Imaginem-nos que entrem en una agència immobiliària especial. O, més ben dit, espacial.
Volem comprar un cos celeste perquè ja no ens ve de gust tornar de vacances al mateix apartament de la platja. La persona que ens atén ens mostra un catàleg amb asteroides, satèl·lits, planetes i fins i tot la mateixa Terra. Quant val cadascun?
De fet, no es pot pas comprar un cos celeste per més que ho certifiqui un notari, i encara menys tenir-lo com a segona residència. Tanmateix, hi ha qui ha calculat el valor que tindrien alguns d’aquests astres en el mercat o els ha posat preu.
Així que ens deixarem portar per la fantasia i continuar imaginant que anem a comprar per l’espai
A l’empleat de la immobiliària li fem l’efecte que tenim diners. «De segur que sabeu apreciar aquesta propietat», exclama tot acostant-nos el primer fullet. Hi veiem una foto de l’asteroide 16 Psique i un preu aproximat de 89 trilions d’euros. «Què té d’especial aquest asteroide?», demanem.
L’empleat de la immobiliària ens explica que aquest cos celeste és una de les destinacions que visitarà aviat la NASA amb una de les seves missions. És en una zona molt càlida, perquè orbita al voltant del Sol, entre Mart i Júpiter.
Sabrem per què és tan car si busquem en la seva composició; els científics creuen que és ple de metalls preciosos. Si aquests metalls fossin a la Terra, el seu valor superaria el de la mateixa economia mundial, segons ha estimat la cap científica de la missió de la NASA.
Dissortadament, fins que la missió no hi arribi cap al 2029 no se sabrà amb més certesa de què és fet, així que descartem la inversió pel seu elevat risc.
«No teniu pas disponible res més a la vora i més bé de preu?», demanem a l’agent immobiliari. El fullet següent que ens ensenya ens és familiar. «Per què heu d’anar de vacances sempre al mateix apartament quan podeu triar qualsevol lloc del món?», ens planteja. «Tot i que el preu no està actualitzat del tot, servirà perquè us en feu una idea», afegeix.
El fullet que ens facilita ara mostra una imatge de la Terra presa des de l’Estació Espacial Internacional. El preu del planeta el va calcular l’any 2009 l’astrofísic Greg Laughlin de la Universitat de Califòrnia-Santa Cruz. Per fer-ho va fer servir una fórmula que va publicar al seu blog i que tenia en compte variables com ara la massa del cos celeste, la seva temperatura o la seva antiguitat.
En el cas de la Terra, el resultat equivalia a aproximadament 100 vegades el seu PIB anual.
Com que la Terra també s’escapa del nostre pressupost, demanem a l’agent si tindria una altra propietat semblant, encara que no sigui tan cèntrica. «Tinc el que busqueu», assegura mentre ens atansa el fullet següent. «Només que és una mica més petit que la Terra i és a prop. Si us agrada la calor, no dubtéssiu. Allà els anys us passaran volant, tot i que els dies, no tant.»
El fullet mostra una imatge de Venus. El preu assignat al planeta s’ha calculat a partir de la mateixa fórmula de Laughlin; amb aquest mètode, Venus val molt, entre altres raons, per l’elevada reflectivitat que li aporten els seus núvols brillants.
Sembla una ganga, però val més no refiar-se’n. Tal com advertia l’astrofísic en una entrevista, «qualsevol, quan afrontés la crua realitat que el plom es fon a la seva superfície sota núvols d’àcid sulfúric, voldria que li tornessin els diners».
Venus no ens acaba de fer el pes i l’agent immobiliari, visiblement decebut, ens ofereix l’última opció. «Heu pensat de construir un xalet a la Lluna? És ben a la vora, no hi fa pas tanta calor com a Venus i el terreny és molt barat. Amb els diners que us estalvieu comprant el terreny podeu construir una mansió», explica.
Aquesta vegada ens mostra lloc web en què algú ven parcel·les d’uns 4.000 metres quadrats a la Lluna al mòdic preu de 31 euros, escriptures incloses. «Ja és legal, això?», demanem a l’agent.
En realitat, no ho és pas: el promotor del web va creure haver trobat una errada al Tractat sobre l’espai exterior de l’ONU, que impedeix als països apoderar-se de cossos celestes. Així que va escriure a l’ONU per declarar que era la seva propietat. Tot i això, una experta de l’Institut de Dret Espacial dels Països Baixos va aclarir fa anys que el Tractat s’aplica als estats i també als seus ciutadans.
Això no ha impedit al promotor del web guanyar milions de dòlars per vendre papers que, de fet, no acrediten la propietat de cap parcel·la ni cos celeste.
«No ens convenç», responem a l’agent. «Cap problema. Per què no us ho penseu i torneu un altre dia per veure alguna novetat que faci per a vosaltres?», proposa.
