INNOVACIÓ

Hologrames que aixequen passions: el fenomen Hatsune Miku

Temps de Lectura: 5 minutos

---

Hatsune Miku és una cantant japonesa virtual creada per la companyia Crypton Future Media. Es tracta d’un holograma unit a un potent programa de veu artificial, denominat Vocaloid, en què els usuaris poden crear les seves pròpies cançons.Hatsune Miku ha arrasat a Japó, on ha omplert escenaris, i ara es llança a la conquesta d’Amèrica. La clau? Innovació, tecnologia i ciència ficció, que fan que un artista virtual amb aspecte de noia de còmic manga hagi gravat ja més de 170 cançons i generi milions de dòlars en ingressos. Els seus concerts tenen una assistència massiva, té 2,5 milions de seguidors a Facebook i fins i tot Lady Gaga la va contractar com a telonera per a la primera part de la seva gira Artpop.

Els hologrames, però, no es limiten al fenomen Hatsune Miku. Michael Jackson i Elvis Presley han tornat a l’escenari gràcies a aquesta tecnologia. Però, a part del món de la música, l’holografia també s’aplica en molts altres sectors que van més enllà de la ficció que ens ha brindat, per exemple, Star Wars.

Un exemple? No cal anar gaire lluny per comprovar-ho. L’ aeroport Adolfo Suárez de Madrid té empleats “hologràfics” a disposició dels passatgers. I sense anar gaire lluny, la ciutat de Madrid va ser l’escollida per presenciar la primera roda de premsa hologràfica en la història del cinema. El director de la pel·lícula “Chappie”, Neill Blomkamp, i el seu protagonista, Hugh Jackman, van respondre des de Berlín les preguntes dels més de cent periodistes gràcies a aquesta tecnologia.

Actualitzat (10/04/2017). De fet, una de les principals característiques d’aquesta tecnologia és la possibilitat que dues persones, en llocs diferents, interactuïn entre elles en temps real. Així ha passat recentment en una conferència de Stephen Hawking en què el físic, a través d’holograma, va respondre a les preguntes dels assistents a la xerrada en un auditori de Hong Kong. Fins i tot, la tecnologia hologràfica ha arribat a la campanya presidencial a França: el candidat de l’esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, va parlar amb els seus partidaris en dos llocs diferents i al mateix temps gràcies a aquesta tecnologia.

La salut és un altre dels camps en què l’holografia té el seu lloc. Entre altres aplicacions, ja hi ha hologrames d’òrgans perquè els metges puguin fer-hi una visita virtual a l’interior i fins i tot és possible diagnosticar la malària a partir de la generació d’una imatge hologràfica d’una mostra de sang.

Una altra aplicació, protagonitzada per Microsoft juntament amb Volvo, està relacionada amb la indústria de l’automòbil. Aquestes dues companyies estan estudiant un sistema mixt de realitat augmentada i hologrames que permeti aplicar aquesta tecnologia en diferents fases del procés de creació d’un vehicle: disseny, fabricació, formació i postvenda.

Ara bé, arribarà el dia en què aquesta tecnologia entri a les nostres cases? Tard o aviat, tot fa pensar que així serà. Una mostra n’és HoloLens de Microsoft, un sistema de comunicació basat en hologrames que permetria tenir trobades amb persones que no són al mateix lloc. Ja sigui per comunicar-nos amb familiars o amics, per a serveis d’atenció al client o per a qualsevol altre tipus de comunicació que, avui dia, es fa per diferents vies (telèfon, xat, correu electrònic, etc.), en un futur s’hi podria afegir la comunicació hologràfica.

I què passa amb la banca? L’aplicació de l’holografia al sector financer encara és una incògnita, però, tenint en compte la transformació digital que està vivint el sector en els últims anys, és molt probable que els hologrames també hi tinguin el seu lloc.