Quatre esquers que no has de mossegar a internet

Encendre un dispositiu electrònic i connectar-se al món sencer. Internet és una font infinita de recursos al palmell de la mà. Ens permet conèixer llocs i persones nous sense moure’ns de la sala. També accedir a formació, entreteniment, informació, sanitat, treball i una infinitat de possibilitats.

Internet s’ha convertit en la nostra porta al món i, com a tal, l’hem de protegir. De fet, si algú truca a la porta de casa nostra, el més sensat és que comprovem la seva identitat abans fins i tot d’obrir-la. Aquest és un costum que no sempre traslladem a internet, malgrat que també en aquest entorn hi ha delinqüents disposats a aprofitar-se de nosaltres.

El problema és que, moltes vegades, som nosaltres els qui obrim la porta a aquests estafadors sense voler. Per aquesta raó, és important conèixer els mètodes que utilitzen perquè els donem accés a les nostres dades, als nostres diners o fins i tot a la nostra confiança per intentar colar-nos informació falsa. Hi ha una sèrie d’esquers que no hem de mossegar si volem mantenir-nos fora de perill dels intents de frau per internet. A continuació, en veurem alguns exemples.

Aquest és un dels ganxos que més solen utilitzar els ciberdelinqüents. Si es fan passar per algú que coneixem, els és més senzill guanyar-se la nostra confiança perquè actuem com ells volen. Ja sigui a través d’un SMS, una aplicació de missatgeria instantània com WhatsApp o un simple correu electrònic, fa anys que es fan passar per qui no són per estafar-nos. No importa si és un amic, un familiar o un company de feina.

Per aquest motiu, és important que, a la mínima sospita, comprovem per un altre mitjà diferent que qui ens envia un missatge és qui realment diu que és. Especialment, si ens demana fer moviments de diners o que compartim les nostres dades sense que hàgim contactat amb aquesta persona prèviament. Una simple trucada de telèfon per comprovar la seva identitat i la legitimitat del missatge pot salvar-nos de caure en una ciberestafa.

També hem de tenir una precaució especial amb missatges similars que rebem d’empreses com ara entitats bancàries i que no han anat precedits d’alguna acció per part nostra.

Una altra de les formes que utilitzen els estafadors perquè facis accions que et perjudiquen és temptar-te amb falsos premis. En aquest sentit, utilitzen esquers de tota mena: sortejos en què no hem participat i dels quals suposadament hem resultat guanyadors, cupons descompte de marques conegudes que no són reals o fins i tot invitacions a participar en esquemes piramidals que prometen ingressos abundants a canvi d’una petita inversió.

En aquest sentit, es tracta d’evitar la temptació i desconfiar de qualsevol missatge que ens animi a fer alguna acció sota aquest tipus de pretextos.

A l’hora d’accedir a les nostres dades, els estafadors a internet solen aprofitar-se de l’actualitat. Aquest és un hàbit que els resulta especialment eficaç quan ens trobem en un clima de tensió com el que provoca la pandèmia de la COVID-19.

Des de falses campanyes de donació per ajudar els sanitaris fins a promeses de vacunació a canvi de diners o de compartir les nostres dades, la crisi sanitària s’ha convertit en un camp abonat per a tota mena d’estafes. També ofereixen suposats consells per mantenir-nos fora de perill de contagis als quals podrem accedir si compartim la nostra informació personal. Fins i tot disseminen informació falsa amb el simple objectiu de crear confusió.

A vegades, la suplantació d’identitat per forçar-nos a fer una acció que ens perjudicarà pot arribar a ser molt sofisticada. En aquest sentit, els ciberdelinqüents poden enviar-nos factures fent-se passar per algun dels nostres proveïdors -com ara companyies energètiques o telefòniques- i reclamant un suposat pagament pendent.

A vegades, el que pretenen és aconseguir les nostres dades. Així, ens demanen que els les facilitem per tornar-nos un import cobrat per error o fins i tot per solucionar una suposada incidència tècnica.

Tots aquests esquers que els ciberdelinqüents ens llancen amb l’esperança que piquem tenen certs elements en comú. Si ens hi fixem bé, podrem identificar més fàcilment si algú intenta estafar-nos.

En molts dels missatges fraudulents que rebem, sol incloure’s un enllaç sobre el qual ens conviden a fer clic o un document adjunt que podem obrir. Si ho fem sense abans aplicar les mesures de prevenció recomanades, podríem estar obrint la porta als estafadors. Per aquesta raó, és molt important extremar les precaucions amb els enllaços que ens arriben per correu electrònic, missatge instantani o SMS i, davant la més mínima sospita, no fer clic a l’enllaç ni obrir els adjunts.

A més d’analitzar sempre amb deteniment els missatges que arriben al teu dispositiu, hi ha dos pilars fonamentals en la teva seguretat: mantenir el software del teu dispositiu i aplicacions sempre actualitzat i tenir un antivirus, tant per a l’ordinador com per al mòbil. Encara que no són infal·libles, són imprescindibles per ajudar-te a detectar i frenar possibles atacs de malware.

En l’intent d’estafar-nos, els ciberdelinqüents també solen animar-nos -i fins i tot amenaçar-nos- perquè fem transaccions de diners. Per això, no hem de fer-les sense comprovar abans la identitat de qui ens les sol·licita. Si és possible, aquesta comprovació s’ha de fer per un mitjà diferent del que s’ha utilitzat per comunicar-se amb nosaltres.

És important que siguem conscients dels riscos que correm en accedir a internet, pels quals sempre haurem d’utilitzar el sentit comú abans d’obrir un arxiu o un enllaç o dur a terme qualsevol acció. Si t’interessa reforçar la teva seguretat online, et serà especialment útil el web de ciberseguretat de CaixaBank, on trobaràs informació sobre els atacs més comuns i les eines que tens al teu abast per protegir-te.