Els municipis espanyols amb més escassetat d’habitatge

Entre 2020 i 2022 es van crear a Espanya prop de 420.000 noves llars, una xifra a la qual no va acompanyar el nombre d’habitatges iniciats, que amb prou feines va assolir les 300.000. Aquesta situació va generar un desequilibri entre la necessitat d’habitatge i l’oferta real, que es fa patent en grans ciutats i en algunes zones costaneres.

De fet, el 52 % dels municipis d’Espanya té escassetat d’habitatge.

“L’oferta d’habitatge a Espanya és actualment insuficient per cobrir la demanda estructural, tenint en compte les xifres de formació de llars més recent”, assenyala l’economista de CaixaBank Research Judit Montoriol en l’article ‘El que revela el ‘big data’ sobre l’oferta d’habitatge nou i les tendències demogràfiques a Espanya’.

L’escassetat relativa d’habitatge nou d’una localització es mesura a partir de la comparació entre el nombre de visats d’obra nova acumulats entre 2020 i 2022 i la creació neta de llars durant el mateix període.

En concret, la fórmula que han aplicat els economistes de CaixaBank Research per calcular el desequilibri divideix el resultat de restar noves llars i visats entre el resultat de la suma de noves llars i visats: desequilibri = (noves llars-visats) / (noves llars+visats).

Aquesta mètrica pren valors compresos entre +1 i – 1. Per tant, valors més pròxims a 1 indiquen la creació de més llars que habitatges iniciats, és a dir, una oferta d’habitatge insuficient, mentre que valors negatius indiquen que es va començar la construcció de més habitatges que llars creades.

El color vermell indica oferta insuficient per a cobrir la demanda per formació de llars. Blau indica oferta suficient.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, MITMA i estimacions pròpies.

Segons aquest càlcul, Múrcia, amb un desequilibri del 0,53; Terrassa (0,49); Barcelona (0,46); La Corunya (0,42); Madrid (0,42); Vigo (0,41); l’Hospitalet de Llobregat (0,40), Sabadell (0,34) o Saragossa (0,25) són les zones d’Espanya on hi ha més escassetat d’habitatge.

Si es fa la mateixa anàlisi per províncies, Santa Cruz de Tenerife (desequilibri mitjà 0,65), Tarragona (0,55), les Balears (0,48), Girona (0,47), Lleida (0,42), Múrcia (0,41), Barcelona (0,35), Guadalajara (0,33), Osca (0,33), Madrid (0,26), Las Palmas (0,25), Castelló (0,23) Alacant (0,22), Saragossa (0,22), Almeria (0,20), la Corunya (0,17), Navarra (0,13), Segòvia (0,10), Àlaba (0,07) i Toledo (0,07) són les que presenten més escassetat d’oferta.

Al contrari, Màlaga (0,0), Àvila (-0,01), Pontevedra (-0,02), Sòria (-0,08), Terol (-0,17), La Rioja (-0,18), Cantàbria (-0,18), Guipúscoa (-0,20), Huelva (-0,24), Salamanca (-0,28), Biscaia (-0,32), Sevilla (-0,33), Cadis (-0,35), Granada (-0,37), Badajoz (-0,50), Burgos (-0,53), Lugo (-0,54), Conca (-0,58), Ourense (-0,63), Albacete (-0,67), Ciudad Real (-0,68), Càceres (-0,78), Valladolid (-0,86), Còrdova (-0,87), Lleó (-0,89), Jaén (-0,90), Palència (-0,96), Zamora (-0,98) i Astúries (-0,99) tenen una oferta d’habitatge suficient per seguir el ritme de la creació neta de llars.

Notes: Dades municipals agregats per província ponderant pel nombre de llars en 2022.
La projecció de llars (2023-2027) procedeix d’INE.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, MITMA i estimacions pròpies.

En els pròxims cinc anys, es podrien crear unes 217.000 noves llars cada any, segons les estimacions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Montoriol destaca que l’evolució demogràfica “seguirà sent molt desigual en termes geogràfics, ja que es preveu un augment en la creació de llars, precisament, a les províncies que ja presenten una oferta d’habitatge insuficient”.

Aquest fenomen, que no és exclusiu d’Espanya, es produeix a causa de l’escassa disponibilitat de sòl, la lentitud en la tramitació de llicències o la inseguretat jurídica, a més de per l’escassetat de mà d’obra, l’increment dels costos de construcció o alguns problemes de desproveïment de determinats subministraments, entre altres causes.