Quan els accionistes som tots

Quin és el propòsit d’una empresa? Com es mesura el valor que genera? Només comptem els dividends que produeix per als seus accionistes? O potser hauríem d’obrir una mica més el camp de visió? Aquestes són algunes de les preguntes que la societat es planteja en els nostres dies. En un moment en què la sostenibilitat té un lloc preferent en totes les agendes, el simple benefici econòmic sona a buit. Fins i tot a arcaic. Avui, aquesta societat demana alguna cosa més a les empreses que interactuen amb ella que el simple fet de generar negoci.

Les dades confirmen aquesta realitat: cada vegada comprem més amb la consciència alerta, una tendència que fins i tot sembla haver augmentat durant la pandèmia de la COVID-19. Així ho indica un informe elaborat l’any 2020 per Ipsos: vuit de cada deu consumidors declaraven la seva intenció de cercar productes més sans i respectuosos amb el medi ambient després de la quarantena per coronavirus. A més, el 87 % dels espanyols creu que pot influir en els canvis que es produiran després de la pandèmia, mentre que el 62 % aposta per una recuperació verda d’aquesta crisi.

El món canvia i, amb ell, la manera que tenim de fer negocis. Aquesta és una de les raons per les quals cada vegada més empresaris es plantegen afegir ingredients socials i ambientals a les seves companyies. L’objectiu: reportar al seu entorn una sèrie de beneficis que s’afegeixen als derivats del rendiment econòmic.

No només es tracta d’atreure consumidors conscienciats: avui, els accionistes de l’empresa són totes aquelles persones afectades per la seva activitat. I la seva opinió compta més que mai.

Fins fa pocs anys, la majoria de les empreses es valoraven per la rendibilitat que oferien als seus accionistes. És a dir, per la quantitat de diners que els feien guanyar per les seves accions. El que passa és que l’activitat d’una companyia afecta moltes més persones que els propietaris d’aquests títols.

Aquesta diversitat d’interessats comporta, al seu torn, una gran varietat en els seus objectius. No tots busquen exclusivament un benefici econòmic. El talent que necessita una empresa per tirar endavant, per exemple, cerca cada vegada més que els seus valors estiguin alineats amb els de la companyia per a la qual treballa. Fins a tal punt és així, que diversos estudis situen la responsabilitat social corporativa (RSC) d’una empresa com un factor essencial a l’hora d’atreure treballadors.

També les comunitats en què impacta l’activitat d’una empresa n’esperen alguna cosa més que diners: creació de llocs de treball de qualitat, compliment de les obligacions fiscals, respecte pel medi ambient o suport a la cultura local són només alguns dels interessos més habituals.

Mantenir un equilibri amb tots aquests objectius pot ser crucial per a la viabilitat de l’empresa mateixa i, per tant, per als interessos dels seus accionistes. D’aquesta manera, les companyies adopten mecanismes de govern corporatiu que els ajuden a protegir el conjunt dels interessats (stakeholders) que s’hi relacionen.

Un model que es basa a maximitzar únicament el valor que tenen les accions condueix al desenvolupament d’estratègies a curt termini que, al seu torn, poden acabar per danyar la competitivitat de les empreses. Aquesta és una de les raons per les quals cada vegada són més populars altres teories que plantegen una visió més àmplia de l’objectiu que ha de tenir una empresa. Proposen canviar d’un capitalisme d’accionistes a un capitalisme d’interessats o stakeholders.

Tal com explica un dossier publicat per CaixaBank Research, aquestes teories tenen en compte que els accionistes no són els únics propietaris de les empreses. També hi ha involucrats altres interessats, com ara els seus empleats, els seus proveïdors, els seus clients o els tenidors de bons. Al cap i a la fi, les companyies signen contractes amb tots ells. Exactament igual que passa amb els accionistes.

Segons aquestes teories, l’empresa actua com l’harmonitzadora dels interessos específics de tots aquests interessats o stakeholders, no només com una espècie de fàbrica dedicada en exclusiva a maximitzar el valor de l’acció.

