Des de l’any 2012, cada 11 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Nena, una data amb la qual es pretén conscienciar sobre els problemes als quals s’enfronten nenes de tot el món, la lluita pels seus drets i el desig d’assolir un futur segur en què puguin créixer i desenvolupar-se.
Aquest any, el lema d’aquest dia internacional és “Digital generation. Our generation” (Generació digital. La nostra generació). Segons explica l’Unicef, les nenes són conscients de les seves realitats digitals i saben què necessiten perquè el seu camí cap a la llibertat d’expressió i cap a un potencial il·limitat sigui més fàcil, però encara han de superar certs obstacles per poder avançar.
Mentre que la pandèmia ha provocat una accelerada en les plataformes digitals per a l’educació, encara hi ha al voltant de 2,2 bilions de persones menors de 25 anys que no tenen accés a Internet a casa seva, i les nenes són les més afectades. La bretxa de gènere entre usuaris ha pujat de l’11 % de 2013 al 17 % de 2019.
Tanmateix, sempre hi ha nenes que aconsegueixen trencar les barreres dels estereotips i fins i tot de la pobresa per lluitar per la igualtat, valent-se de la finestra mundial que els ofereix la digitalització. Gràcies a l’accés a Internet, avui dia tenim nenes activistes que s’han convertit en la cara de la seva generació, posant el focus en problemes mundials, a la vegada que aplanen el camí perquè les que vinguin coneguin l’empoderament i el poder de les seves veus.
Et presentem quatre de les nenes, algunes ja dones, la veu de les quals s’ha amplificat en un món digital per reivindicar els seus drets a tot el món.
La Malala feia anys que lluitava pel dret a l’educació de les nenes del seu país, el Pakistan, quan la seva història es va conèixer a escala mundial. Filla d’un professor i poeta, la Malala compartia la passió del seu pare per l’educació i gaudia de les classes que aquest impartia en un col·legi per a nenes al seu poble. Una situació que va canviar el 2008, quan els talibans van adquirir el control de la zona. Decidida i combativa, Yousafzai va començar a col·laborar amb un blog de la cadena BBC en llengua urdú, parlada al Pakistan i l’Índia, sota un pseudònim, però posteriorment va parlar públicament sobre la violació dels drets humans a què s’estava sotmetent les nenes, i es va convertir en enemiga i objectiu del règim talibà.
El 2012, quan tenia 15 anys, va ser víctima d’un atemptat del qual va sortir malferida. Va rebre un tret al costat esquerre del cap per part d’un talibà. Dos anys després, Yousafzai va ser reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau, convertint-se així en la persona més jove a rebre aquest guardó en qualsevol categoria.
La Malala va seguir estudiant i el 2020 es va graduar a la Universitat d’Oxford en Filosofia, Política i Economia. Avui dia és missatgera de pau de l’ONU i segueix lluitant per l’educació de les nenes a través de la seva organització, Malala Fund.
La Greta també tenia 15 anys quan el seu nom es va començar a sentir a tot el planeta. L’activista sueca va cridar a una vaga escolar de 20 dies, després que una onada d’incendis arrasés al voltant de 25.000 hectàrees. El desembre d’aquell mateix any, gràcies al seu hashtag #FridaysForFuture que va córrer per les xarxes socials, més de 20.000 estudiants de tot el planeta s’havien sumat a les vagues incitades per Thunberg.
La seva indubtable capacitat de lideratge va provocar que, el maig de 2019, la revista Time la nomenés persona de l’any i líder de generacions futures, després que fes un desafiador i indignat discurs a la Cimera d’Acció Climàtica a la seu de l’ONU a Nova York, a la qual havia arribat creuant l’Atlàntic en catamarà.
Cadascuna de les seves intervencions corren com la pólvora per la xarxa i, per això, la Greta ha estat el blanc de negacionistes del canvi climàtic i de mems a Internet, però també és la responsable que cada vegada més persones prenguin consciència dels problemes que el canvi climàtic està causant al planeta i a les generacions futures.
X tenia 18 anys quan va sobreviure al tiroteig a l’escola secundària Stoneman Douglas de Parkland, situat al comtat de Broward (Florida, EUA) el 14 de febrer de 2018. Tot just tres dies després, va agafar un micròfon i, davant del Palau de Justícia del comtat de Broward, va començar la seva lluita per uns Estats Units més segurs a través d’un control d’armes més gran. Juntament amb altres supervivents, va fundar l’ONG Never Again MSD –Mai Més una altra Marjory Stoneman Douglas–, que promou en xarxes amb el hashtag #NeverAgain i a través de la qual van organitzar l’anomenada “marxa per les nostres vides” –March for Our Lives–, que va comptar amb el suport de George i Amal Clooney, Oprah Winfrey i Steven Spielberg, entre d’altres.
L’activisme de Gonzalez va aconseguir que els legisladors de l’Estat de Florida aprovessin, tres setmanes després del tiroteig, una llei que imposava noves restriccions a les vendes d’armes de foc i elevava l’edat mínima als 21 anys.
L’Autumn pertany a la comunitat indígena canadenca de la Primera Nació Wikwemikong. Amb només 8 anys, va ser conscient que moltes persones al seu país no tenien accés a aigua potable, quan va assistir a un esdeveniment a la Reserva del Riu Serpent el 2021 i va veure cartells que advertien del perill de consumir aigua contaminada. Més d’un centenar de comunitats indígenes canadenques tenen accés restringit a l’aigua a causa de la contaminació d’aqüífers. Des de llavors, l’Autumn ha seguit els passos de la seva bestia, Josephine Mandamin, activista per la protecció dels grans llacs i l’accés a l’aigua.
Per fer-ho, ha arribat a apel·lar directament el president del Canadà, Justin Trudeau, i ha participat en diverses cimeres d’Acció Climàtica de les Nacions Unides, així com en la Conferència Infantil sobre el Clima a Suècia.
L’Autumn utilitza les xarxes socials per donar a conèixer la seva causa i recollir suports per conscienciar sobre el problema de l’accés a l’aigua potable i instar els responsables polítics a prendre mesures.
