Si sabés parlar, aquesta prodigiosa màquina presumiria que la seva capacitat inicial és d’11,1 petaflops. És a dir, que pot executar fins a 11.100 bilions d’operacions per segon -deu vegades més que el seu predecessor MareNostrum3-, una capacitat que s’incrementarà en un futur pròxim. MareNostrum4 també ens explicaria que la seva instal·lació ha durat més de tres mesos i que ha suposat una inversió pública de 34 milions d’euros, finançada pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.
Uns diners “extraordinàriament ben invertits, que ajudaran a atreure talent”, en opinió de la secretària d’estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela. Per part seva, el director del BSC, Mateo Valero, ha animat científics i investigadors a presentar els seus projectes, que s’avaluaran i, si són escollits, tindran accés gratuït al superordinador. Les previsions estimen que al voltant del 16% del seu ús es destini a investigadors espanyols, el 80% a professionals de fora del país i el 4% restant, a treballs del BSC.
Per les seves grans capacitats de càlcul, de fer simulacions complexes i d’analitzar enormes quantitats de dades, els superordinadors s’utilitzen avui dia en la majoria de les disciplines científiques, des de l’astrofísica fins a la biomedicina. En el cas de MareNostrum4, les seves aplicacions inicials passen per àrees com el canvi climàtic, les ones gravitacionals, la cerca d’una vacuna contra la sida, les noves teràpies de radiació per combatre el càncer o les simulacions sobre la producció d’energia de fusió, entre altres.
És cert que gran part de la tecnologia utilitzada per a la creació de MareNostrum4 és estatunidenca. Però de cara al futur, Mateo Valero té un “somni”: que el proper superordinador, el MareNostrum5, sigui el primer que es construeixi amb components 100% europeus. En efecte, “els països que no computen, no competeixen”, ha declarat.
CaixaBank participa en un projecte conjunt amb el Barcelona Supercomputing Center, una recerca sobre les aplicacions de la computació cognitiva a la innovació financera. Tal com explica Jordi Torres, expert en supercomputació per a intel·ligència artificial del BSC-CNS, la computació cognitiva és una forma d’intel·ligència artificial que serveix per extreure coneixement de grans quantitats de dades, el que es coneix com a big data, un fenomen que té grans aplicacions en el sector bancari. Aquest projecte conjunt amb el BSC estudia noves eines que permetin millorar el servei i optimitzar l’eficiència corporativa d’entitats financeres com CaixaBank.
