Economia blava: ocupació i competitivitat procedents del mar

On hi ha aigua, hi ha vida. Aquesta frase és tan certa avui per als científics que busquen aigua a Mart com ho era fa 4.000 anys per a les civilitzacions de l’Edat Antiga que van florir a les ribes dels mars i dels rius. I la pretensió de la Comissió Europea és recuperar aquest saber popular, que semblava haver-se oblidat, i convertir aquest recurs en el motor que impulsi la transformació econòmica.

L’economia blava es basa en el fet de conservar i aprofitar els mars i oceans (que suposen el 70 % de la superfície del nostre planeta) per impulsar un desenvolupament sostenible que faci créixer els diferents sectors econòmics relacionats amb el medi marítim. Des de la pesca fins al turisme, passant per la generació d’electricitat a partir de fonts marines, són nombroses les activitats que se circumscriuen a l’economia blava, i que ja generen gairebé 5,4 milions de llocs de treball.

El concepte, creat per l’economista i emprenedor belga Gunter Pauli, ja fa uns anys que sona. Conegut com «l’Steve Jobs de la sostenibilitat», Pauli proposa un nou model econòmic, aplicable a tots els sectors i basat en la imitació dels ecosistemes naturals. Un sistema productiu en què tot sigui degradable i estigui connectat, com passa a la natura, pot aprofitar al màxim els recursos disponibles en l’entorn, generar treball i fer que els productes siguin respectuosos amb el medi ambient sense elevar el cost per als consumidors finals.

Per bé que aquesta és l’accepció amb què neix el terme d’«economia blava», Europa l’ha matisat, centrant-se en els mars, oceans i les seves activitats derivades. L’informe sobre l’economia blava de la Comissió Europea defensa aquesta proposta, no només com a font de riquesa, sinó també com l’única via per aconseguir els objectius proposats en el Pacte Verd.

Segons l’informe publicat per la Comissió Europea el 2020, Espanya és el principal contribuent a l’economia blava de la zona euro en termes de treball i el segon pel que fa a valor afegit.

Amb les seves platges, les seves hores de llum, el seu turisme i la seva situació peninsular, Espanya és un enclavament privilegiat per posar en marxa l’emprenedoria blava. El nostre país ha vist clar el camí a seguir, no només per la quantitat de llocs de treball que ja genera, sinó per l’enorme potencial del nostre litoral i les oportunitats de futur en sectors econòmics emergents, lligats a la innovació i el maneig dels recursos naturals. En aquest sentit, Espanya ja ha fet passos importants en la protecció dels seus mars i ha impulsat LIFE IP INTEMARES, el projecte de conservació del medi marí més important a Europa.

El fons mundial per a la natura (WWF) considera el Mediterrani com una «perla econòmica mundial», i estima que genera més de 369.000 milions d’euros a l’any entre els seus set sectors econòmics principals:

– L’aqüicultura. Ha quadruplicat la seva mida en els últims 20 anys i es preveu que continuï creixent.
– La pesca artesanal. Suposa el 80 % de la flota pesquera del Mediterrani.
– Creuers. En l’última dècada, el nombre de passatgers de creuers al Mediterrani s’ha disparat de 8,7 a 30 milions, fet que ha convertit la zona en la principal destinació mundial del turisme costaner i marítim.
– Trànsit marítim. Té una previsió de creixement del 4 % anual.
– Pesca recreativa. Podria representar més del 10 % de tota la producció pesquera al Mediterrani.
– Embarcacions d’esbargiment. Les aigües del Mediterrani són solcades cada estiu per més de la meitat dels superiots del món.
– Parcs eòlics marítims. Encara que no estan en funcionament, ja hi ha projectes en fase pilot per generar energia blava.

Sent un dels quatre eixos bàsics del Pla de recuperació postpandèmia de la Unió Europea, l’economia blava és una de les principals oportunitats de desenvolupament econòmic i creació de llocs de treball per al nostre país.

En els 8.000 quilòmetres de litoral nacional, són moltes les empreses que poden beneficiar-se d’aquest nou model econòmic. Aprofitant l’energia i els recursos del mar sense posar en risc les oportunitats de les generacions futures, l’economia blava és, segons Parmentier, una «aposta de futur» per a ciutats com Barcelona. La Ciutat Comtal, on ja es generen 3.750 milions d’euros gràcies a l’economia blava, s’ha proposat anar més enllà per convertir-se en un referent mundial i europeu.

En l’àmbit nacional, l’informe Oceans saludables i sostenibles: oportunitats per al sector empresarial en l’economia blava calcula que l’economia blava genera al voltant de 23.000 milions d’euros de valor agregat brut i ocupa més de 691.000 persones. Encara que el sector del turisme contribueix a aquestes xifres amb més d’un 75 %, l’informe posa de manifest altres sectors clau on hi ha grans oportunitats:

– Energia renovable
– Transport marítim i activitats portuàries
– Pesca i aqüicultura
– Biotecnologia
– Mineria submarina

La inversió en aquests sectors encara és fonamentalment pública, ja que governs i institucions internacionals representen el 80 % de la inversió. No obstant això, cada dia són més els emprenedors que veuen en els nostres mars una oportunitat de negoci:

– Refix: elaborada amb l’aigua de mar de la Costa da Morte (Galícia) i llimona, aquesta beguda reconstituent serveix per recuperar-se de qualsevol esport o esforç físic.
– Ancora cultura del mar: sorgit a València, aquest projecte persegueix posar en valor la cultura marítima i l’arqueologia subaquàtica valenciana, tot promovent-ne la recerca i la protecció.
– Sea2see: dissenyades a Itàlia i venudes a escala global, aquestes ulleres de plàstic es fabriquen a partir de les xarxes de pesca abandonades al mar.
– Nido Robotics: radicada a Múrcia, aquesta empresa fabrica robots subaquàtics que permeten dur a terme tasques d’inspecció, manteniment i recerca de manera eficient i sense posar en risc cap vida humana.
– Sea Water Analytics: basant-se en Big Data i en Internet de les Coses, aquesta empresa mesura tots els paràmetres de qualitat d’aigua de les costes a través de sensors en forma de boies i recull opinions expressades en xarxes socials pels turistes, tot optimitzant la gestió de les platges i oferint als usuaris informació sobre el seu estat.