Les comunitats de veïns tenen un paper important com a grups de consumidors. A mig camí entre l’habitatge familiar i l’associació de barri, les comunitats poden prendre decisions que millorin l’eficiència energètica de la regió i impulsin tant la transició energètica com la descarbonització.
Segons les dades d’Eurostat, a Espanya tenim una tipologia d’habitatge ideal per estalviar energia: el 65,7% dels habitatges són pisos, respecte de la mitjana europea, 52,8%. A més, alguns informes recents indiquen que dos terços de l’energia en climatització continua sent tèrmica. Per tant, sí: hi ha un clar espai per a la millora. Aquests en són alguns exemples:
És possible, en comptes que cadascú tingui una caldera o bomba de calor a casa, que compartim la infraestructura? La veritat és que sí, tant en l’àmbit comunitari com de barri —tot i que això aviat és dit i depèn dels ajuntaments.
Moltes finques disposen de sistemes de calefacció i aigua calenta centrals, amb calderes al soterrani o màquines amb bomba de calor al terrat. Comparat amb solucions de tipus 1 x 1 —un veí, una màquina—, són una opció per estalviar energia en edificis; comporten un enorme augment d’eficiència i un notable estalvi en costos.
El manteniment d’aquests sistemes és compartit i hi ha la possibilitat de fer-los una mica sobrancers. Per exemple, una mancomunitat de veïns constituïda per una dotzena de portals pot compartir tres grans jocs de màquines de clima, de manera que sigui inviable el trencament de totes tres alhora. El repte, és clar, és la localització de les màquines.
Aquesta mena de sistemes comunitaris, combinats amb la possibilitat de mancomunar teulades, pot fer que comunitats senceres de veïns es tornin independents de la xarxa de gas o de la combustió urbana. A les mans de les comunitats de veïns hi ha la clau de la descarbonització local, combinant energia solar i bombes de calor.
Si es comparteix la teulada, també es pot compartir generació d’energia solar amb fotovoltaica —o aigua calenta amb plaques termosolars. Mancomunar la teulada aporta grans avantatges per estalviar energia i diners als edificis perquè els horaris dels veïns es combinen de manera que l’amortització arriba abans.
S’ajusta molt més bé el factor de simultaneïtat, perquè és més probable que de vegades alguns veïns no consumeixin energia i d’altres, sí.
També és possible formar una comunitat energètica que no cal que se situï a la mateixa comunitat de veïns. Poden ser instal·lacions de generació d’energies renovables (com ara plantes fotovoltaiques o de generació de biogàs a partir de residus urbans) que assorteixen diversos habitatges i empreses d’un municipi.
És una manera virtual de compartir teulada, molt semblant a mancomunar-la, tot i que un xic més complexa d’executar. A Espanya hi ha dotzenes de comunitats energètiques, i el nombre va pujant.
A més d’aquestes idees, també es pot invertir en sensorització que ajudi a augmentar l’eficiència d’alguns sistemes, com ara les càmeres de videovigilància o la il·luminació, gràcies als sensors de presència. D’aquesta manera els sistemes no funcionen 24 x 7 i no es deixa ningú el llum encès. Només s’activen quan hi ha algú que es mou a la comunitat.
Instal·lar a diversos punts pinces amperomètriques ajudarà a contenir el consum i a detectar pèrdues. Els mesuradors d’humitat a la vegetació compartida ajuden a evitar les pèrdues d’aigua. Els sensors de temperatura facilitaran l’encesa o l’apagada de les màquines de calor i fred compartides.
Com més plantes hi hagi i més gent hi visqui, més assequible serà per família instal·lar un ascensor més modern (i més eficient).
Un ascensor nou pot fer una gestió més intel·ligent per evitar viatges innecessaris o malbaratament d’energia en il·luminació. Fins i tot hi ha empreses que ofereixen, amb la instal·lació de l’ascensor, panells solars per fer-lo funcionar.
Els blocs verticals d’edificis tenen un avantatge inigualable per estalviar energia: algunes de les façanes no donen a l’exterior, sinó a altres habitatges, fet que elimina la pèrdua d’energia a l’exterior. Això vol dir que l’isolament de façanes és més eficient que en cases soles i exposades. També surt més bé de preu. Al barri Orcasitas de Madrid, la veïna Manuela ha ajudat a isolar 40 blocs del barri. I més n’hi haurà.
Com que els ponts tèrmics són comuns (per exemple, diversos habitatges comparteixen la teulada o l’estructura), el trencament de ponts tèrmics és particularment assequible i rendible en comunitats de veïns. En general, totes les mesures de rehabilitació energètica són més eficients en comunitats verticals multifamiliars que no pas en comunitats unifamiliars.
Segons la densitat de la comunitat i la mena de rutes des de la finca o el barri, es poden compartir alguns vehicles. Com més va hi ha més cooperatives per compartir vehicles, i les comunitats de veïns hi tenen un paper clau oferint aparcament o punts de càrrega.
