Si has de vendre el teu pis, aquesta és la documentació que has de preparar

Si vols vendre una propietat immobiliària, hauràs de presentar tota una sèrie de documents davant el notari. T’enumerem els que necessitaràs, perquè els puguis preparar amb antelació.

És el document legal que acredita la propietat de l’immoble. Conté les dades del propietari, com es va obtenir la propietat i quan, a més d’informació sobre l’immoble i les limitacions a la titularitat o als drets de disposició d’aquesta com a titular de l’immoble. Es pot sol·licitar una còpia a la notària atorgant.

És indispensable que l’escriptura estigui inscrita en el Registre de la Propietat del lloc on s’ubica l’immoble. Si no està inscrita a nom de la persona que té intenció de vendre’l, s’ha de formalitzar aquest tràmit. Per fer-ho, cal presentar l’imprès d’autoliquidació, la còpia autoritzada davant notari de l’escriptura pública de venda, herència o donació i l’acreditació de la presentació del document necessari per abonar la plusvàlua municipal a través d’un justificant.

Es tracta d’un document amb tota la informació sobre la propietat i els drets de l’immoble. També n’indica les càrregues, com ara hipoteques o afeccions. El comprador l’ha de sol·licitar al Registre de la Propietat, de manera presencial i també online, previ pagament.

Encara que les notes simples no tenen una data límit de validesa, és recomanable que tingui com a màxim 3 mesos d’antiguitat, sobretot de cara a la petició de la taxació per part del comprador. A més a més, la nota simple ha d’estar actualitzada; és a dir, ha de ser com més recent millor perquè reflecteixi tots els canvis en la propietat, fins als més recents.

El Document Nacional d’Identitat (DNI) ha d’estar en vigor. Si hi ha diversos propietaris, tots han d’aportar-lo per verificar-ne la identitat.

L’objectiu és demostrar que s’està al corrent en l’abonament d’aquest impost directe i obligatori.

Encara que l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) es calcula de manera anual, hi ha municipis que en fraccionen el pagament: depenent del mes de l’any en què se signa la compravenda, correspondrà als nous propietaris actualitzar la informació i formalitzar els pagaments següents.

En cas que l’impost es cobri en un únic pagament, el venedor i el comprador hauran de pactar si s’abona i com la part corresponent als mesos pendents.

Si el teu immoble pertany a una comunitat de propietaris, cal aportar un certificat que garanteixi que estàs al dia amb els pagaments de les quotes i derrames. Generalment, en el document han de constar les quotes i les derrames immediates, perquè el comprador n’estigui assabentat.

En cas que el propietari no estigui al corrent dels pagaments de la seva comunitat de veïns, el document ha d’indicar la quantitat deguda.

El document ha d’estar signat per l’administrador de finques corresponent.

Si l’immoble està hipotecat, has de sol·licitar l’emissió d’aquest document a la teva entitat bancària. La seva funció és certificar quina és la quantitat pendent d’amortitzar del crèdit.

A més a més, pot incloure interessos deutors o interessos de demora per quotes impagades, si n’hi ha. El certificat de deute pendent també pot recollir altres informacions sobre les característiques del préstec hipotecari, com ara comissions o penalitzacions.

El titular del crèdit és l’encarregat de sol·licitar-lo al banc, amb la data més pròxima a la signatura de la compravenda, perquè reflecteixi la informació més recent.

Des del 2013, tots els habitatges han de tenir un certificat d’eficiència energètica. Consisteix en un document oficial que recull la informació sobre el consum energètic d’un immoble. L’elaboració va a càrrec d’un tècnic certificador acreditat. El certificat atribueix una etiqueta energètica a l’immoble, que també s’ha de presentar amb l’informe.

L’ITE és un document que certifica que el propietari d’un immoble compleix ambel seu deure conservació i rehabilitació. Així mateix, confirma el nivell de seguretat de l’immoble.

Ha d’estar subscrit per personal autoritzat (arquitectes, enginyers, aparelladors). És obligatori per a tots aquells immobles que superin els 50 anys d’antiguitat i s’ha de repetir cada 10 anys.

No totes les comunitats autònomes sol·liciten aquest document; n’hi ha algunes que tenen controls propis i són aquests informes els que es demanen per a la compravenda d’immobles.

La cèdula d’habitabilitat és el document que acredita que l’immoble és apte per ser un habitatge habitable i que compleix els requisits de seguretat per a subministraments i serveis.

Algunes comunitats autònomes exigeixen aquest document, que s’ocupa de certificar que un immoble disposa de les condicions tècniques, higièniques o sanitàries per poder vendre’s, entre altres opcions. Acostuma a incloure les dimensions de l’immoble, característiques o equipaments, entre altres informacions.

En algunes comunitats, aquest document ha de ser elaborat per un arquitecte i ha de tenir el segell del Col·legi d’Arquitectes corresponent. En altres, és vàlida una declaració responsable.

En la compra d’habitatges de segona mà, el notari la sol·licita per a l’atorgament de l’escriptura de compravenda.

Hi ha alguns documents que no són legalment necessaris, però que s’acostumen a demanar en una compravenda i que s’aporten per cortesia.

Es tracta del pla de l’habitatge, documentació com ara garanties o instruccions d’elements de l’habitatge, actes i estatuts de la comunitat de veïns i factures recents de subministraments (llum, aigua, calefacció, Internet, telèfon) per gestionar el canvi de titularitat.