empresa
Empreses emergents i bretxa de gènere: en quins sectors dominen les dones
El perfil mitjà de l'emprenedor a Espanya és el d'un home de 34 anys amb estudis universitaris, preferiblement enginyer. L'últim informe mundial GEM (Global Entrepreneurship Monitor) reflecteix que el nombre de dones que s'animen a fundar la seva pròpia empresa emergent sobre el total de la població femenina ha passat a Espanya del 5,2 % el 2017 al 6,4 % el 2019. Aquest indicador assenyala que la bretxa de gènere es redueix, ja que la xifra és una de les més altes de la Unió Europea, on la taxa d'emprenedoria femenina és de sis dones per cada deu homes. Aquesta circumstància preocupa la Comissió Europea, que ha posat en marxa diverses mesures per reduir-la. A Espanya, el 2018, el 22 % de les empreses emergents van ser fundades per dones, un 4 % més que el 2017, segons dades del Mapa de l'emprenedoria. Al nostre país, un 33 % de les empreses emergents ja tenen almenys una dona a l'equip directiu. Són xifres que van millorant però que ens mostren que encara tenim un llarg camí per recórrer. Per què segueixen sent tan poques les emprenedores si les dones són majoria a les universitats espanyoles? Sí, però elles no són majoria a les carreres dedicades al sector tecnològic, que és on neixen la majoria d'empreses emergents. I és que les carreres tècniques, com ara l'enginyeria informàtica, només compten amb un 15 % de dones entre l'alumnat. Aquest factor explicaria la menor presència d'emprenedores en aquest sector. Segons la base de dades de Pitchbook, una companyia d'informació financera, únicament l'11 % de la inversió europea en capital de risc va dirigida a projectes liderats per dones. Tanmateix, les dades demostren que les empreses emergents creades per dones tenen més èxit i són més rendibles que les creades per homes. Quan una dona funda la seva pròpia empresa emergent, aquesta empresa té un 14 % més de possibilitats de triomfar que quan la impulsa un home. Per cada dòlar invertit en una empresa en què la fundadora i CEO és una dona, el negoci obté un retorn de 0,66 euros, mentre que el retorn en les empreses fundades i dirigides per homes és només de 0,22 euros, segons un estudi de The Boston Consulting Group. D'acord amb la investigació de la consultora, les dones són més conservadores a l'hora d'invertir el seu temps i el seu capital per fundar un projecte nou i necessiten estar molt segures de la solidesa de la seva proposta de negoci per llançar-se a emprendre, per la qual cosa solen obtenir millors resultats.Les dones segueixen emprenent principalment en projectes dirigits al sector serveis. La sanitat i l'educació són dos àmbits amb una àmplia presència femenina en l'emprenedoria. Els segueixen la moda, la cosmètica i l'entreteniment. Les dones aconsegueixen progressivament entrar en camps històricament dominats pels homes, com el sector de l'automòbil, en què en els últims dos anys s'ha passat d'una proporció d'emprenedoria femenina del 15 % al 25 %. També al món rural les emprenedores guanyen terreny, centrant els seus projectes en l'ecoturisme o en el turisme d'experiències.Si volem conèixer el país amb un major percentatge d'emprenedoria femenina hem de viatjar al continent africà. Angola és un dels països amb la mitjana més alta d'emprenedoria femenina, que assoleix la xifra del 40,7 %, un percentatge molt més alt que en diversos estats de la Unió Europea com Alemanya, França o Itàlia. D'altra banda, Llatinoamèrica és la regió amb una mitjana més alta de dones emprenedores. Com també ocorre a Espanya, les dones tendeixen a emprendre en el sector serveis, encara que en aquests països la presència de dones que fan investigació al món cientificotecnològic és superior a l'espanyola, assolint, segons dades de la UNESCO, la xifra del 45,2 %, un factor que es veu reflectit en una major presència de dones emprenedores en aquest sector.
