De cànem, palla o cartó: cases que rebaixen la factura energètica

La factura energètica és un dels aspectes a què més atenció prestem últimament. Aquest és un dels motius pels quals s’ha incrementat la cerca d’habitatges eficients que consumeixen pocs recursos per funcionar. En aquest aspecte, l’arquitectura té molt a dir.

Algunes espècies llenyoses de bambú són capaces de créixer 10 cm diaris en algunes parts d’Àsia. No és estrany que les primeres edificacions allà es fessin amb aquest material flexible, durador i resistent. L’Índia, la Xina, Bangladesh, Malàisia o Indonèsia utilitzen bambú com a bastida a altes altures.

És possible utilitzar el bambú per reduir la factura energètica? El cert és que sí. Aquest material és ideal per construir tendals rígids, estructures brise-soleil o para-sols. És el cas de l’edifici Bambú al districte de Carabanchel (Madrid).

El bambú ajuda a evitar la calor degut al fet que la irradiació solar no assoleix el formigó. A més, aquest material té alguns avantatges importants respecte a uns altres. Especialment en ambients molt humits. En aquest clima, la seva resistència a la tracció és similar a la de l’acer, i la compressió a la del formigó. És un material ideal per construir, encara que en regions més seques com la nostra té limitacions.

A causa del clima, les propietats mecàniques del bambú a Espanya, tant autòcton com de varietats asiàtiques, són molt limitades. Això fa que aquí no sigui un element constructiu que aguanti tensions com un maó o el formigó armat. Tanmateix, sí que és possible utilitzar-lo com a tendal, tanca, ràfia o catifa, entre altres possibilitats. Una catifa de bambú evita que la calor del sol arribi a terra i estalvia energia.

El que sí que es pot usar per construir en països secs com el nostre són bales de palla o paques de palla, si aquests elements es comprimeixen prou. Així com arriba del camp, la palla seca és ideal per fer para-sols o sostres, tant que era freqüent en els habitatges celtibers. Però també serveix com a “maó” constructiu.

Degudament tractades i molt compactes, es poden apilar petites bales com els clàssics maons Lego. Armades amb elements com tensors i amb marcs de fusta o alumini que els donin consistència, les bales de palla poden formar parets sostenibles, rígides i aïllants. I fins i tot són resistents al foc.

La paret de bala de palla revocada amb argila és un exemple perfecte d’aquesta resistència a les flames, així com també un magnífic sistema d’aïllament tèrmic i sonor per a un habitatge. Encara que la construcció amb palla té el problema d’ocupar força —els murs són gruixuts—, el cert és que és molt versàtil.

Encara que aquests mòduls són freqüents en l’habitatge unifamiliar, que no és el millor exemple per rebaixar la factura energètica en consumir molta més energia que el multifamiliar, el cert és que els blocs de palla poden substituir el maó i, per tant, ajudar a aixecar edificis alts, mixtos i sostenibles.

Construir amb paper és tècnicament possible. Així ho va demostrar un grup d’estudiants de l’Institut Tecnològic Superior de la Sierra Norte de Puebla (Mèxic) en fabricar murs resistents utilitzant paper reciclat i ciment. Es tritura el paper, s’afegeix aigua i s’agrega el ciment. El resultat és resistent.

Encara que no és tan resistent com un mur de formigó, de gabions o fins i tot de maó, sí que és prou resistent per a utilitzar aquesta tècnica en marcar límits o en afegir murs interiors als habitatges. A més, és un material que aïlla força bé, i una alternativa als envans actuals.

Una mica similar ocorre amb els maons de cànem, calç i aigua, que queden petrificats formant una estructura compacta, resistent i increïblement durable. Per registres fòssils, s’estima que podrien durar milers d’anys, i no s’esquerden davant terratrèmols. A més, són impermeables.

Com el paper més ciment, el cànem més aigua i calç pot substituir el maó convencional, un tipus de material que exigeix una altíssima energia en el seu procés de fabricació. Encara que, això sí, la construcció amb materials que requereixen cultiu podria arribar a entrar en conflicte amb la sobirania alimentària, una cosa que sempre ha de tenir-se en compte.

El 2020 es va assolir la paritat entre massa antropogènica i biomassa en el planeta: la matèria processada per la humanitat —formigó, maons, àrids, plàstic…— va superar en massa a tota la vida que existeix. És evident que fan falta nous materials de construcció més sostenibles i amb un menor impacte ambiental.

Si és possible, nous materials el reciclat del qual al final de la seva vida útil s’integri sense residus en els cicles ecològics de la biosfera. La palla, la cel·lulosa, el cànem o el bambú són alguns d’aquests elements d’interès. Aquests materials estan plens d’oportunitats per reduir la factura energètica.