Per què s’apugen els tipus d’interès i com t’afecta

Els preus s’estan apujant i aquesta és una realitat que tots podem percebre en les factures de pràcticament qualsevol bé o servei que paguem. Tanmateix, per què s’apugen també els tipus d’interès? Què té a veure una cosa amb l’altra? I, sobretot, com afecten els ciutadans les pujades de tipus d’interès, com ara les anunciades pel Banc Central Europeu per a aquest mateix any?

Els tipus d’interès i els preus que es paguen per comprar productes o serveis estan estretament relacionats. Això és així perquè els bancs centrals (el Banc Central Europeu, per a la zona de l’euro, o la Fed, per als EUA, per exemple), que són les institucions que vetllen en cada àrea monetària per dur a terme la política monetària que estimen més convenient per a la situació econòmica que viu l’economia d’aquesta zona, fan servir el seu marge de maniobra per incentivar el consum (abaixant els tipus) o desincentivar el consum (apujant els tipus) i, per tant, incidir sobre els nivells d’inflació.

Però el fet d’incentivar o desincentivar el consum no tan sols té conseqüències per a la inflació. Impacta també en el creixement econòmic, mesurat a través de l’evolució del Producte interior brut (PIB) de la zona monetària o del país en qüestió.

Allò que té de bo desincentivar el consum per controlar la inflació és que pot impactar negativament en el creixement i, en última instància, arrossegar l’economia a una recessió.

Per això, la tasca dels bancs centrals no és gens fàcil. Aquí, trobar un equilibri entre ambdues magnituds resulta clau. Es tracta d’administrar la dosi adequada d’enduriment de les condicions financeres perquè permeti canalitzar el problema de la inflació, minimitzant els danys col·laterals en creixement i estabilitat financera.

Els preus s’han disparat durant els darrers mesos. És un fenomen global. Així, doncs, l’IPC s’ha disparat a Espanya, a la zona de l’euro o als EUA. L’efecte inflacionari es va posar en marxa amb els anomenats colls d’ampolla provocats per la recuperació econòmica després de la pandèmia, que va portar a un creixement de la demanda que superava l’estoc acumulat de productes demandats, i la política de COVID zero de la Xina, una de les fàbriques de món, que congelava l’activitat de poblacions quan apareixia la malaltia.

Més tard s’hi van afegir els preus de l’energia (llum o petroli). I després de l’esclat de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, la inflació va impactar en el preu dels aliments.

Davant d’aquesta situació inflacionista, la resposta dels principals bancs centrals és apujar els tipus oficials. Les pujades de tipus d’interès estan sent generalitzades (amb excepcions, com en el cas del Japó) amb l’objectiu d’eliminar pressions pel costat de la demanda.

Així, doncs, la Fed ha apujat els tipus oficials en 75 punts bàsics i espera situar-los per sobre del 3% al final de 2022, mentre que el BCE apujarà els tipus després d’11 anys sense fer-ho.

Amb aquestes decisions, els bancs centrals estan intentant minimitzar el risc d’efectes inflacionaris de segona ronda. És a dir, que es traslladin a una pujada generalitzada de salaris, cosa que, al seu torn, alimentaria el consum i, per tant, donaria ales a la inflació, en un bucle de més difícil resolució.

Però aquestes mesures tenen també unes altres conseqüències, per exemple, sobre el preu de les hipoteques. Vegem-ne els motius.

Davant d’aquest moviment dels bancs centrals, els mercats financers han reaccionat amb un tensionament de les condicions financeres. Això es reflecteix en els mercats interbancaris i en el seu indicador de referència, l’euríbor, que, en el seu termini a 12 mesos, ha repuntat des del -0,50% al final de 2021 fins a superar l’1,0% en la segona quinzena de juny.

L’euríbor és el tipus europeu d’oferta interbancària (Euro InterBank Offered Rate, en anglès); és a dir, el tipus d’interès al qual els bancs es presten diners entre si a diferents venciments (una setmana, un mes, tres mesos, sis mesos i 12 mesos).

L’euríbor a 12 mesos és molt conegut entre els consumidors, ja que és el que s’usa habitualment per ser referència del preu de les hipoteques. Encara que el BCE no fixa l’euríbor, les seves decisions el determinen. Podríem dir que l’euríbor 12M d’avui reflecteix en certa manera la mitjana a la qual s’espera que estiguin els tipus a més curt termini durant els pròxims 12 mesos, més una prima.

I per què ha repuntat l’euríbor el 2022? Aquest augment de l’euríbor a 12 mesos des d’inicis d’any s’ha produït per un notable canvi en les expectatives de mercats sobre com actuarà el BCE davant les elevades i molt persistents taxes d’inflació a la zona euro.

El gir del BCE cap a una normalització de la política monetària (cal recordar que els tipus venien de nivells històricament baixos) tendirà a incrementar l’esforç hipotecari de les llars que ja han comprat el seu habitatge amb crèdit hipotecari. Tanmateix, atesa la major contractació d’hipoteques a tipus fix (més del 60% el 2021 enfront de menys del 3% entre 2003 i 2007), la pujada de tipus tindrà un impacte limitat en les llars hipotecades de fa poc.

I què podem esperar d’aquestes mesures? CaixaBank Research considera que la taxa d’inflació general es podria mantenir al voltant del 8% durant els pròxims mesos i que probablement haurem d’esperar fins al final d’any per observar una tendència decreixent.

A més, les pressions inflacionistes, que s’observen tant a Espanya com en el conjunt dels països de la zona de l’euro, obligaran el BCE a augmentar de manera gradual, però sostinguda, els tipus d’interès en els pròxims mesos.

Malgrat això, es continuen contemplant taxes de creixement positives i força dinàmiques a curt i mitjà termini. CaixaBank Research continua situant el creixement previst per al 2022 per sobre del 4%. Per al 2023 tampoc no es preveuen taxes de creixement negatives, encara que s’ha rebaixat el creixement previst del 3,8% al 2,4% a causa de la major persistència de les pressions inflacionistes i perquè és quan farà efecte l’enduriment de les condicions financeres.

Això no obstant, els economistes de CaixaBank tenen en compte un ritme d’avenç notable en el conjunt de l’any gràcies, sobre manera, a la resiliència del mercat laboral, a l’estalvi acumulat, al desplegament del Programa NGEU i a la consolidació de l’expansió del sector turístic.