Dia Internacional de la Mare Terra: com cuidar el planeta des de casa

La pandèmia de covid-19 ho acapara tot. És natural, ja que té més d’un terç de la població mundial reclosa a casa. Aquest problema amb prou feines deixa espai per a altres qüestions, però el fet cert és que, més enllà de les portes de les nostres llars, la vida segueix. La Terra continua girant al voltant del Sol i la natura gaudeix d’una nova primavera a l’hemisferi nord. De fet, aquest Dia Internacional de la Mare Terra que avui celebrem és molt especial, i ho és precisament perquè l’estem vivint de portes endins.

El confinament per la pandèmia ha posat de manifest alguns dels efectes que les nostres accions tenen sobre el planeta. Que milions d’éssers humans ens hàgim vist obligats a paralitzar o modificar les nostres rutines ha tingut conseqüències palpables sobre la vida a la Terra. La qualitat de l’aire millora, els animals recuperen part del terreny perdut i en alguns llocs el mar tornar a ser transparent. Resulta que el planeta torna a respirar mentre nosaltres ens aguantem l’alè.

Entre les conseqüències de la crisi sanitària que estem passant destaca la reducció del trànsit. Que milions de persones no es puguin desplaçar de la manera habitual a causa de les restriccions de mobilitat ciutadana ha tingut una conseqüència lògica: la qualitat de l’aire ha millorat, sobretot a les ciutats.

L’informe Efectos de la crisis de la COVID-19 sobre la calidad del aire urbano en España, elaborat per Ecologistes en Acció a partir de les dades recollides a 125 estacions de mesurament de 24 ciutats espanyoles, registra com ha millorat la qualitat de l’aire en aquests entorns. En concret, apunta una reducció mitjana del 55% en les concentracions de diòxid de nitrogen, un contaminant típic dels tubs d’escapament dels automòbils, durant la segona meitat de març.

L’informe atribueix aquesta millora en la qualitat de l’aire a la reducció del trànsit des de la declaració de l’estat d’alarma —que situa al voltant del 90% en desplaçaments interurbans i accessos a les ciutats—, així com a una climatologia favorable.

Aquesta és una tendència que s’observa en altres llocs del món, com la Xina. Allà s’hi ha observat un increment del 21,5% en la mitjana de dies sense contaminació en províncies com Hubei, que va passar tot el mes de febrer en confinament. També resulten impactants les imatges per satèl·lit preses per la NASA, que mostren una reducció dràstica en els nivells d’òxids de nitrogen a les principals ciutats del gegant asiàtic, així com altres de similars de l’Agència Espacial Europea d’algunes grans ciutats del vell continent.

Durant el confinament s’han fet molt populars les imatges d’animals salvatges que es passegen pels carrers i les carreteres davant l’absència dels humans. Els senglars, la proliferació i la proximitat dels quals ja preocupaven les autoritats madrilenyes a principis d’any, es passegen ara tranquil·lament per alguns punts de la capital. La imatge d’exemplars corrent per una rotonda al costat de la seu de la Reial Federació Espanyola de Caça és ben reveladora. Pumes a Santiago de Xile, ossos a les carreteres asturianes o cabres salvatges a la plaça de Chinchilla (Albacete) en són alguns altres exemples.

També ha cridat l’atenció aquests dies el cas de dos ossos panda d’un zoològic de Hong Kong que es van aparellar amb èxit per primer cop en deu anys, just ara que les instal·lacions estaven tancades al públic.

Fins i tot els peixos aprofiten l’absència de persones per deixar-se veure en llocs com Venècia, que acusa habitualment els efectes del turisme massiu. L’absència de visitants, taxis aquàtics i grans creuers durant alguns dies ha fet que els fons es deixin de remoure i les aigües dels canals recuperin part de la seva transparència perduda. Al seu lloc, milers de peixos de la llacuna de Venècia neden disposats a convertir-se en els nous amos de la ciutat.

Sembla clar que la reducció de l’activitat humana té conseqüències directes sobre el planeta, moltes de les quals són positives. Tanmateix, no hem d’oblidar que la sostenibilitat de la Terra no és només una qüestió de portes enfora. Cuidar-la des de casa també és possible si tenim en compte alguns consells:

– Racionalitzar l’ús d’energia: l’alentiment de l’activitat econòmica en els sectors industrial i de serveis ha suposat  un descens en el consum d’energia. En canvi, ha augmentat el consum a les llars, un factor que podem ajudar a controlar amb alguns hàbits com utilitzar bases múltiples per desconnectar diversos aparells alhora, apagar els llums quan no siguin necessaris, aprofitar la llum natural al màxim o racionalitzar l’ús de la climatització.

– Reduir el consum d’aigua: els aqüífers són essencials per a la vida al planeta i també per frenar el canvi climàtic. Per això és tan important que tots col·laborem a l’hora de preservar-los. Fer un consum d’aigua eficient a casa és una manera excel·lent de contribuir a aquesta meta.

Segons l’INE, el consum mitjà d’aigua a les llars és d’uns 136 litres per habitant i dia. Per optimitzar-lo, la Fundació Aquae ofereix alguns consells útils, com tancar les aixetes quan no es facin servir, recollir l’aigua mentre esperem que s’escalfi i reutilitzar-la per regar o fregar el terra, o fer la rentadora i el rentaplats quan estiguin completament plens.

– Reciclar, més important que mai: el reciclatge és una de les pedres angulars de l’economia circular, un canvi de paradigma sobre el qual la Unió Europea vol encarar el desafiament de la sostenibilitat. En aquest sentit, tots hem de contribuir separant els nostres residus i dipositant-los al lloc adequat perquè es puguin reciclar.

En plena pandèmia de coronavirus, a més, aquest costum s’ha convertit en una necessitat. L’augment en l’ús de màscares i guants pot provocar efectes adversos sobre el planeta i la salut si no es gestionen correctament després d’utilitzar-los.

A les llars on hi hagi casos positius de covid-19, s’ha de seguir un procés especial per llençar els residus generats pel malalt, que s’hauran de dipositar tots en una bossa tancada dins el contenidor de rebuig. Si no hi ha casos positius, el reciclatge s’ha de fer normalment. Això sí, s’han de separar les màscares i els guants utilitzats en una bossa de plàstic, que anirà al seu torn dins una segona bossa d’escombraries en un cubell a part dins el domicili. Després, es dipositarà al contenidor de rebuig. Per part seva, els envasos de gel hidroalcohòlic han d’anar al contenidor groc, perquè són de plàstic.

Cuidar el planeta és una tasca que hem de fer cada dia. Aprofitar el confinament per cultivar bons hàbits en aquest sentit no només ens ajudarà a reduir costos per a la nostra butxaca, sinó que també ens permetrà invertir en el futur de casa nostra, la Terra.