SOSTENIBILITAT

Reforestació: en què consisteix i per què és important

Tiempo de lectura: 5 minutos

Reforestació: en què consisteix i per què és important
Avatar

CaixaBank

18 Febrer, 2021


L’ésser humà és una espècie capaç de canviar el seu entorn de forma dràstica. Això sovint ha implicat arrasar enormes masses boscoses que després és necessari reforestar. Durant els últims mil·lennis, ha transformat els biomes de mig planeta per adaptar-los als seus fins –generalment agraris, ramaders, de tala, per aixecar nous emplaçaments o per fer prospeccions mineres–.

Com que tot això té un cost ambiental associat, la restauració ecològica de les zones afectades –«recuperació d’ecosistemes que han estat degradats, danyats o destruïts», segons la Societat per a la Restauració Ecològica– és crucial. Quan es vol restaurar una àrea per plantar un bosc, aquesta activitat rep el nom de reforestar.

Què és la reforestació de boscos?

La reforestació és una pràctica de la silvicultura (gestió de boscos) que consisteix en la repoblació de zones desforestades en el passat. Quan a la zona no ha existit una massa d’arbres des de fa molt temps, aquesta repoblació sol rebre el nom de reforestació.

En el seu Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) núm. 15, ‘Vida d’ecosistemes terrestres’, l’ONU posa el focus en els boscos, que cobreixen prop del 31% de la superfície del nostre planeta i contenen prop del 80% de les espècies terrestres. Això és molt important perquè indica que la diversitat biològica depèn en gran mesura de la presència d’aquests entorns.

Reforestar: molt més que plantar arbres

Tanmateix, reforestar és una activitat més complexa que, simplement, plantar arbres en una zona concreta. L’ecologia, ciència que estudia les relacions entre les diferents espècies i el medi en què viuen, té molta feina a fer quan es decideix restaurar un bioma i reforestar un bosc.

De fet, la feina sol començar amb la plantació d’espècies de plantes baixes com ara els matolls. L’objectiu consisteix a aconseguir que el terreny guanyi cohesió biològica i tornin espècies com petits rosegadors, aus, insectes i, naturalment, els imprescindibles bacteris, que donen vida als boscos. Aquests microorganismes descomponen la matèria orgànica, alliberen nutrients, fixen el carboni o el nitrogen que necessiten les plantes i es col·loquen a la base de la cadena alimentària, entre altres funcions.

Amb quins objectius es reforesta?

La reforestació ha tingut diversos objectius durant la història, en particular dins la història d’Espanya. Així, l’objectiu número u de la primera etapa de reforestació de 1940 a 1959 (anomenat Pla Nacional de Repoblació Forestal) no va ser la preocupació pel medi ambient en absolut, sinó «pal·liar l’atur rural», que en aquella època estava disparat.

També en aquesta època, per protegir els cultius i el bestiar mitjançant barreres naturalitzades, es comença a reforestar els límits per evitar que el vent arrasi els sembrats o que s’escapin els animals. Són actuacions que tenen poc a veure amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible tal com els concebem avui dia, però que, sens dubte, van representar un pas endavant en aquest àmbit.

Després d’aquelles intervencions, va venir una repoblació impulsada per l’alta demanda de fusta per a habitatge i indústria. Es tractava d’una reforestació orientada a l’explotació fustera i va durar de 1960 a 1971. Tanmateix, amb el pas del temps i l’evolució de l’economia, la ciència ecològica ha anat prenent el comandament de la reforestació.

Durant els últims anys, especialment preocupats per l’enorme problema del canvi climàtic i l’augment de les temperatures, la llista dels motius pels quals reforestar s’ha anat ampliant:

– Augmentar les àrees verdes que capturin carboni: el CO2 atmosfèric mai no ha estat tan elevat. Per això és necessari capturar-lo a través del que es coneix com a ‘embornals de carboni’. Malgrat que la tecnologia ja permet capturar diòxid de carboni, és cert que la vegetació ho fa d’una manera molt més eficient i, a més, humiteja i refresca la zona. No en va, es tracta d’avantatges en els quals la vida fa uns 485 milions d’anys que hi treballa.

– Millorar la coberta vegetal del sòl i evitar l’erosió: l’erosió del sòl és un fenomen global i, en part, natural. Les accions geològiques i climàtiques afavoreixen l’erosió, encara que l’erosió antròpica –és a dir, la promoguda per la humanitat– està predominantment causada per l’agricultura, la desforestació o l’expansió dels municipis. Aquest és un dels motius pels quals des de l’ONU-Hàbitat s’insisteix a dissenyar ciutats compactes més sostenibles i que ocupin menys espai.

Per descomptat, l’augment de temperatures fruit del canvi climàtic accelera aquestes tendències. Aquesta és la raó per la qual és necessari compaginar la reforestació amb polítiques de descarbonització.

– Crear barreres naturals perquè la desertificació no avanci: la desertificació és un fenomen pel qual es degrada un entorn a causa de conseqüències climàtiques i activitats humanes inadequades. A Espanya, la intrusió marina en aqüífers i l’agricultura intensiva han estat dues de les seves causes més importants.

Paradoxalment, la desertificació es produeix tant quan es fa agricultura intensiva en una àrea com quan s’abandona i han de passar anys o dècades perquè l’entorn es recuperi. A menys, és clar, que es facin campanyes de repoblació amb espècies autòctones que reforcin el sòl i es monitorin i mantinguin durant dècades. Unes iniciatives que també són necessàries en altres circumstàncies, com per exemple després d’un incendi.

En aquest sentit, CaixaBank ha dut a terme diverses iniciatives dins la seva estratègia Carbon Neutral per compensar la seva petjada de carboni. Aquest ha estat el cas de les accions de reforestació amb espècies autòctones que l’entitat ha promogut a boscos de Montserrat (Barcelona) i Ejulve (Terol). Els beneficis directes d’aquestes accions sobre el territori es comptabilitzaran durant els propers 40 anys. L’entitat també dona suport a un projecte per protegir més de 27.000 hectàrees de bosc amazònic al Brasil.

Així mateix, els ciutadans poden participar de la reforestació de zones que el necessiten mitjançant projectes que permeten, per exemple, apadrinar arbres que després es poden visitar. Fins i tot hi ha iniciatives de subscripció anual que permeten donar fons per a la plantació de diferents espècies capaces d’absorbir tones de CO2.

La reforestació és molt més que una tendència: s’ha convertit en una de les principals bases que ens portaran a assegurar un futur sostenible per al nostre planeta i la seva biodiversitat.