SOCIAL
La sostenibilitat afegeix una visió a llarg termini en l’exercici de l’RSC
Fa ja força anys que la sostenibilitat s'ha convertit en una de les preocupacions principals a l'àmbit global, i com a tal, apareix esmentada sovint en multitud d'informes, directrius i plans estratègics en sectors i indústries de tot tipus. Per exemple, als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU. En l'àmbit empresarial, organitzacions i directius també estan cada dia més convençuts que la creació sostenible de valor no pot aconseguir-se únicament mitjançant la maximització dels beneficis a curt termini, sinó que exigeix una cultura corporativa responsable i orientada al llarg termini. El concepte de sostenibilitat procedeix de l'àmbit mediambiental, i neix de la necessitat de trobar una nova manera de relacionar-nos amb el nostre hàbitat natural. Però el concepte planteja també un repte més ampli que és específic de l'àmbit empresarial. En molts casos, la qüestió de la sostenibilitat no apareix lligada directament a l'ús intensiu d'uns recursos naturals —boscos, reserves de petroli o de gas, etc.—, sinó més aviat al deteriorament de determinades condicions o ecosistemes, sense els quals bona part de la nostra forma de vida actual seria impracticable. És en aquest context on apareixen esbossades les primeres definicions de sostenibilitat, que, a grans trets, podria definir-se com la capacitat de fer ús dels recursos disponibles per satisfer les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats. A poc a poc, aquesta noció de sostenibilitat ha anat extrapolant-se a altres entorns, com és el cas de l'empresa. És obvi que qualsevol indústria o empresa produeix un impacte sobre el seu entorn més pròxim. Però no únicament sobre el mediambiental, sinó sobre tots aquells entorns en què opera. Així mateix, totes les organitzacions utilitzen una sèrie de recursos, no ja únicament de tipus natural, sinó econòmics, humans, socials, etc. Tant per l'impacte que es pugui tenir sobre l'entorn més immediat, com per l'ús que es faci dels recursos necessaris per desenvolupar una activitat, és possible parlar d'una sostenibilitat de l'activitat empresarial. I tal com succeeix amb el medi ambient, ni els recursos que utilitza l'empresa són il·limitats, ni l'entorn en què opera pot absorbir tot l'impacte de la seva activitat. Per això la sostenibilitat empresarial forma part de la responsabilitat social d'una organització i s'ha de traduir en una visió directiva i en un pla estratègic específics. El concepte de sostenibilitat guarda, per tant, una relació estreta amb el de responsabilitat social corporativa. Tots dos remarquen la importància de valorar l'impacte que l'activitat pròpia té sobre els diferents grups d'interès, però la sostenibilitat afegeix alguns matisos importants a la definició de l'RSC: agrega una visió a llarg termini en l'exercici d'aquesta responsabilitat, i assenyala una sèrie d'àmbits especialment rellevants de cara a aconseguir aquesta sostenibilitat durant el temps.L'últim Quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de l'IESE, titulat precisament «Sostenibilitat i RSC», intenta aclarir amb detall la relació entre la sostenibilitat i l'RSC, i examina quins àmbits específics de l'activitat empresarial tenen una rellevància especial per aconseguir una gestió i direcció sostenibles en qualsevol organització. Per fer-ho, el Quadern es divideix en quatre apartats. El primer aborda l'origen i el desenvolupament històrics del concepte de sostenibilitat, així com la seva relació posterior amb l'RSC. En el segon apartat s'analitza amb més detall la sostenibilitat relativa a l'àmbit empresarial, i s'identifiquen els contexts en què aquesta té una pertinència especial.El tercer examina com pot plasmar-se a l'interior d'una empresa una forma de direcció i govern sostenibles. Finalment, en l'últim apartat del Quadern s'ha volgut afegir una sèrie de recursos disponibles per avaluar les polítiques de sostenibilitat d'una organització, diferents documents i mesuradors que tenen com a objectiu ajudar les empreses a fer mesuraments amb més eficàcia i donar a conèixer els seus esforços en la matèria.
CORPORATIU
Córrer amb els companys de feina, de les causes solidàries a la construcció d’equips
Esport, salut i treball. Les empreses espanyoles aposten cada vegada més per oferir als seus empleats la possibilitat de practicar alguna activitat física compartida dins o fora de l’horari laboral. Aquestes iniciatives milloren la salut dels empleats, però també serveixen per establir un tipus de llaços entre les persones que només es creen quan es fa conjuntament una activitat amb la finalitat d’aconseguir un objectiu comú. A més, aquestes pràctiques proporcionen als treballadors la possibilitat de relacionar-se en un context més informal i distès, fomentant així un sentiment de pertinença a l’empresa. Entre aquestes activitats compartides, el running destaca com una de les més habituals per dues raons: no cal un espai específic per practicar-lo i el material bàsic per al seu desenvolupament és mínim. A més, resulta idoni també pels valors que promou: l’esforç, la perseverança i l’afany de superació personal que es troben en l’ADN de moltes companyies. La idea d’unir esport amb empresa va sorgir als Estats Units i és relativament recent. A poc a poc s’ha anat convertint en un dels binomis més característics d’un país on la filosofia Great Place to Work està molt arrelada. Segons un estudi de la Universitat de Harvard, la inversió de les empreses en activitats esportives compartides per als seus empleats té un clar retorn en dues àrees fonamentals com són la reducció dels costos mèdics (per cada dòlar gastat s’estima que l’empresa n’estalvia 3,27) i la reducció de l’absentisme laboral. A Espanya, conciliar la pràctica de l’esport amb la vida laboral segueix sent poc