Fa ja força anys que la sostenibilitat s’ha convertit en una de les preocupacions principals a l’àmbit global, i com a tal, apareix esmentada sovint en multitud d’informes, directrius i plans estratègics en sectors i indústries de tot tipus. Per exemple, als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU.
En l’àmbit empresarial, organitzacions i directius també estan cada dia més convençuts que la creació sostenible de valor no pot aconseguir-se únicament mitjançant la maximització dels beneficis a curt termini, sinó que exigeix una cultura corporativa responsable i orientada al llarg termini.
El concepte de sostenibilitat procedeix de l’àmbit mediambiental, i neix de la necessitat de trobar una nova manera de relacionar-nos amb el nostre hàbitat natural. Però el concepte planteja també un repte més ampli que és específic de l’àmbit empresarial. En molts casos, la qüestió de la sostenibilitat no apareix lligada directament a l’ús intensiu d’uns recursos naturals —boscos, reserves de petroli o de gas, etc.—, sinó més aviat al deteriorament de determinades condicions o ecosistemes, sense els quals bona part de la nostra forma de vida actual seria impracticable.
És en aquest context on apareixen esbossades les primeres definicions de sostenibilitat, que, a grans trets, podria definir-se com la capacitat de fer ús dels recursos disponibles per satisfer les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats.
A poc a poc, aquesta noció de sostenibilitat ha anat extrapolant-se a altres entorns, com és el cas de l’empresa. És obvi que qualsevol indústria o empresa produeix un impacte sobre el seu entorn més pròxim. Però no únicament sobre el mediambiental, sinó sobre tots aquells entorns en què opera.
Així mateix, totes les organitzacions utilitzen una sèrie de recursos, no ja únicament de tipus natural, sinó econòmics, humans, socials, etc. Tant per l’impacte que es pugui tenir sobre l’entorn més immediat, com per l’ús que es faci dels recursos necessaris per desenvolupar una activitat, és possible parlar d’una sostenibilitat de l’activitat empresarial.
I tal com succeeix amb el medi ambient, ni els recursos que utilitza l’empresa són il·limitats, ni l’entorn en què opera pot absorbir tot l’impacte de la seva activitat. Per això la sostenibilitat empresarial forma part de la responsabilitat social d’una organització i s’ha de traduir en una visió directiva i en un pla estratègic específics.
El concepte de sostenibilitat guarda, per tant, una relació estreta amb el de responsabilitat social corporativa. Tots dos remarquen la importància de valorar l’impacte que l’activitat pròpia té sobre els diferents grups d’interès, però la sostenibilitat afegeix alguns matisos importants a la definició de l’RSC: agrega una visió a llarg termini en l’exercici d’aquesta responsabilitat, i assenyala una sèrie d’àmbits especialment rellevants de cara a aconseguir aquesta sostenibilitat durant el temps.
