, infraestructures i transport net. Tots els concedits per l'entitat han obtingut el Green Certificate sobre la base dels criteris recollits en els GBP. Un altre tipus d'instrument són els préstecs vinculats a ESG (Environmental, Social and Governance). Aquest finançament s'associa a índexs que mesuren la responsabilitat social, mediambiental i de govern. Això vol dir que les condicions d'aquests préstecs van lligades al reconeixement del bon impacte de l'estratègia de sostenibilitat dels organismes que els reben. Per fer-ho, s'usen índexs que fan entitats independents, com MSCI (préstecs d'energia) o GRESB (mercat immobiliari). En aquests casos, l'entitat que rep el préstec pot dedicar els fons a la seva activitat corporativa, no necessàriament a projectes relacionats de manera directa amb la sostenibilitat. Això sí, està obligada a acreditar el seu compromís amb aquesta sostenibilitat, així com una sèrie de beneficis associats a aquesta i resultants de la seva gestió. Els bons verds són una altra possibilitat. CaixaBank és signant dels seus principis (GBP) des de l'any 2015. Des de llavors, ha participat en la col·locació d'aquest tipus d'instruments financers, l'import dels quals s'ha dedicat a projectes amb un impacte climàtic positiu. L'any passat, CaixaBank va destinar 1.448 milions de dòlars a préstecs verds, els atorgats a iniciatives respectuoses amb el medi ambient. Ofereix una oferta específica d'ecoPréstecs i ecoMicrocrèdits personals per finançar els particulars interessats a adquirir vehicles i electrodomèstics eficients, així com a fer reformes a la seva llar per millorar la seva eficiència energètica. També disposa de fórmules d'ecoFinançament per al sector agrari i ha obert una línia de crèdit, mitjançant un acord amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), destinada a finançar inversions de particulars, pimes i sector públic per lluitar contra el canvi climàtic. L'entitat comercialitza, també, el fons verd MicroBank Fons Ecològic, gestionat segons criteris ESG. A més, CaixaBank se situa a l'avantguarda en la cerca d'instruments financers amb segell de sostenibilitat. Ha emès la primera carta de crèdit verda del mercat europeu i, també per primera vegada, ha estat nomenada agent de sostenibilitat en una operació corporativa que ha implicat vint entitats financeres més. CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic a escala global. És el primer banc de l'IBEX 35 a neutralitzar totalment la seva petjada de carboni calculada, incloent-hi les emissions indirectes de l'entitat. L'organització CDP l'ha inclòs, per cinquè any consecutiu, en l'índex d'empreses líders en la lluita contra el canvi climàtic. El paper de les entitats financeres és fonamental per al compliment de l'Agenda 2030. El finançament sostenible és una de les eines que tenen al seu abast per ajudar ciutadans, empreses i sector públic a assolir aquesta meta. Fonts: Govern d'Espanya, CaixaBank, Cinco Días, Forética, Unió Europea, ICMAGroup, MSCI, GRESB
SOCIAL
El compromís de CaixaBank amb els Principis de l’Equador
A CaixaBank avancem amb convicció en el nostre compromís amb la sostenibilitat mediambiental com a entitat adscrita als Principis de l’Equador. Creats l’any 2003, els Principis comprometen les entitats signants a considerar i controlar l’impacte social i mediambiental dels seus projectes d’inversió, així com a gestionar els potencials impactes negatius per minimitzar-los, mitigar-los i compensar-los en la mesura del possible. Aquest marc de gestió de riscos va dirigit a diferents tipus de projectes de finançament: els que requereixen una inversió superior a 10 milions de dòlars, els préstecs corporatius vinculats a projectes d’inversió superiors a 100 milions de dòlars, l’assessorament en el finançament de projecte i els préstecs pont. (més…)
SOCIAL