L’objectiu en aquest nou paradigma consisteix a reconèixer que totes les persones afectades per l’activitat de l’empresa tenen aspiracions diverses més enllà de la rendibilitat econòmica com, per exemple, respondre als reptes socials i ambientals generant un impacte positiu.

Aquest enfocament econòmic es va esbossar per primera vegada durant els anys 70 del segle passat, però ha adquirit una rellevància especial en els darrers anys. De fet, el concepte de capitalisme de stakeholders va ser el gran protagonista de l’última reunió del Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa).

La tendència a diversificar l’objectiu que ha de tenir una empresa afecta, lògicament, el concepte mateix d’èxit empresarial. En aquest sentit, s’han desenvolupat mecanismes que distingeixen les empreses amb bones pràctiques segons criteris socials, mediambientals i econòmics.

Un exemple n’és el Dow Jones Sustainability Index (DJSI), que fa nou anys que destaca CaixaBank entre els millors bancs cotitzats del món en matèria de sostenibilitat.

Aquest índex va lligat al famós selectiu de Wall Street i valora les bones pràctiques de les empreses segons criteris socials, mediambientals i econòmics. La companyia RobecoSAM analitza prop de mil factors per oferir una puntuació a cada empresa. Sobre la base de la qualificació obtinguda, s’elabora el DJSI, que utilitzen inversors de tot el món com a guia per analitzar les seves inversions socialment responsables.

Pel que fa als factors que es tenen en compte, són molt diversos. Per exemple, en l’última edició CaixaBank va obtenir la màxima puntuació en matèries com la inclusió financera i informació social i mediambiental.

Es tracta de valors importants per al futur de l’entitat i que adquireixen una rellevància especial després de la seva fusió amb Bankia. De fet, el mateix president de CaixaBank, Jordi Gual, va destacar a la junta d’accionistes que va donar llum verda a aquesta operació el fet que ambdues entitats enfonsen les seves arrels al món de les caixes d’estalvis. “D’aquestes arrels emanen precisament uns valors compartits que auguren una integració harmònica d’ambdues institucions”, va destacar.

Cada vegada més empresaris es plantegen afegir ingredients socials i ambientals a les seves companyies per reportar al seu entorn una sèrie de beneficis. En aquest context va néixer B Lab, l’organisme encarregat d’avaluar i concedir la Certificació B Corporation, és a dir, d’indicar quines companyies són B Corps i quines no. Va ser l’any 2006 i ho va fer amb l’objectiu de donar suport als negocis amb un compromís social i mediambiental que volguessin generar un impacte positiu, sostenible i durador sobre l’entorn.

El procés de certificació d’una empresa com a B Corp va més enllà d’allò relacionat amb els productes o el nivell de servei que ofereix. En concret, avalua com les operacions de l’empresa i fins i tot el seu model de negoci impacten sobre totes les persones implicades i l’entorn. Des de la cadena de subministrament fins a les donacions, passant pels beneficis dels empleats, tot es mesura per assegurar que una companyia compleix els màxims estàndards d’acompliment.

Unes 2.500 empreses de més de 50 països han obtingut ja la seva certificació com a B Corps. Entre aquestes hi ha imagin, la plataforma de serveis digitals i estil de vida per a millenials promoguda per CaixaBank. Es tracta de la primera plataforma de serveis financers mobile only que obté la distinció com a B Corp.

A través d’imaginPlanet, la plataforma genera continguts d’interès sobre sostenibilitat i activa tant iniciatives com projectes de suport a causes socials i mediambientals, propis o impulsats per persones o organitzacions a les quals imagin presta suport. En concret, se centra a impulsar cinc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per l’ONU en la seva Agenda 2030: ciutats i comunitats sostenibles (objectiu 11); producció i consum responsables (objectiu 12); acció pel clima (objectiu 13); vida submarina (objectiu 14), i vida d’ecosistemes terrestres (objectiu 15).

El concepte de creació de valor ha adquirit un nou significat, més ric, en els darrers anys. La societat canvia i l’economia evoluciona amb ella. El DJSI o les B Corps són només una mostra més d’aquest procés, en què també participen altres iniciatives com la inversió d’impacte, el finançament sostenible o eines com els bons socials.