10 exemples de reciclatge de productes que utilitzen grans marques

El reciclatge de productes és un pas crític i indispensable de l’economia circular. Després de reduir la necessitat d’elements materials i reutilitzar aquells que no poden ser substituïts per solucions de menor impacte, el reciclatge al 100 % és un punt obligatori. Algunes marques ja utilitzen com a primeres matèries objectes obsolets, mentre que altres reciclen la totalitat dels seus productes.

La roba pot reciclar-se quan és impossible donar-la pel fet que la peça està irremeiablement danyada. Per estalviar en primeres matèries, atès que és més barat reciclar que produir novament amb primeres matèries, moltes marques recullen roba usada. Isabel Marant, Mango, H&M, Intimissimi o Zara es troben entre elles, i algunes fins i tot fan descomptes per quilos lliurats.

Molts dels polímers (plàstics) que s’utilitzen en el dia a dia no poden ser reciclats químicament. La mateixa Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge parla sobre els límits de pràcticament tots els tipus de plàstic. Però molts sí poden ser triturats i premsats per fabricar mobles infantils d’alta durabilitat i infinitament reciclables. És el cas d’ecoBirdy.

La mineria necessària per fabricar tecnologia mòbil té un enorme impacte ambiental. És per això que algunes marques com Orange recullen aquests dispositius per donar-los una segona vida o reciclar-los. Vodafone ofereix descomptes si els dones un mòbil antic, i marques com Zonzoo directament permeten vendre el terminal usat a canvi de diners en efectiu.

Per fabricar pasta de paper fa falta cel·lulosa (almenys si es parla de paper convencional, ja que també existeix el paper de pedra que no utilitza ni arbres, ni aigua, ni clor) i per a això sol ser freqüent la tala d’arbres. Però algunes empreses, com NewspaperWood, estan reciclant periòdics per fabricar fusta amb què muntar mobles. El cicle invers. I és rendible.

Alguns polímers que sí poden ser reciclats, com el PET o el HDPE, acaben a l’oceà, danyant l’ecosistema amb la seva dissolució a microplàstics. Això sí, cada vegada és més freqüent que algunes companyies “pesquin” residus de l’oceà i fabriquin amb ells teixits sintètics amb què, al seu torn, fabricar calçat. És el cas de les marques Rothy’s i Everlane, Inditex, 4ocean, Parley o Adidas, entre moltes altres.

Molt poques marques poden demostrar ser completament neutres en carboni, tenir un cicle de producció circular gairebé en exclusiva i generar zero deixalles. És el cas de Looptworks, una marca que utilitza objectes abandonats per confeccionar tota mena de teixits —per a roba, motxilles, sabatilles o mascaretes—, repara els seus productes i no genera pràcticament residus.

El 2018, 250 empreses que en aquella època representaven el 20 % de la producció d’embalatges plàstics del món es van comprometre a què el 2025 el 100 % dels seus productes utilitzarien únicament plàstics reutilitzables, reciclables o convertibles en compostatge. Té darrere la Fundació Ellen MacArthur per la circularitat i ONU Medi Ambient auditarà cada 18 mesos.

Els teixits, el paper o els polímers són fàcils de reciclar i conformar nous materials. No així els materials amb què es fabriquen elements òptics com les lents de les ulleres. Tanmateix, empreses com a Parafina han estat capaces de convertir residus plàstics i d’altres en la primera matèria de les seves ulleres 100 % reciclades i reciclables, tant la muntura com el vidre. Altres marques com Dick Moby fabriquen ulleres que després és possible compostar

El 2019, CaixaBank va ser pionera a dispensar targetes bancàries fabricades a base de midó de blat de moro i biomassa, de manera que el resultat fos una targeta de baix impacte que, a més, pogués ser biodegradable. Aquest material rep el nom de PLA (àcid polilàctic) i és un tipus de bioplàstic o biopolímer que no prové del petroli.

L’asfalt té una fosca marca en el passat i que s’utilitzi principalment per fer carreteres no el millora. Tanmateix, el mateix asfalt pot pavimentar carrils exclusius per a bicicletes i utilitzar per a això pneumàtics vells o cartutxos d’impressora. Això és el que fan universitats com la Politècnica de Madrid o empreses com Close the Loop, respectivament.