SOSTENIBILITAT

Compliance i RSC, dos conceptes que haurien d’anar lligats

Temps de Lectura: 5 minutos

Compliance i RSC, dos conceptes que haurien d’anar lligats
Avatar

CaixaBank

11 Gener, 2018


Complir amb la llei hauria de ser una cosa òbvia, però sovint no és un tema tan senzill com sembla. Si sumem les directives, reglaments, decisions, acords i estàndards de la Unió Europea, de les lleis estatals i de les normatives publicades al BOE i als diaris oficials autonòmics, es podria imprimir 850 vegades el Quixot. Com a conseqüència, l’entorn jurídic és molt enrevessat si es considera l’entramat legal i fiscal en què han d’operar les empreses.

Per donar resposta a aquest context, en els últims anys les empreses han incorporat un nou departament corporatiu: el compliance, una expressió que es tradueix com a compliment normatiu. Es tracta d’un concepte senzill que s’ha creat per bregar amb un tema bastant complex. En què consisteix exactament el compliance? Quina és la seva finalitat? Quines funciones comparteix amb la responsabilitat social corporativa (RSC)? Al Quadern Compliance, ètica i RSC de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de IESE, l’autora Marta Remacha prova de donar resposta a aquesta qüestió i d’altres relacionades.

Segons el Quadern, el principal objectiu del compliance és “fer coincidir els objectius de l’empresa amb el compliment dels requeriments jurídics, a nivell nacional i internacional. També s’encarrega de regular les operacions internes per adequar-les als estàndards i codis que es dissenyen amb la finalitat de garantir aquest compliment. És una funció que exigeix canvis constants, que ha d’adaptar a l’empresa dins un marc normatiu cada vegada més extens i complicat i que també ha d’educar als empleats sobre aquest marc canviant. Els tres pilars dels sistemes de compliance són la prevenció, la detecció i report i la resolució.

Durant la fase de prevenció, l’organització adquireix eines que eviten la comissió de delictes, com ara idear els procediments que permeten l’observança de la llei o materialitzar aquests procediments en el comportament dels empleats. En l’etapa de detecció i report, es localitzen possibles fogars d’incompliment i s’informa als òrgans responsables perquè prenguin les mesures necessàries. Finalment, si es produeix un incompliment, la fase de resolució s’encarrega d’evitar, minimitzar o compensar l’impacte de les actuacions indegudes mitjançant recomanacions i mesures, l’adopció de sancions i, si escau, la modificació del model de compliance.

No obstant això, els tres pilars no són suficients. Al Quadern, Marta Remacha afegeix que “no basta que el programa s’adeqüi formalment als requisits que estableix el Codi Penal, sinó que cal crear també dins de l’organització el pensament sobre el respecte i el compliment de la llei”. És a dir, quan es parla de compliance, es parla tant de compliment com d’integritat. L’ètica, la capacitat de l’ésser humà per diferenciar entre allò bo o correcte davant i allò que no ho és i d’actuar de conformitat amb aquesta decisió es constitueix com el complement que necessita el compliance per ser efectiu. D’aquesta manera, les pràctiques empresarials no es limitaran només a complir la normativa, sinó que tractaran d’assolir sempre la màxima qualitat.

Compliance i RSC

En què es diferencien el compliance i l’RSC? Principalment, es diferencien en que el primer concepte és obligatori, mentre que el segon és desitjable, però voluntari. El compliance “no és suficient per a l’RSC, que va més enllà del seguiment de les lleis i dona per descomptat el respecte i el compliment estricte de la legalitat. Per això, cal entendre el compliance com un instrument de l’RSC, i no pas com la seva essència pròpia”. Això vol dir que pot haver compliance sense RSC, però mai RSC sense compliance. Un cop es garanteix el compliance, l’RSC “s’encarrega de dissenyar i coordinar les polítiques i directrius amb què l’organització assegura la seva sostenibilitat i contribueix al progrés de la societat”.

En resum, compliance i RSC comparteixen el fet de ser elements legitimadors socials de les empreses i la tasca de garantir el compliment de les responsabilitats empresarials, normatives en el primer cas i socials en el segon. La pregunta és com es pot aconseguir que les persones actuïn de conformitat amb els principis d’una societat. L’instrument fonamental per a aquesta finalitat és l’ètica o, millor dit, la creació d’una cultura ètica a l’empresa, que té l’objectiu de fer complir la llei i d’impulsar comportaments excel·lents, propis de la responsabilitat, a tots els nivells.