La població de més de 60 anys es connecta cada cop més a internet, una tendència que ha augmentat ràpidament amb el confinament per la pandèmia de la COVID-19. Mantenir-se en contacte amb familiars i amics a través de videotrucades, accedir a informació sobre l’emergència sanitària o fer la compra en línia són algunes de les activitats que alguns han incorporat als usos que habitualment feien de les seves connexions. El Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, conegut com el Dia Mundial d’Internet, també és per a ells, que s’han convertit en usuaris intensius de la xarxa.
Aquest segment de la població s’espavila cada vegada millor amb els seus dispositius electrònics i els utilitza amb més assiduïtat. Segons l’última enquesta sobre “Equipament i ús de tecnologies d’informació i comunicació a les llars”, que periòdicament elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 63,6% de la població de 65 a 74 anys ja està connectada. A partir d’aquesta edat, baixa fins al 23,4%. Són xifres del 2019, abans de l’inici de la pandèmia, per la qual cosa s’espera que en el proper sondeig augmentin en tots els grups d’edat.
La bona notícia és que un percentatge significatiu de la població sènior ja ha deixat enrere les seves reticències sobre l’ús d’internet i l’ha convertit en una eina més en les seves relacions del dia a dia. Però també ha convertit aquests usuaris en un blanc atractiu per als ciberdelinqüents. Juntament amb els menors, són el grup més vulnerable pel seu desconeixement dels riscos que pot comportar l’ús de la tecnologia.
Per aconseguir que la gent gran pugui gaudir de tots els avantatges d’internet sense por, Google i l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en col·laboració amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), han elaborat una guia amb consells que els ajudaran a mantenir la seva seguretat i privacitat:
– Evitar estafes en correus o correus electrònics
Abans d’obrir un arxiu o enllaç adjunt en un correu electrònic, és important comprovar que el remitent és conegut. Si s’ignora qui és la persona, empresa o entitat que l’ha enviat, és millor no fer-ne cas i esborrar-lo sense obrir-lo. D’altra banda, cal ser especialment curós amb els missatges que es reben. Sempre s’ha de desconfiar d’aquells que sol·liciten dades personals i cal tenir present que les empreses legítimes mai no demanen el nom d’usuari ni la contrasenya per telèfon, correu electrònic, missatge de text o xarxes socials.
– Alerta amb els virus informàtics
Una de les accions que poden desencadenar l’obertura d’un arxiu amb remitent desconegut és la introducció d’un virus o programari maliciós al nostre equip informàtic, ja sigui un ordinador o un telèfon mòbil. La millor prevenció és disposar d’un programa antivirus actualitzat que els detecti i elimini. Hi ha opcions gratuïtes que fins i tot s’encarreguen de fer revisions periòdiques del dispositiu per comprovar que no està infectat.
– Pagaments fiables per evitar el frau
Amb el confinament i les restriccions per sortir al carrer, han augmentat les compres en línia. Per pagar-les, les targetes de crèdit o dèbit són una de les opcions més populars. Per tal de garantir la seguretat dels pagaments, les targetes adquirides a CaixaBank ofereixen la cobertura CaixaBankProtect, un servei que envia alertes si es fan operacions que no són habituals i que permet reclamar l’import d’aquelles que el titular no hagi autoritzat, entre altres avantatges.
A més, per evitar que el comerç pugui accedir a les dades de la targeta, moltes botigues en línia utilitzen TPV virtuals amb autenticació. En aquests, són les entitats bancàries les que s’encarreguen de verificar l’autenticació de la targeta i també de protegir les dades bancàries del client. Aquest és el cas dels sistemes promoguts per Visa (Verified by Visa) i Mastercard (MasterCard SecureCode), que demanen confirmar cada compra mitjançant un codi enviat per SMS al telèfon mòbil de l’usuari o una contrasenya fixa.
En qualsevol cas, convé evitar l’ús de xarxes wifi públiques per fer compres en línia i rebutjar qualsevol comerç electrònic que sembli poc fiable.
– Crear contrasenyes segures
Triar una combinació de caràcters alfanumèrics que certifiqui la nostra identitat quan donem d’alta un servei en línia és una tasca força pesada, però també val la pena dedicar-hi una mica de temps. És aconsellable que la contrasenya tingui com a mínim vuit caràcters i que inclogui majúscules, minúscules, números i símbols. Un truc: tria una frase llarga que només tu sàpigues i fes servir la primera lletra de cada paraula. És primordial no compartir-la amb ningú.
– Ull amb el que es comparteix
La facilitat d’ús dels programes de missatgeria instantània com WhatsApp ha fet que la gent gran hi accedeixi sense dificultat. Això també potencia que de vegades enviïn imatges, missatges o dades que s’haurien de quedar en l’àmbit personal. Una forma d’evitar caure en la temptació és parar-se a pensar si aquesta mena d’informació la compartiries en una conversa cara a cara, sense el telèfon mòbil pel mig.
Per a la gent gran que cregui que té prou coneixement dels perills a què s’exposa a internet, és recomanable fer el test d’orientació especialment dissenyat per a ells en aquest web. Són només dues preguntes sobre dues qüestions clau, i d’aquesta manera podran veure si han començat a fer servir internet i els seus dispositius sense riscos. Si volen continuar autoavaluant-se, poden comprovar què saben sobre connexions i compres segures o sobre qüestions de privacitat. I, per descomptat, continuar gaudint de totes les possibilitats de comunicació que tenen a l’abast de la mà gràcies a internet.
