Fa anys que Europa treballa per aconseguir un futur sostenible dins i fora de les seves fronteres. L’arribada d’Ursula von der Leyen a la presidència de la Comissió Europea va donar un impuls nou a aquest objectiu, especialment després de l’aprovació del Pacte Verd Europeu (PVE), en què es detallaven les tres grans transicions que havia de dur a terme l’eurozona per assolir la seva meta: la climàtica, l’energètica i la digital.
Abans que el PVE veiés la llum, Europa ja havia donat via lliure al Pla d’acció: finançar el desenvolupament sostenible, un programa centrat en les reformes financeres que seria necessari emprendre per afrontar aquesta gran transició.
El programa consta de tres objectius que es concreten en deu accions, entre les quals destaca l’elaboració d’un sistema de classificació de la UE per a les activitats sostenibles. I és aquí on entra la taxonomia mediambiental, que no és altra cosa que una classificació de les activitats econòmiques segons el seu grau de sostenibilitat ambiental per tal d’evitar que empreses, governs o inversors atorguin a les seves operacions un caràcter sostenible que en realitat no tenen.