Més de 2,5 milions de declaracions de la renda a Espanya inclouen persones amb discapacitat, segons dades del 2022. Tanmateix, amb prou feines 11.500 famílies utilitzen figures de desgravació fiscal, com els plans de pensions a favor de persones amb discapacitat i el patrimoni protegit, uns mecanismes poc coneguts, però amb importants avantatges fiscals que permeten planificar el futur financer d’un ésser estimat amb discapacitat.
En aquest article, veurem en què consisteixen els patrimonis protegits, com es constitueixen i quins beneficis ofereixen.
Un patrimoni protegit és un instrument dissenyat per promoure estalvi destinat a persones amb una discapacitat intel·lectual reconeguda d’almenys el 33% o física del 65%.
Permet als familiars aportar béns i fons a un patrimoni destinat a cobrir les necessitats vitals de la persona amb discapacitat.
El principal avantatge d’aquesta figura resideix en el fet que aquestes aportacions desgraven en la declaració de la renda dels qui fan les aportacions, la qual cosa redueix la càrrega fiscal familiar. Concretament, els límits d’aportacions són 24.250 euros anuals per patrimoni protegit i 10.000 euros per aportador.
A més, la persona amb discapacitat que rep les aportacions està exempta de tributar-les en l’IRPF fins a un límit de 3 vegades l’IPREM.
Aquest mecanisme permet a les famílies planificar el futur financer del seu ésser estimat, assegurant que tingui els recursos necessaris per cobrir les seves necessitats a llarg termini.
La constitució d’un patrimoni protegit requereix la intervenció d’un notari especialitzat, qui assessorarà sobre tot el procés. Per portar-la a terme, cal instaurar unes regles d’administració del patrimoni: és fonamental establir com es gestionaran els recursos i qui en seran els responsables de l’administració.
En constituir el patrimoni protegit també convé sol·licitar, en els casos en què sigui necessari, una autorització judicial específica per poder fer actes d’alienació, és a dir, actes de compra i venda de béns.
El procés de constitució implica també l’obertura d’un compte corrent específic associat al patrimoni protegit, al qual es vincularan les aportacions. És important recordar que les aportacions s’han de fer davant notari i poden incloure saldos en comptes corrents, fons d’inversió, accions, assegurances o, fins i tot, béns immobles.
Hi ha algunes pràctiques que són molt recomanables a l’hora d’utilitzar aquesta eina dissenyada per protegir les persones amb discapacitat:
- Planificar la constitució: és molt útil analitzar les necessitats futures de la persona amb discapacitat per determinar el nivell d’estalvi necessari.
- Assessorament adequat: és interessant comptar amb el suport d’un notari i un assessor financer per establir les regles d’administració del patrimoni i optimitzar les aportacions.
- Compliment dels requisits legals: convé assegurar-se que les aportacions es facin davant notari i que es compleixin tots els requisits legals per gaudir dels avantatges fiscals associats al patrimoni protegit.
- Controlar i acreditar els moviments: el Ministeri Fiscal o l’Agència Tributària, segons correspongui, controlaran les aportacions, les inversions i les desgravacions que es facin. Per tant, és important garantir i acreditar que l’ús dels recursos del patrimoni es destina exclusivament a cobrir les necessitats vitals de la persona amb discapacitat.
Els patrimonis protegits són una eina valuosa per a les famílies que volen assegurar el benestar financer d’un ésser estimat amb discapacitat, tot i que encara no són gaires les que hi recorren.
Amb una planificació i un assessorament adequats se’n poden aprofitar al màxim els avantatges, tant per al destinatari de les aportacions com per als qui les fan.
