L’impacte dels fons Next Generation en l’economia espanyola

La irrupció de la COVID-19 va deixar molt tocada l’economia espanyola. L’evolució desfavorable de la pandèmia i unes restriccions més dures a l’inici de la crisi van portar a tancar l’any 2020 amb una abrupta caiguda del PIB del 10,8 %, un descens no vist des de, almenys, la Guerra Civil.

Darrere d’aquesta contracció es trobava el dur cop que havien patit les activitats terciàries, sobretot les lligades al turisme, i algunes característiques de l’economia espanyola, com ara l’elevada temporalitat de l’ocupació o la mida empresarial reduïda.

Un any després de l’inici de la crisi i amb la vacunació de la població a ple rendiment, Espanya es prepara per posar en marxa el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), a través del qual es desemborsaran més de 70.000 milions d’euros en forma de transferències durant el període 2021-2026 dels coneguts com fons europeus Next Generation. Però, quin serà el seu impacte real en l’economia espanyola?

Els experts de CaixaBank Research expliquen al dossier Fons europeus NGEU: una oportunitat històrica per reformar bé que el PRTR tindrà un efecte positiu per a l’economia espanyola perquè es tracta d’un pla fonamentalment d’inversió i es basarà en reformes estructurals, cosa que permetrà virar cap a règims regulatoris més flexibles i aconseguir que els efectes perdurin més enllà de la implementació del pla.

També apunten que, en ser una ajuda coordinada i procedent de la Unió Europea, és probable que tingui un impacte positiu addicional derivat dels efectes que tindrà en els diferents països. A més, la conjuntura és oportuna, especialment després d’haver superat el primer shock de la COVID-19, combinat amb un entorn de tipus d’interès molt baixos.

Partint d’aquesta base, han projectat dos escenaris per veure quina podria ser l’evolució de l’economia espanyola en funció de com es desenvolupi el PRTR.

En aquest escenari, es tenen en compte multiplicadors elevats i persistència a llarg termini. El plantejament és que el Pla de Recuperació s’ha implementat de manera efectiva, per la qual cosa l’augment anual del PIB d’Espanya estarà entre l’1,2 % i el 2,6 %.

En l’escenari més conservador, els multiplicadors del pla són baixos, però fins i tot així podria portar a un increment anual del PIB espanyol d’entre el 0,9 % i l’1,4 %.

Aquests càlculs tenen en compte únicament la part dels fons que està associada a les transferències (Espanya podria sol·licitar a més uns 70.000 milions addicionals en forma de préstecs) i no inclouen l’efecte de les reformes associades, que, segons CaixaBank Research, “podrien tenir un impacte a llarg termini encara més important que el de les inversions dels fons europeus i diferenciat per països”.

Després d’aquesta anàlisi, els experts de CaixaBank Research conclouen que si els programes són de qualitat i es desenvolupen eficaçment, al mateix temps que s’apliquen reformes útils, l’impacte que aconseguiran serà elevat amb beneficis permanents. En el cas contrari, només s’aconseguirà donar un impuls a l’economia, però amb un creixement fugaç.