Hi ha certs punts al planeta que es consideren estratègics, però si n’hi ha un que ha acaparat l’atenció durant les darreres setmanes, aquest és l’estret d’Ormuz.
És un d’aquests llocs el nom del qual es fa conegut, però no sempre se’n sap ben bé el motiu. Fins que entra en joc en l’escenari geopolític: la República Islàmica de l’Iran ha amenaçat amb el tancament de l’estret d’Ormuz, una possibilitat que ha fet saltar totes les alarmes a molts països del món. En aquest article explicarem per què.
A Espanya estem familiaritzats amb el valor estratègic dels passos marítims angostos. L‘estret de Gibraltar, que connecta l’Atlàntic amb el Mediterrani, és una de les vies marítimes més importants del món. Per aquest pas, que separa Europa de l’Àfrica amb tot just 14 km, hi transiten uns 100.000 vaixells cada any.
Encara que l’estret d’Ormuz no té un trànsit marítim tan intens com el de Gibraltar, la seva situació el converteix en una peça clau de l’economia global. En concret, es troba entre l’Iran i Oman.
La qüestió és que l’estret d’Ormuz no tan sols separa per mar aquests dos països, sinó també el golf Pèrsic i el golf d’Oman.
Això suposa que l’estret d’Ormuz és el principal punt de sortida a la resta del món del petroli procedent de països com ara Aràbia Saudita, Kuwait, Qatar o la Unió dels Emirats Àrabs. La seva situació és estratègica i el seu possible tancament, una disrupció econòmica de primer nivell.
Per fer-nos una idea del que passaria si s’arribés a tancar l’estret d’Ormuz, recorrerem a algunes dades i a la nostra memòria recent.
En primer lloc, vegem-ne les dades: durant el primer trimestre de 2025, per aquest estret es van transportar uns 20 milions de barrils de cru i productes del petroli cada dia. Això equival al 20 % del petroli líquid que es consumeix al món, segons dades de l’Administració d’Informació sobre Energia dels Estats Units (EIA).
El paper d’aquest accident geogràfic és crucial per a la seguretat energètica de molts països. La seva interrupció, tot i que fos momentània, podria provocar retards substancials, elevar considerablement els costos logístics i afectar el preu del petroli.
El principal problema és que hi ha poques vies alternatives per transportar tot aquest petroli. Tot i que hi ha oleoductes, la seva capacitat és molt més limitada que la del tràfec de vaixells per l’estret. El transport terrestre també és més lent.
Aquest no seria l’únic impacte directe d’un tancament de l’estret d’Ormuz: també el subministrament mundial de gas natural se’n veuria afectat, ja que aproximadament una cinquena part del comerç mundial de GNL passa per allí, segons l’EIA.
De segur que aquesta última dada, relativa al gas natural, ajuda a revifar algun record recent del que passa quan una font d’energia important escasseja: que els preus de tota mena de béns i serveis es disparen.
Aquest record ens servirà per entendre per què el tancament de l’estret d’Ormuz pot tenir conseqüències en el dia a dia dels ciutadans i en la seva economia.
N’hi ha prou a recordar què va passar el 2022 després de la invasió d’Ucraïna: la menor disponibilitat del gas rus que consumia la Unió Europea va elevar considerablement els preus de l’energia i, de retruc, els de les primeres matèries.
Al seu torn, aquest encariment va fer que s’apugessin els preus de tota mena de productes, atiats també per les disrupcions en el comerç de cereals i altres productes bàsics a causa del conflicte. Per contenir una possible espiral inflacionària, el Banc Central Europeu (BCE) va augmentar els tipus d’interès.
Alguna cosa semblant podria passar si es produís un tancament de l’estret d’Ormuz, sobretot si s’arribés a allargar en el temps. Tot i que l’impacte podria ser més important a l’Àsia, on tres quartes parts del seu proveïment de cru i gas natural passen per aquest estret, les seves conseqüències econòmiques es deixarien notar a moltes més àrees.
Les conseqüències econòmiques per a Espanya d’un possible tancament de l’estret d’Ormuz no serien tan greus com les de la guerra d’Ucraïna, segons alguns experts.
D’una banda, la diversificació energètica del país en protegeix l’economia, tot i que la seva dependència del gas natural de Qatar, un dels productors afectats, va créixer des de la guerra d’Ucraïna.
D’altra banda, una menor disponibilitat de petroli i gas per la interrupció d’aquest pas suposarà una major competència global pels recursos disponibles, que s’encaririen.
Si passa això, provocaria un augment de preus que podria desembocar en un increment de la inflació. Les conseqüències finals les coneixem bé: menor poder adquisitiu per a les famílies i més dificultats d’accés al finançament per a les empreses.
