ECONOMIA

Dones i matemàtiques: cinc referents espanyoles

Temps de Lectura: 3 minuts

Dones i matemàtiques: cinc referents espanyoles
Avatar

CaixaBank

11 Maig, 2022


Cada vegada són més els estudiants que trien estudis superiors en matemàtiques: els alumnes que han seleccionat aquesta disciplina com a primera opció han passat dels 2.750 del curs 2015/2016 als 8.275 en el curs 2021/2022, tenint en compte dades del Sistema Integrat d’Informació Universitària del Ministeri d’Universitats, indica El Mundo.

De fet, les universitats han incrementat durant els últims sis anys les places disponibles en aquests estudis un 27 %, un augment encara insuficient perquè per cada alumne que es matricula, dos es queden fora, segons el mateix mitjà.

És paradoxal que, per bé que fa anys la meitat de l’alumnat en aquesta carrera eren dones, la seva presència s’ha vist reduïda en els últims anys fins al 36 % el curs 2019/2020, última dada disponible, apunta El País.

Però Espanya té importants referents femenins en aquest camp.

1. María Pe Pereira

Burgos, 1981

Matemàtica i investigadora, María Pe Pereira va aconseguir resoldre, amb només 30 anys, el problema plantejat el 1968 pel matemàtic i Premi Nobel d’Economia de l’any 1944 John Forbes Nash per a singularitats quocient (coneguda com La Conjectura de Nash), tot presentant estratègies innovadores aplicables a altres contextos. El seu èxit va obtenir repercussió en les publicacions més importants del món, com ara Annals of Mathematics. Així mateix, ha estat la primera dona que ha rebut el Premi José Luis Rubio de Francia de la Reial Societat Matemàtica Espanyola, el 2021.

2. Clara Grima

Sevilla, 1971

Professora de Matemàtiques i doctora en Matemàtiques, Clara Grima és una de les divulgadores més importants del nostre país. El seu treball, al costat d’un equip de científics, la va portar a descobrir una nova forma geomètrica, l’escutoide, publicada a la revista Nature Communications el 2008. Grima ha estat seleccionada per Forbes com una dels 22 protagonistes que canviaran el món.

3. María Capdevila d’Oriola

Cabestany (França), 1905

Retrocedim a principis del segle XX per parlar de María Capdevila d’Oriola. Nascuda al Rosselló francès, va créixer a Barcelona, on va cursar Ciències Exactes, en contra de la voluntat del seu pare. Després d’exercir la docència, va aconseguir una estada a la Universitat de la Sorbona (París) amb el matemàtic Gaston Maurice Juliá, pioner dels fractals.

4. María del Carmen Martínez Sancho

Toledo, 1901

Contemporània de la nostra matemàtica anterior, María del Carmen Martínez Sancho va ser la primera doctora i catedràtica de Matemàtiques en l’ensenyament secundari a Espanya. Es va centrar sobretot en la pedagogia de les Matemàtiques, i va arribar a fer estades a Alemanya, on va dur a terme una recerca sobre geometria diferencial.

5. María de Guzmán y de la Cerda

Madrid, 1767

La denominada doctora d’Alcalá va ser la primera dona que va aconseguir el títol de doctora per una universitat espanyola. Per fer-ho, quan amb prou feines tenia 17 anys, va haver de guanyar-se el permís del rei Carles III per fer un examen en llatí, en què va respondre preguntes, entre altres matèries, de geometria euclídea, aritmètica i astronomia (sobre les investigacions de Copèrnic, Kepler i Newton).

La versatilitat i la projecció de les Matemàtiques, i amb la seva aplicació en recerca, docència o en l’empresa privada, suposen un espai professional amb gran potencial per a les dones. Exemples com els d’aquestes dones matemàtiques, en especial els més recents, com María Pe Pereira i Clara Grima, disposades a enterrar tòpics, suposen una inspiració per a milers de nenes. En especial Grima, molt activa i icònica a les xarxes socials, els programes de televisió i ràdio de divulgació o en l’edició de llibres.