SOSTENIBILITAT

De «Fills d’un déu menor» a «CODA»: la diversitat funcional al cinema i la televisió

Temps de Lectura: 5 minutos

De «Fills d’un déu menor» a «CODA»: la diversitat funcional al cinema i la televisió
Avatar

CaixaBank

04 Maig, 2022


L’Oscar a la millor pel·lícula el 2022 va ser una sorpresa. Malgrat que les travesses apuntaven a El poder del gos com a guanyadora, finalment la producció que es va alçar amb l’estatueta va ser CODA, una pel·lícula que ha estat considerada un al·legat a la diversitat.

CODA, en anglès, significa child of deaf adults (filla/fill d’adults sords). Aquest títol ja ens dona la clau de l’argument. CODA conta la història de Ruby (Emilia Jones), l’únic membre de la seva família que pot sentir, i que quan el negoci dels seus pares comença a anar malament, es debat entre quedar-se al seu costat o perseguir el seu somni al món de la música.

Aquesta pel·lícula té un punt especial: tant els pares de Ruby, interpretats per Marlee Matlin i Troy Kotsur, com el seu germà, l’actor Daniel Duran, són sords a la vida real. “Va ser la meva línia vermella. Els personatges de sords els interpretarien actors sords. Si no, m’acomiadava”, explica la directora de la cinta, Sian Heder, a El País.

Però abans de CODA, tant el cinema com la televisió havien comptat amb intèrprets amb algun tipus de diversitat funcional. Rescatem sis títols dels últims 30 anys protagonitzats per persones amb algun tipus de discapacitat.

«Fills d'un déu menor» (1986)

A grans trets, aquesta pel·lícula narra la història de James, un professor d’educació especial, que s’enamora de Sarah, una dona sorda. Durant 119 minuts, mostra les tensions de la relació i els problemes a què la parella s’enfronta.

Fills d’un déu menor va suposar un punt d’inflexió en la història del cinema pel pes tan important que té en la trama la discapacitat de la protagonista i perquè l’actriu principal, Marlee Matlin, era sorda. Aquest treball li va valer l’Oscar a la millor actriu, el primer lliurat a una intèrpret amb discapacitat auditiva.

«Metge de capçalera» (1995-1999)

Metge de capçalera és una sèrie de televisió espanyola que conta la vida de Nacho Martín, un metge interpretat per Emilio Aragón que es queda vidu a l’atenció de tres fills. En les seves nou temporades, mostrava el dia a dia de Martín a casa seva i en el seu centre de treball, on compartia moments amb Ernesto, un zelador amb síndrome de Down interpretat per Alberto Domínguez-Sol.

Va ser la primera sèrie espanyola a comptar amb un personatge fix amb aquest tipus de discapacitat intel·lectual.

«Breaking bad» (2008-2013)

Considerada una de les millors sèries de televisió de tots els temps, Breaking Bad conta en cinc temporades la transformació de Walter White, un professor de química diagnosticat de càncer que acaba convertint-se en un cap de la droga per assegurar el benestar econòmic de la seva família després de la seva mort.

White té un fill amb paràlisi cerebral, interpretat per RJ Mitte, qui pateix la malaltia en grau lleu.

«Campions» (2018)

Campions va ser una de les pel·lícules espanyoles més taquilleres de 2018. Dirigida per Javier Fesser, conta com Marco, un entrenador de bàsquet professional, acaba entrenant un equip de jugadors amb diferents tipus de discapacitat intel·lectual fins a portar-los a disputar una final.

Aquest equip estava format per Juanma (José de Lluna), Sergio (Sergio Olmo), Jesús (Jesús Lago), Marín (Jesús Vidal), Paquito (Fran Fuentes), Collantes (Gloria Ramos), Román (Roberto Chinchilla), Benito (Alberto Nieto), Manuel (Stefan López) i Fabián (Julio Fernández). Tots els actors que donaven vida a aquests jugadors tenien la mateixa discapacitat que el seu personatge en la ficció.

Campions va aconseguir tres premis Goya, entre ells, el de millor pel·lícula i el d’actor revelació per a Jesús Vidal, qui en el seu discurs d’agraïment va assegurar que rebre aquest premi suposava un acte d’inclusió, diversitat i visibilitat.

«Mama et vol» (2020)

Pel·lícula de suspens amb Sarah Paulson com a protagonista, mostra la relació tòxica entre una mare i la seva filla, afectada per diverses malalties cròniques que la fan romandre en una cadira de rodes.

La coprotagonista d’aquest film és Kiera Allen, una jove actriu de 23 anys amb discapacitat motriu.

“Hi ha tan poca representació en els mitjans de comunicació de les persones amb discapacitat que sento que estic representant tota una comunitat per aquesta falta de visibilitat. Espero que aquesta pel·lícula enderroqui algunes barreres i que hi hagi més persones discapacitades a pel·lícules importants”, va afirmar l’actriu a Firstpost davant l’estrena de la pel·lícula.

«Eternals» (2021)

Al món dels superherois també existeix la diversitat funcional, com es pot veure a Eternals, la pel·lícula de l’univers Marvel que compta amb una superheroïna sorda anomenada Makkari i que es comunica per llenguatge de signes.

L’actriu que encarna a aquest personatge es diu Lauren Ridloff i és sorda. En una entrevista, Ridloff ha assegurat que, després d’interpretar a Makkari, sent que s’ha convertit en un referent per a la comunitat sorda, però, sobretot, per als seus dos fills. “Els meus dos fills, que també són sords, creixeran en un món en què hi ha superherois sords. Significa que podran somiar una mica més lliurement”.

El seu paper en aquesta producció té una relació directa amb un increment del 250 % en el nombre de cerca de cursos de llenguatge de signes, segons The Independent.

Accepto les condicions d'ús.