Aviat es parlarà molt dels BRICS, perquè Donald Trump ha inclòs Espanya en aquest grup per error.
En realitat, aquest acrònim correspon a un conjunt concret d’estats que guanya cada vegada més protagonisme en l’economia mundial.
En aquest article, t’expliquem:
BRICS correspon a les inicials en anglès del Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica. És un terme que es va utilitzar per primera vegada el 2001 en un informe de Goldman Sachs (BRIC, perquè llavors no s’incloïa Sud-àfrica).
El seu autor, Jim O’Neill, el va utilitzar per referir-se a un grup d’economies emergents el creixement de les quals esperava que sobrepassés el de països desenvolupats entre 2000 i 2009.
L’informe projectava que el pes del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina en el PIB mundial creixeria de manera significativa, així com l’impacte de les seves polítiques monetàries i fiscals en l’economia global.
Així va ser: l’economia de l’Índia va créixer una mitjana del 6,9 % anual en aquella dècada, mentre que la de la Xina ho va fer al 10,35 %.
Amb aquests números, era qüestió de temps que els BRIC passessin de l’anècdota a l’acció, així que el 2009 van tenir la seva primera reunió a Iekaterinburg (Rússia). L’any següent, el grup va votar a favor de la inclusió de Sud-àfrica i així va néixer el bloc dels BRICS. Potser ha estat aquesta “S” la que va confondre l’actual president dels Estats Units quan es va referir a Espanya (Spain) com un dels BRICS.
Hi havia diverses raons per les quals els BRICS destacaven en l’economia mundial i cada país tenia les seves, tal com explica El Orden Mundial.
El Brasil, el tercer país més gran d’Amèrica, tenia una economia agrícola i energètica a l’alça, mentre que Rússia ja era un gegant exportador de petroli i gas natural.
D’altra banda, l’Índia ja despuntava en el sector serveis i manufacturer, amb abundància de talent tècnic.
La Xina havia utilitzat la seva mà d’obra massiva per convertir-se en la “fàbrica del món” i la seva expansió industrial es va disparar, mentre que Sud-àfrica destacava en extracció minera i tenia una posició estratègica a l’Àfrica.
Encara que pugui semblar que els BRICS eren només un grup d’aspirants a fer-se un lloc en el panorama internacional, la realitat és que ja en la seva primera reunió el bloc BRIC sumava aproximadament el 40 % de la població mundial i produïa al voltant del 15 % del PIB global.
Des de fa poc més d’un any, el bloc incorpora nous membres i ha passat a denominar-se informalment BRICS+. Als cinc integrants habituals s’hi han sumat Egipte, Etiòpia, l’Iran, Unió dels Emirats Àrabs i Indonèsia, que s’hi va unir a principis de 2025 com a membre permanent.
A més, altres estats s’han incorporat al grup en una nova categoria, la de “país associat”, creada en l’última cimera que va tenir lloc a Rússia. Són Nigèria, Bielorússia, Bolívia, Cuba, Kazakhstan, Malàisia, Tailàndia, Uganda i Uzbekistan. Hi ha més nacions interessades a formar part del grup.
Avui s’estima que el pes dels actuals membres permanents dels BRICS+ en l’economia mundial és del 37,3 % del PIB, superior al del G7. El de la Unió Europea és del 14,5 %.
Encara que els seus membres més recents només aporten el 4% al PIB acumulatiu del grup, l’expansió dels BRICS+ suposa un increment de la seva influència dins organitzacions com l’ONU, l’Organització Mundial del Comerç (OMC), l’FMI o el Banc Mundial.
La recent ampliació dels BRICS a BRICS+ és un pas més en la principal ambició d’aquest grup: augmentar la cooperació econòmica entre ells per guanyar pes i influència tant en les discussions com en les institucions internacionals. L’objectiu consisteix a construir un ordre mundial més equilibrat que tingui en compte les perspectives del Sud Global.
Entre les propostes que emergeixen d’aquests estats, hi ha les d’impulsar divises alternatives al dòlar en el comerç mundial o la de crear un sistema de pagaments internacionals diferent del SWIFT.
La influència que exerceixen aquests països no es desenvolupa en termes convencionals, sinó multilaterals. Què significa això? Que no hi ha un sol bloc que representi tots aquests països en els diferents fòrums mundials. Més aviat hi ha diferents variacions del format BRICS+ que persegueixen objectius específics.
Alguns exemples són BASIC, un grup format pel Brasil, Sud-àfrica, l’Índia i la Xina que s’ocupa d’assumptes climàtics i els membres del qual sumen forces a les cimeres pel clima (COP); o IBSA, un fòrum format pel Brasil, Sud-àfrica i l’Índia per fer més estreta la seva cooperació. Mentrestant, els BRICS+ es reuneixen cada any per afermar les seves relacions i cercar vies per incrementar la seva influència geopolítica.