Temps de Lectura: 5 minuts
Pedro Rodríguez Mateo
Asesoría Fiscal CaixaBank
22 Març, 2024
Les persones que tenen dret a una pensió són més de les que pugui semblar. Això és així perquè, encara que les pensions més conegudes són les contributives, que són les que perceben els qui es jubilen després d’haver cotitzat el que els correspon, també hi ha les pensions no contributives, que poden rebre molts ciutadans que no ho han fet.
En aquest post, resolem les preguntes següents:
Quan parlem d’una pensió no contributiva, ho fem sobre prestacions econòmiques que es reconeixen als ciutadans que es troben en situació de necessitat protegible i no tenen recursos per subsistir en els termes legalment establerts.
No importa que no hagin cotitzat mai: tindran dret a percebre-la igualment, fins i tot si no han assolit el temps de cotització suficient per percebre’n una de contributiva.
Gràcies a la pensió no contributiva, aquests ciutadans es garanteixen uns ingressos mínims que els permetin viure amb dignitat.
A aquesta prestació, s’hi suma l’accés a assistència medicofarmacèutica gratuïta i fins i tot a una sèrie de serveis socials complementaris o complements de la pensió, per exemple, per al pagament del lloguer.
Encara que jubilar-se és una de les maneres en què es pot accedir a pensions no contributives, no és l’única. Aquestes prestacions també cobreixen altres supòsits, com ara discapacitat. Així, les pensions no contributives es poden dividir en dues classes:
Aquesta prestació la poden sol·licitar les persones de més de 65 anys (edat mínima de jubilació el 2023 ) que no hagin cotitzat mai a la Seguretat Social o que sí que ho hagin fet, però no durant el temps suficient per cobrar una pensió contributiva.
A més, han de complir una sèrie de requisits: haver viscut a Espanya almenys 10 anys des dels 16 anys, dels quals almenys dos han d’haver estat immediatament abans de la sol·licitud de la pensió.
En aquest cas, la pensió no contributiva per invalidesa la poden sol·licitar les persones que tinguin entre 18 i 65 anys amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 %. A més, han d’haver residit a Espanya almenys cinc anys, sempre que dos siguin immediatament abans de la sol·licitud.
Tanmateix, aquests no són els únics requisits que cal complir per accedir a aquestes prestacions. Tant les d’invalidesa com les de jubilació exigeixen complir, a més, certes condicions relacionades amb la renda.
En primer lloc, cal acreditar una carència de rendes o ingressos suficients: això s’acredita quan la suma dels ingressos anuals de la persona que sol·licita la pensió és inferior a l’import, també anual, de la pensió (7.250,60 euros el 2024).
I si es conviu amb altres familiars? Llavors, el màxim d’ingressos anuals per accedir a la pensió canvia. En el cas de sol·licitants que convisquin amb el cònjuge o parents fins a segon grau, els límits d’ingressos acumulats a l’any entre tots són els següents, en funció del nombre de persones que conviuen i mantenen aquest parentesc:
| Nre. convivents | Euros anuals |
|---|---|
| 2 | 12.326,02 |
| 3 | 17.401,44 |
| 4 | 22.476,86 |
| 5 | 27.552,28 |
| 6 | 32.627,70 |
| 7 | 37.703,12 |
| 8 | 32.778,54 |
| 9 | 47.853,96 |
| 10 | 52.929,38 |
Si entre aquests familiars hi ha pares o fills del sol·licitant, els límits són superiors:
| Nre. convivents | Euros anuals |
|---|---|
| 2 | 30.815,05 |
| 3 | 43.503,60 |
| 4 | 56.192,15 |
| 5 | 68.880,70 |
| 6 | 81.569,25 |
| 7 | 94.569,25 |
| 8 | 106.946,36 |
| 9 | 119.634,90 |
| 10 | 132.323,45 |
A més dels requisits de cotització exigits per accedir a una pensió contributiva, que no són obligatoris en el cas de les no contributives, hi ha altres diferències entre unes i altres pensions.
La principal és la quantia que es percep, i això té molt a veure amb el requisit de cotització que s’exigeix per accedir a una pensió contributiva. En funció del temps i la base reguladora per la qual s’hagi cotitzat, la pensió contributiva que es rebrà serà més alta o més baixa.
En qualsevol cas, la pensió contributiva mínima és d’11.552,80 euros anuals per a titulars de pensió sense cònjuge el 2024. Això significa que cap pensionista en aquest règim rebrà menys de 14 pagues de 825,20 euros. No és el cas dels perceptors de pensions no contributives: la pensió íntegra és de només 7.250,60 euros anuals, que es reben en 14 pagues de 517,90 euros cadascuna.
Una altra diferència, en el cas de les pensions de jubilació, es troba en l’edat a què s’hi accedeix. En el cas de les no contributives, es poden sol·licitar a partir dels 65 anys. En el cas de les contributives també es pot fer, però és necessari haver cotitzat més de 37 anys i 9 mesos per poder jubilar-se a aquesta edat i percebre la prestació.
Si no és així, l’edat ordinària de jubilació en aquesta modalitat és de 66 anys i 4 mesos. D’altra banda, també hi ha supòsits de jubilació anticipada per a les pensions contributives.
La gestió de les pensions no contributives s’atribueix a les comunitats autònomes, que són les que gestionen i reconeixen el dret a percebre aquest tipus de prestacions. A Ceuta i Melilla, se n’encarrega l’IMSERSO.
Les sol·licituds de pensions no contributives poden presentar-se a les oficines de Serveis Socials de les comunitats autònomes, a les de l’IMSERSO o a qualsevol oficina de la Seguretat Social, personalment o per correu.
La sol·licitud també es pot presentar online a l’apartat corresponent del web del govern autonòmic corresponent. Així mateix, molts ajuntaments tenen també equips d’atenció social que ajuden a fer aquests tràmits.
