Temps de Lectura: 4 minuts
18 Febrer, 2025
Què fas si et sorprèn un bon xàfec al carrer? Probablement, buscaràs refugi en algun portal o un porxo per esperar que amaini.
Doncs és més o menys això el que fan els inversors que recorren a un valor refugi quan les inclemències no són climàtiques, sinó més aviat econòmiques.
Aquesta pràctica és més habitual del que sembla. Darrerament, l’or ha assolit cotitzacions rècord precisament perquè es considera un valor refugi en temps d’inestabilitat.
En aquest article, t’expliquem:
Un valor refugi és un actiu que presenta més estabilitat que d’altres i, per tant, té un valor que tendeix a resistir millor els efectes negatius de les crisis econòmiques o de moments de volatilitat financera.
En invertir en aquest tipus d’actius, més que no pas rendibilitat, el que se sol buscar és protegir el valor del patrimoni davant possibles turbulències. Per això, també es coneixen com a valors defensius.
És per aquesta raó que el valor dels actius refugi tendeix a augmentar en moments d’inestabilitat.
Això vol dir que els valors refugi mantenen el valor del patrimoni contra vent i marea? No, més aviat significa que, en cas que es produeixin pèrdues, normalment serien menors que les generades per altres productes més volàtils.
Tot i que això no és una ciència exacta: és cert que l’or sol ser un valor estable, però travessa èpoques de volatilitat. És el que va passar, per exemple, entre 2011 i 2015, quan el seu valor va arribar a caure el 40% abans de recuperar-se totalment el 2020, tal com recorda JP Morgan.
Com hem vist, les inversions en valors refugi se solen fer en temps d’inestabilitat. Quins temps són aquests? Essencialment, les crisis geopolítiques, els cracs en la borsa, les recessions o els períodes d’inflació elevada.
Per exemple, alguns esdeveniments que expliquen per què ha augmentat la inversió en or —i, amb aquesta, el seu valor— en els darrers anys han estat la pandèmia, la crisi de subministraments, la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica o l’augment dels tipus d’interès.
Fins i tot un anunci d’imposició d’aranzels pot portar l’or a assolir valors màxims. És el que ha passat recentment amb els gravàmens dels Estats Units a les importacions d’acer i carbó.
Ara bé, tal com hem comentat, això no és una ciència exacta. Per exemple, durant les crisis de 2000 i 2008, l’or va experimentar de manera similar les enormes caigudes inicials de les borses, encara que no va trigar a recuperar-se.
No només aquest tipus de valors refugi resulta atractiu en moments d’inestabilitat. Les inversions en aquests actius més estables també es fan habitualment per diversificar el risc quan s’inverteix en altres valors més volàtils.
Ja hem comentat que l’or és un dels valors refugi per excel·lència, encara que no és l’únic. Hi ha altres actius que tradicionalment s’utilitzen com a actius defensius quan s’albiren turbulències econòmiques.
Les monedes de països econòmicament forts també es consideren valors refugi. Alguns exemples són el dòlar dels Estats Units, el ien japonès o el franc suís.
Tant és així que, en plena debilitat de l’euro de 2011, Suïssa va haver de bloquejar el preu de la seva divisa davant la comunitària, atesa la gran quantitat d’adquisicions fetes per inversors
Un altre valor refugi és el deute sobirà de països solvents, al qual solen recórrer els inversors en temps d’incertesa. Un exemple tradicional en aquest sentit és el bo alemany a 10 anys, que sol mantenir una demanda estable fins i tot amb rendibilitat negativa.
A més de l’or, altres metalls preciosos físics com la plata també se solen considerar valors refugi.
La raó per la qual els metalls preciosos físics s’escullen com a actius defensius és que són objectes amb un valor intrínsec. Tal com expliquen a Expansión, això significa que aquests metalls no són apunts comptables i no poden suspendre pagaments. Sempre es poden tenir a mà i la seva liquiditat és immediata, independentment de les circumstàncies del mercat.
L’or físic té un règim especial d’IVA, que recull l’exempció del pagament d’aquest impost en la seva compravenda si compleix determinats requisits.
Les obres d’art són altres actius que busquen els inversors quan volen protegir el seu patrimoni. Qui compra un Picasso o una obra d’un artista emergent no ha de per què fer-ho només per delectar els seus sentits o ampliar la seva col·lecció.
De fet, aquest tipus de transaccions habitualment busquen mantenir el valor del patrimoni en èpoques de crisi i fins i tot obtenir rendibilitat davant un probable augment de la cotització de l’obra.
Una cosa similar passa amb objectes icònics com les bosses de luxe, l’oferta de les quals tendeix a reduir-se amb el pas del temps, mentre que el seu valor sol augmentar.
