Potser aquest any no hem ballat la cançó de l’estiu, però sí que hi ha hagut una frase que s’ha repetit pertot arreu: “Quin estiu més estrany!”. I és cert que aquests mesos han estat molt diferents. La pandèmia de la COVID-19, que ho ha inundat tot, hi té molt a veure.
Una de les seves conseqüències més quotidianes té relació amb la falta de contacte físic: la manera de comprar un gelat o demanar la carta en un restaurant ha canviat, i tampoc no anem a concerts o espectacles com abans. Fins i tot hem vist platges amb semàfor per regular l’aforament amb un objectiu clar: reduir el contacte entre persones per evitar contagis.
En realitat, la pandèmia només ha accelerat una transformació que ja tenia molta influència en la nostra manera de relacionar-nos i que també afectava diversos sectors econòmics. La Low Touch Economy o economia de baix contacte ja era una realitat que es materialitzava en gestos tan quotidians com la compra a distància, el pagament a través del mòbil o, fins i tot, l’oferta de formació en línia.
Llavors es tractava d’eliminar barreres físiques i facilitar l’experiència dels consumidors. Ara, a més, cal reduir a la mínima expressió el contacte de superfícies comunes per evitar contagis. Per aconseguir-ho, ha sorgit una sèrie de productes i serveis que conformen aquesta Low Touch Economy, un concepte que sembla haver arribat per quedar-se.
