SOSTENIBILITAT

Educació per trencar amb la pobresa infantil

Temps de Lectura: 5 minuts

Educació per trencar amb la pobresa infantil
Avatar

CaixaBank

16 Octubre, 2020


A Espanya, un de cada tres infants viu en risc de pobresa i exclusió social, segons l’ONG Save the Children. És més, un estudi d’Unicef assegura que les taxes de pobresa infantil a Espanya són de les més altes dels països industrialitzats. Només superen el nostre país Letònia, els Estats Units i Romania.

Les dades són més que evidents, però la pobresa infantil a Espanya és una realitat incòmoda que se sol ignorar. És el gran elefant que s’ha colat a l’habitació, que no es vol veure, però que igualment hi és. Abordar-ho és un assumpte de màxima urgència, perquè es tracta d’un problema que posa en escac el futur de les properes generacions. I l’educació sembla ser una de les armes més poderoses que tenim per solucionar-ho.

La importància de reaccionar a temps

Tal com explica Unicef, la pobresa infantil és un problema que s’ha de tallar des del principi. Això es deu al fet que els infants amb pitjors nivells de benestar n’arrosseguen les conseqüències durant tota la seva vida. Intentar mitigar aquest impacte quan són adults no només redueix les probabilitats d’èxit, sinó que resulta més costós i complicat. En aquest context, l’educació apareix com un antídot contra les desigualtats que es generen en la infància i que poden marcar tota la vida d’un infant.

Aquest és un dels principals motius pels quals l’ONU va fixar un dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) al voltant d’aquesta qüestió. En concret, l’ODS 4 (Educació de qualitat) proposa garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, així com promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida com una via per garantir la prosperitat dels adults del futur.

Tanmateix, aquesta meta s’ha vist amenaçada enguany a causa de la pandèmia del coronavirus. Segons un informe de Forética, el tancament dels centres educatius va afectar 9,5 milions d’estudiants a Espanya i va impossibilitar, en molts casos, els resultats d’aprenentatge pertinents.

A més, les desigualtats en l’accés a internet i a dispositius electrònics que permeten seguir les classes en cas d’aïllament provoquen, al seu torn, una bretxa cada vegada més profunda entre els estudiants que formen part de famílies amb un bon nivell adquisitiu i els que no. Segons Forética, aquesta desigualtat entre famílies i centres educatius amb més o menys recursos genera cada vegada més conflicte social.

Educació per mitigar les desigualtats

El paper de l’educació per trencar el cercle viciós que porta a un infant en risc de pobresa a viure en precarietat tota la seva vida és avui més important que mai. Tant és així, que l’OCDE ha demanat recentment als governs que l’educació esdevingui una inversió prioritària perquè l’actual crisi no accentuï les desigualtats socials.

Les dades avalen aquesta petició. Per exemple, l’organisme assenyala que, de mitjana, el 78% dels joves que tenen entre 25 i 34 anys i un diploma d’educació secundària superior tenen feina, davant del 62% que no. Un tipus d’estudis que també semblen donar accés a salaris més bons: als països de l’OCDE, els treballadors a jornada completa amb educació secundària superior guanyen un 23% més que els que han abandonat els estudis. Aquesta diferència s’accentua si pugem un esglaó més, ja que els que arriben a l’educació terciària tenen salaris un 54% més alts que els que s’han quedat en la secundària superior.

Aquesta realitat ha portat a l’OCDE a qualificar l’educació secundària com una bona protecció davant la desocupació. Es tracta d’una afirmació que s’alinea amb la concepció de l’educació no només com una qüestió de justícia social, sinó també com una inversió. Segons el Banc Mundial, un any addicional d’escolarització pot arribar a augmentar els ingressos un 10% anual. També invertir en treballadors més capaços a qualsevol edat genera més beneficis que les inversions fetes sobre treballadors amb menys capacitat. Un concepte que es comença a desenvolupar a edats primerenques.

Passar a l'acció

Cultivar l’educació com una manera d’abordar i reduir la pobresa infantil requereix accions concretes. A una inversió més forta en la formació d’infants i adolescents per part de les diferents administracions s’hi sumen les iniciatives d’empreses i organismes de qualsevol tipus amb un únic objectiu: facilitar una educació de qualitat que els ajudi a construir un futur millor.

N’és un exemple el programa CaixaProinfancia de Fundació “la Caixa”. En col·laboració amb CaixaBank, han lliurat durant aquest inici de curs un total de 119.895 equips escolars a menors que viuen en llars vulnerables, amb l’objectiu de facilitar-los més possibilitats per aprendre, créixer i crear el seu camí cap a un futur millor.

En aquest projecte hi han participat més de 400 entitats socials, que han permès detectar les necessitats més importants d’aquestes famílies. Els voluntaris de “la Caixa” han ajudat en les tasques de lliurament dels jocs de material escolar, adaptats a cada cicle educatiu. Aquestes i altres experiències de voluntariat són les que protagonitzaran la Setmana Social Digital de Voluntaris “laCaixa”, que enguany es farà en línia entre els dies 17 i 25 d’octubre.

A més, l’entitat desenvolupa diferents iniciatives dins la seva estratègia de Responsabilitat Social Corporativa relacionades amb l’ODS 4 (Educació de qualitat). En concret, destaquen les destinades a millorar l’educació financera, una qüestió fonamental perquè les famílies puguin desenvolupar la seva economia de manera saludable. Des de tallers de finances bàsiques per a nois de 4t d’ESO a activitats amb adults, aquest tipus d’actuacions són una contribució a la millora de les condicions econòmiques de l’entorn en què viuen infants de tot Espanya.

Apostar per l’educació de la infància és una inversió en el futur de tots. Tenir ciutadans correctament formats és la base sobre la qual una societat pot construir la seva prosperitat present i futura.