ECONOMIA

Gerard Debreu: el matemàtic que va guanyar el Nobel d’Economia

Temps de Lectura: 5 minutos

Gerard Debreu: el matemàtic que va guanyar el Nobel d’Economia
Avatar

CaixaBank

05 Abril, 2019


Al francès li devem la comprensió de bona part de l’economia de mercat actual

Explicar com funciona una cosa tan complexa com l’economia. Aquesta és una missió a la qual molts acadèmics i investigadors han dedicat hores i hores de reflexions, de raonaments i d’anàlisis. Requereix un esforç tan gran que les grans descobertes, en aquest sentit, mereixen una distinció. Gerard Debreu va aconseguir totes dues coses i, a més a més, al màxim nivell. La seva obra Teoria del valor és un clàssic del pensament econòmic contemporani. El reconeixement que va obtenir va ser, ni més ni menys, que el Premi Nobel d’Economia del 1983.

Gerard Debreu és un economista atípic. Va arribar a l’estudi d’aquesta disciplina de manera indirecta, perquè ell era matemàtic de formació. Justament això explica per què va ser capaç d’aportar el rigor necessari per elaborar un model capaç de connectar tots els factors que intervenen en un mercat lliure i de trobar d’aquesta manera el seu equilibri. Tot i tractar-se d’un enfocament molt abstracte que ha tingut els seus detractors, el fet cert és que ha influït en diverses generacions d’economistes.

Un geni que la guerra no va poder aturar

Gerard Debreu va néixer a Calais (França) l’any 1921. La II Guerra Mundial va interferir en els seus estudis perquè el conflicte va esclatar el 1939, just quan cursava batxillerat. Això el va afectar de tal manera que en comptes de preparar els exàmens per entrar a estudiar en una de les grans escoles científiques del país en un liceu de París, va haver de fer-ho en una improvisada escola preparatòria de Matemàtiques d’Ambert. L’estiu del 1940, França va ser dividida en diverses parts per les forces d’ocupació alemanyes, raó per la qual Debreu es va traslladar a Grenoble, a la zona lliure, on va començar els estudis de Matemàtiques Especials.

Ja el 1941, Debreu va ser admès a l’Escola Normal Superior, on va viure i estudiar fins a l’estiu del 1944. Aquests tres anys van ser una experiència extraordinària per a ell en molts sentits. Segons el matemàtic, el petit aforament de les aules, amb uns vint alumnes en la branca de Ciències, i també els estrictes procediments d’admissió, van ajudar a crear una intensa atmosfera intel·lectual.

Estava previst que Debreu acabés els estudis la primavera del 1944, però el 6 de juny va arribar el Dia el D. Va ser aleshores quan es va enrolar a l’Armada Francesa i va fer cap a l’Escola d’Oficials de Cherchell (Algèria). A l’exèrcit, hi va ser fins al juliol del 1945. Tot seguit, va reprendre el seu projecte de preparar l’Agrégation de Mathématiques, un examen que li permetria accedir a la docència i que va superar el 1946. Durant tot aquest temps, Debreu va començar a interessar-se per l’economia, una disciplina que ja no abandonaria mai més. En això va ser fonamental la seva topada amb una teoria que, per a més inri, acabaria marcant la resta del seu treball.

Un punt d'inflexió

Debreu va ensopegar amb l’obra de Léon Walras, que esbossava la teoria matemàtica de l’equilibri. En concret, va ser una de les seves formulacions, a càrrec de Maurice Allais, la que el va fascinar. El títol de l’obra d’Allais era premonitori del que serien els anys següents de vida de Gerard Debreu: A la recerca d’una disciplina econòmica.

Els dos anys i mig posteriors al seu examen d’admissió a la docència, Debreu els va dedicar a augmentar els seus coneixements sobre economia. Posteriorment aconseguiria una beca Rockefeller que li va permetre visitar grans universitats nord-americanes com ara Harvard, Colúmbia o Chicago, entre d’altres. Allí va conèixer tots els avenços en ciències econòmiques que s’havien produït durant anys i dels quals França no havia participat a causa de la guerra.

El 1949 va començar a treballar per a la Cowles Comission for Research in Economics, on va estudiar l’existència d’un equilibri econòmic, entre altres treballs. El 1959, va demanar una excedència de sis mesos per visitar la seu d’una companyia elèctrica a París. Allí va poder analitzar en la pràctica els problemes que provoca una quantitat d’aigua incerta als reservoris de les plantes hidroelèctriques. Aquest fet, juntament amb un article publicat sobre béns contingents aquell mateix any per un altre premi Nobel, Kenneth Arrow, va empènyer Debreu a estudiar la incertesa econòmica, que va formar part de la seva monogràfica Teoria del valor.

Les descobertes

Debreu ja havia publicat prèviament, juntament amb Arrow, un article sobre l’equilibri de mercat en què provaven que en un mercat amb condicions lliures i justes existien uns preus que podien aportar-li un equilibri. També un monogràfic el propòsit del qual era una anàlisi axiomàtica de la teoria general de l’equilibri econòmic. Teoria del valor va arribar després per introduir eines analítiques complexes procedents de les matemàtiques en la teoria de l’equilibri.

Debreu i Arrow van elaborar un model matemàtic d’economia de mercat. Segons aquest model, els diversos productors projectaven la seva producció de mercaderies i de serveis i, per tant, la seva demanda de factors de producció per maximitzar el seu benefici. D’aquesta manera es van crear vincles entre l’oferta de mercaderies, d’una banda, i de tots els preus, de l’altra.

L’objectiu consistia a preveure el comportament del mercat. De fet, els autors van establir unes relacions que van anomenar «de demanda», que no eren res més que les connexions existents entre els preus de totes les mercaderies i tots els factors de producció, juntament amb la demanda d’aquestes mercaderies i l’oferta d’aquests factors. El que tots dos autors pretenien amb aquest model era introduir axiomes en la ciència econòmica per obtenir-ne resultats generals.

Teoria del valor va abordar posteriorment aquest mètode per explicar els preus de les mercaderies en una economia de mercat amb propietat privada, i també el paper d’aquests preus en un estat òptim de l’economia. Tots aquestes descobertes pretenien ser una caixa d’eines per pensar i analitzar els mercats des d’una teoria general.

Una altra de les grans contribucions de Debreu i d’Arrow va ser la generalització de termes com ara bé contingent o incertesa, que fins aleshores amb prou feines es tenien en compte. El francès també va intentar establir un mapa de connexions preferents entre els diversos elements que intervenen en l’economia.

Gerard Debreu va rebre el Premi Nobel d’Economia el 1983 precisament per donar llum a una nova manera de plantejar els problemes de l’economia de mercat i l’ús de tècniques matemàtiques per aconseguir-ho, una cosa molt poc freqüent quan va establir amb Arrow el seu model, que posteriorment va polir amb la seva Teoria del valor.