Els efectes del canvi horari

Però, quins són els veritables origen i motiu d’aquest canvi horari? Els inicis es remunten a la Primera Guerra Mundial. Alemanya va ser el primer país a implantar aquesta mesura per tal de reduir les hores d’il·luminació artificial i així estalviar carbó, que després es podria fer servir per a la guerra. Ben aviat, els països veïns es van sumar a aquesta pràctica. Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van fer el mateix i van obligar tots els estats a instaurar el canvi horari per estalviar energía.

Però no va ser fins al 1974, quan es va produir la primera crisi de petroli mundial, que aquest sistema es va popularitzar i es va instaurar de forma definitiva en diversos països industrialitzats, entre els quals Espanya. Aquests es van adonar que si s’avançava una hora el rellotge, s’aprofitava més la llum natural i, per tant, es consumia menys energía.

El cas d’Espanya és diferent, ja que, juntament amb Veneçuela, és l’únic país del món que viu en una hora que no li correspon. El motiu? Durant la Segona Guerra Mundial, Espanya i la resta del continent es van ajustar a l’horari de Berlín. Un cop finalitzat el conflicte, el nostre país, a diferència del Regne Unit i Portugal, no va tornar al fus horari que li corresponia (Greenwich), cosa que fa que visquem avui dia una hora per sobre del que realment ens tocaria per situació geográfica.

L’ajust dels rellotges per a l’horari d’estiu i hivern ha tingut sempre detractors i defensors. En matèria econòmica, segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), l’estalvi energètic obtingut pot representar uns 300 milions d’euros,90 dels quals corresponen a les llars. És a dir, cada llar estalviaria una mitjana de 6 euros.

A més a més, un estudi encarregat per la Comissió Europea va concloure que els efectes d’aquest ajust horari són positius, no en relació amb l’estalvi, sinó sobre altres sectors com el transport, les comunicacions o el turismo.

Malgrat aquestes xifres, no tothom hi està d’acord. Segons els detractors, l’impacte energètic del canvi horari estacional és molt reduït i, a més, pot afectar la salut de les persones: la manca de son, juntament amb variables com ara la llum o la temperatura, poden provocar alteracions en el nostre ritme fisiològic, cosa que afavoreix l’aparició de trastorns alimentaris i del son.

Segons els crítics, el canvi d’horari d’estiu, a més, agreuja el fet que a Espanya ja visquem una hora avançats en vist el que realment ens correspondria, cosa que podria acabar afectant la nostra productivitat.

Aquesta teoria ha estat desmuntada per diversos experts, que al·leguen que la productivitat no té res a veure amb el desfasament horari. És el cas de José María Martín Olalla, físic i professor titular a la Universitat de Sevilla, que afirma: “La productivitat no està correlacionada amb el desfasament horari […] no vull dir que la dada espanyola sigui bona ni que ens hi hàgim de conformar; ni tampoc que no existeixi presentisme ni que no puguem millorar o empitjorar en productivitat. Només vull assenyalar que no sembla que la productivitat estigui gaire influenciada pel desfasament horari”.

El debat continua sobre la taula. De moment, aquest cap de setmana, ens toca dormir una hora menys.