La màquina de vapor: el motor d’impuls de la revolució industrial

Què és el primer que ens passa pel cap quan pensem en la revolució industrial? Probablement són xemeneies fumejant, sigui en un tren o en una fàbrica.

Darrere d’aquestes hi havia una màquina de vapor, l’invent que va donar el tret de sortida a aquesta nova era en la història de l’economia mundial. És un clar exemple de com el desenvolupament econòmic i el tecnològic solen anar de bracet.

Encara que avui sabem que sense màquina de vapor difícilment hi hauria revolució industrial, no queda tan clar quan es va inventar aquest artefacte.

És cert que va ser James Watt qui va desenvolupar en el segle XVIII una màquina de vapor realment útil per a la indústria que naixia, però ja en el segle I hi havia qui donava voltes a la idea d’utilitzar raigs de vapor per generar moviment.

Heró d’Alexandria formava part d’una estirp de científics grecs que havien experimentat amb els principis de la hidràulica, com l’ús d’aire i aigua a pressió per moure mecanismes. La transmissió d’aquests coneixements de mestre a deixeble va desembocar en l’eolípila, que consistia en una esfera que rodava a gran velocitat, impulsada per vapor d’aigua.

L’eolípila d’Heró es considera la primera màquina de vapor de la història. Això sí, no tenia una gran utilitat. Això acabaria arribant amb el pas dels segles i ho faria juntament amb les contribucions d’altres ments inquietes. Una d’aquestes seria la de Jerónimo de Ayanz, un enginyer navarrès que va ser el primer a patentar una màquina de vapor.

Va ser el 1606 quan Ayanz va obtenir el privilegi d’invenció —que és com es coneixien les patents en la cort de Felip III— per a una màquina de vapor destinada a evitar inundacions i gasos nocius en les explotacions mineres. Usava la força generada per l’expansió del vapor per extreure aigua dels túnels i substituir-la per aire refrigerat amb neu.

Tanmateix, la màquina d’Ayanz no va tenir el suport econòmic per poder desenvolupar-se; el rei, que era l’únic amb capacitat per finançar-ho, no hi semblava interessat. Sí que va aconseguir els recursos que necessitava per desenvolupar la seva pròpia màquina de vapor un escocès, James Watt, segle i mig més tard. Això sí, no va ser un monarca qui li va aportar el finançament necessari.

A diferència del que passava a Espanya, el sistema protocapitalista de l’Anglaterra prèvia a la revolució industrial afavoria l’associació del capital privat amb el desenvolupament tecnològic. Era molt més fàcil obtenir finançament per desenvolupar maquinària si l’inversor hi tenia un interès directe.

Aquest va ser el cas de Mathew Boulton, que cercava una manera d’augmentar la productivitat de les seves fàbriques. Volia millorar la força motriu de les seves màquines. El 1755 es va associar amb James Watt, que estava interessat a desenvolupar la seva màquina de vapor. Era un artefacte que prometia utilitat real en l’entorn manufacturer.

L’invent va tenir tant d’èxit que Boulton i Watt es van fer milionaris. I no solament això: la màquina de vapor va desencadenar un canvi econòmic mundial sense precedents.

Cap a finals del segle XVIII, hi havia a Anglaterra centenars de màquines de vapor en funcionament en fàbriques i molins. Permetien automatitzar processos i, així, optimitzar la producció. Poc després, la revolució industrial va arrencar impulsada per motors.

Fins a la introducció de les màquines en la producció de béns, una persona només podia produir el que donaven de si el seu temps i recursos. Tal com recorda el Fòrum Econòmic Mundial, el progrés de l’economia va estar vinculat durant segles al creixement de la població.

A partir de la revolució industrial, el PIB per càpita es va disparar després de romandre pla durant segles, malgrat que la població mundial també ho va fer. Aquest desenvolupament sense precedents de l’economia va ser possible gràcies a les innovacions en tecnologia i energia que van seguir a la màquina de vapor.

La popularització de les màquines de vapor en la indústria va donar pas a un altre avanç tecnològic que acabaria per redefinir el transport i, amb aquest, l’economia mundial: la locomotora i la seva aplicació al ferrocarril.

Les primeres locomotores de vapor van arribar gràcies a enginyers anglesos com Richard Trevithick i George Stephenson. El primer va posar en marxa una d’aquestes màquines sobre raïls per primera vegada.

Ho va fer el 1804, després que un empresari miner comprés accions de la seva patent i l’animés a muntar un motor de vapor en una locomotora per transportar el ferro de les seves mines.

Havia apostat 500 guinees —una petita fortuna per a l’època— amb un empresari rival al fet que això era possible. Va guanyar quan la locomotora de Trevithick va portar 70 persones i 100 tones de ferro durant 16 km. Això sí, la màquina pesava massa i va acabar fent malbé els raïls.

Uns 20 anys després, ja van començar a circular de manera regular ferrocarrils amb passatgers i mercaderies. La màquina de vapor va evolucionar fins a aconseguir la seva aplicació fiable sobre raïls i transformar per sempre la història de la humanitat. També es va aplicar en vaixells i altra maquinària de transport industrial.

Abans del seu desenvolupament, les persones solien viure tota la seva vida en un radi de pocs quilòmetres. Tot això va canviar amb la revolució del transport que va portar la màquina de vapor, igual que va passar amb el comerç mundial i el desenvolupament industrial.

Aquest enginy va transformar l’estructura econòmica i social de la civilització industrial. La producció en massa de béns de consum, la construcció i el transport van canviar per sempre. Ho van fer moguts per una màquina amb la qual ja se somiava en la Grècia del segle I.