habitual. Segons un estudi realitzat per Vivaz-Línea Directa Aseguradora sobre el sedentarisme al nostre país, el 60 % dels espanyols entre 18 i 65 anys admet no practicar esport amb regularitat. D’entre ells, el 23 % no fa cap activitat física. La falta de motivació i l’alta càrrega de treball són les excuses més habituals esgrimides pels enquestats per justificar aquesta actitud. L’esport ajuda a les persones a gestionar millor les càrregues de treball, a manejar l’estrès i a reforçar la confiança en si mateixes. Beneficis, tots ells, que fan millorar la productivitat d’un treballador quan practica esport.Algunes empreses han creat clubs de running per fomentar la carrera entre els seus empleats. Els treballadors poden inscriure-s’hi i aconseguir una sèrie d’avantatges. Els clubs ofereixen rutines d’entrenament (en molts d’ells es proposen dos torns per córrer: al migdia i en finalitzar la jornada laboral) i altres serveis com entrenadors, consells de nutrició i descomptes en la compra de materials. També ofereixen un accés més econòmic a determinades instal·lacions esportives. Els caps de setmana, els corredors d’aquests clubs tenen la possibilitat de participar conjuntament en competicions com, per exemple, la Carrera de las Empresas de Madrid, entre d’altres. Però no totes les iniciatives relacionades amb el running laboral corren a compte de l’empresari. Moltes vegades són els treballadors els que creen grups per practicar esport quan finalitzen la seva jornada laboral. La responsabilitat personal que causa formar part d’un d’aquests equips els fa més disciplinats i compromesos. Alguns d’aquests grups informals sorgeixen per recaptar diners i donar visibilitat social a favor d’algunes causes solidàries. El running també és el protagonista de les activitats de construcció d’equips de les empreses. Es tracta d’experiències que tenen com a objectiu estrènyer els vincles entre els treballadors. Aquestes activitats s’organitzen fora de l’entorn laboral habitual i ajuden els membres d’una companyia a establir relacions i sinergies que després els ajudaran a millorar el seu rendiment dins l’empresa i el seu sentiment de pertinença al grup. Algunes accions especialment interessants fusionen els conceptes de solidaritat, compromís social i construcció d’equips. És el cas de l’anomenat Challenge Interempresas, que organitza des de fa 7 anys l’ONG Acción contra el Hambre amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”. La iniciativa té com a objectiu lluitar contra la desnutrició infantil en l’àmbit mundial incentivant la col·laboració entre les persones i fomentant la salut i l’esport. Quan participa en aquesta construcció d’equips en forma de competició, cada empresa entrega 10 euros a l’ONG per cada quilòmetre recorregut i per cadascun dels treballadors que s’hi inscriuen. Aquesta petita aportació fa possible que un nen amb desnutrició aguda rebi 10 dies de tractament nutricional terapèutic. El Challenge recorre puntualment diverses ciutats de la península com Barcelona, València o Madrid. Mitjançant el suport a moltes altres carreres populars d’aquest tipus, CaixaBank també genera entre els seus empleats un sentiment de pertinença i fomenta hàbits saludables. Més d’11.000 treballadors s’han inscrit en el programa #RunnersCaixaBank i l’entitat ha patrocinat 47 carreres populars d’aquest tipus a Espanya durant 2018, sempre en col·laboració amb el territori d’influència.
SOCIAL
Compliance i RSC, dos conceptes que haurien d’anar lligats
Complir amb la llei hauria de ser una cosa òbvia, però sovint no és un tema tan senzill com sembla. Si sumem les directives, reglaments, decisions, acords i estàndards de la Unió Europea, de les lleis estatals i de les normatives publicades al BOE i als diaris oficials autonòmics, es podria imprimir 850 vegades el Quixot. Com a conseqüència, l'entorn jurídic és molt enrevessat si es considera l'entramat legal i fiscal en què han d'operar les empreses. (més…)
SOCIAL
El valor de la comunicació per a les petites empreses
Fins i tot l’empresa més petita té una oportunitat de sortir als mitjans de comunicació. N’hi ha prou amb seguir uns petits consells o deixar-se assessorar per un expert capaç de liderar una estratègia i planificar-la mitjançant tàctiques que ens portin al nostre objectiu com a pime. Per Josep Salvat i Sangrà, consultor de comunicació independent, totes les empreses necessiten construir els intangibles que construeixen una marca: notorietat, reputació, percepció de valor i capacitat d’influència. (més…)
CORPORATIU
Què és el confirming?
Coneixes el confirming? És un servei que permet a empreses i negocis clients de CaixaBank, a través de CaixaConfirming, gestionar els pagaments als seus proveïdors i aquests, al seu torn, poder anticipar-ne el cobrament si volen. Posem-ne un exemple: una empresa ha de pagar els seus proveïdors, confirma els pagaments i la data en què ho farà a través del servei de confirming. Els seus proveïdors reben un avís en què se’ls indica que el seu client farà el pagament de la factura en la data confirmada i, a més, se’ls ofereix la possibilitat d’avançar aquest pagament si volen. (més…)
CORPORATIU
Neixen els Premis CaràcterEmpresa
Reconèixer l’esforç de les empreses espanyoles que innoven i aposten per la internacionalització. Aquest és el motiu pel qual CaixaBank i la CEOE han creat els Premis CaràcterEmpresa, uns guardons que neixen en el marc de l’acord de col·laboració entre CaixaBank i la CEOE. Des d’avui i fins al 15 de gener, poden presentar les seves candidatures les empreses afiliades a la CEOE o a qualsevol de les seves organitzacions membre (territorial o sectorial) que, a més, hagin sol·licitat finançament a CaixaBank durant el període de vigència d’aquest acord i que siguin clientes de l’entitat. Hi ha 40.000 euros en joc distribuïts en dues categories: (més…)
CORPORATIU