Objectius de descarbonització per frenar l’avenç del canvi climàtic

El canvi climàtic és un dels majors desafiaments de la humanitat. A més d’un repte compartit amb la resta dels éssers humans, l’escalfament global alimenta un dels escenaris més dramàtics de la civilització. Per evitar les seves pitjors conseqüències es plantegen els objectius de descarbonització, una sèrie d’estratègies que persegueixen reduir, suprimir i revertir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

Els objectius de descarbonització són una sèrie de fites o metes fixades en el temps cap a les que resulta necessari avançar per intentar evitar les conseqüències del canvi climàtic. Per evitar que la descarbonització sigui un ens eteri i sempre posposat, els objectius de descarbonització marquen metes cada pocs anys, de manera que els països es veuen empesos a prendre mesures efectives per reduir emissions.

El diòxid de carboni que s’acumula en l’atmosfera al costat d’uns altres gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) està generant ja avui dia greus desequilibris mundials que s’espera s’intensifiquin en el futur immediat. Encara que la seva magnitud futura és difícil de predir, no parlem de simples projeccions: hi ha molts senyals que evidencien ja el canvi climàtic. Entre ells:

• Ja s’han acidificat els oceans afectant corals, algues, mariscos i altres espècies.
• També ha augmentat la força dels huracans, que causen cada dècada més danys, per l’augment de temperatura de l’aigua.
• S’ha elevat el nivell de les grans masses d’aigua per dilatació, posant en perill nombroses àrees urbanes costaneres.
• Ja s’han desplaçat biomes de tot el planeta, des de l’equador cap als pols, inclosos mosquits que transmeten malalties.
• S’estan descongelant biomes com la tundra, que emmagatzema grans quantitats de metà, un altre gas amb efecte d’hivernacle.
• També s’està degradant ecològicament el sòl fèrtil de tot el planeta, fent més difícil el cultiu.

Sense descarbonitzar per evitar més GEH en l’atmosfera, l’escalfament global seguirà la seva marxa accelerada. Això tindrà conseqüències naturals greus i irreversibles per al planeta, amb efectes socioeconòmics complexos.

Hi ha solucions a aquest repte global? Sens dubte, la descarbonització és una d’elles i ja s’estan produint avenços gràcies a les mesures abordades per administracions i empreses de tot el món. Existeixen múltiples iniciatives net zero per preparar i encoratjar els sectors productius i empresarials a participar activament a l’hora de mitigar i evitar les conseqüències del canvi climàtic.

La descarbonització consisteix a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle sobre l’atmosfera fins a la neutralitat de carboni en un model econòmic sense emissions, seguit de la seva captació per netejar-la i retornar-la al seu estat preindustrial. En què consisteixen els actuals objectius de descarbonització?

A Espanya, el ‘Plan Nacional Integrado de Energía y Clima’ (PNIEC, 2019) és el que marca la transició econòmica de 2021 a 2030, i té per objectius:

1. 40 % de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle respecte a 1990
2. 32 % de renovables sobre el consum total d’energia bruta
3. 32,5 % de millora d’eficiència energètica
4. 15 % interconnexió elèctrica dels Estats membres

A més del PNIEC, Espanya compta amb objectius de descarbonització a llarg termini, recollits en el document ‘Estrategia de descarbonización a largo plazo: 2050’ (2020). En l’àmbit europeu existeix el document ‘Un planeta net per a tots’ (2018), un comunicat sobre la visió a 2050.

Font: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, 2020.

Sumats a aquests documents, l’ONU sol·licita a tots els països establir un preu just a les seves reserves de carboni de boscos tropicals o torberes, així com l’adopció d’economia circular.

Neutralitat climàtica o de carboni
La neutralitat climàtica o de carboni és un estat d’equilibri en què la humanitat emet GEH només per sota del límit natural del planeta per captar-los. El resultat és el que es coneix com a balanç zero de carboni (net zero). La neutralitat climàtica, per sector, quedaria així a Espanya:

Font: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, 2020.

Compensació d’emissions i reforestació
Una forma de reduir relativament les emissions de carboni consisteix a donar espai a embornals de carboni com a boscos, afavorint polítiques de rewilding o resilvestració de regions senceres. En atrapar més carboni, les emissions relatives baixen lleugerament.

En aquesta línia d’acció es troba la compensació d’emissions, que cerca contrabalancejar les emissions mitjançant captació.

Augment de l’eficiència dels sistemes
Una forma de descarbonitzar l’economia consisteix a utilitzar millor els recursos disponibles.

L’exemple més freqüent és el de compartir cotxe quan no sigui possible utilitzar el transport públic, que al seu torn s’utilitza quan no sigui possible anar caminant o amb bicicleta. Les solucions d’eficiència són claus en els objectius de descarbonització, en aconseguir el mateix resultat amb menys GEH.

En entorns industrials, l’eficiència ha cobrat molta importància en el passat, en consolidar-se com estalvis directes. En utilitzar menys energia, les factures energètiques també disminuïen, per exemple. Avui és cada vegada més freqüent veure un augment de l’eficiència en els habitatges, el comerç i en la mateixa indústria.

Els objectius de descarbonització són una eina imprescindible en la lluita contra el canvi climàtic i l’escalfament global. CaixaBank desenvolupa des de fa anys un paper important en la lluita contra el canvi climàtic. Com a membre fundador de Net Zero Banking Alliance (NZBA) , l’entitat ha d’analitzar els aspectes climàtics i ambientals en la presa de decisions relacionada amb les operacions d’inversió i finançament, per tal de donar suport a activitats i empreses que avancin en els seus processos de descarbonització.