Reptes del sector agroalimentari en un món postpandèmia

Temps de Lectura: 5 minutos

CaixaBank

31 Gener, 2022

Encara que vivim en un món globalitzat i digital, en què sembla que qualsevol oportunitat de futur laboral passa per dominar el codi binari o les xarxes socials, el cert és que l’agricultura ha estat el motor de l’economia espanyola durant molts segles i el seu nivell de producció no ha deixat d’augmentar en els últims anys, fruit de la necessitat de satisfer la demanda d’una població creixent.

Espanya és el país de la Unió Europea que té un percentatge més alt del PIB procedent del sector agrícola. A més, cal considerar que el pes econòmic de l’agricultura va més enllà del generat per la seva pròpia activitat, ja que té una influència clau en altres activitats, com ara les indústries de transformació d’aliments i les indústries de producció.

Així, veiem que és una activitat integrada dins el sistema agroalimentari, que suposa un 10,6 % del PIB nacional i que genera un 14,2 % del treball del país. Aquestes dades, reflectides en un estudi publicat per Pwc, porten a considerar l’agricultura com un sector estratègic per a Espanya, que aporta gran valor econòmic, social, territorial i mediambiental.

Oportunitats per al sector

Les megatendències globals que transformaran (i ja estan transformant) el món suposen grans oportunitats per al sector agrícola. El canvi demogràfic permet preveure un escenari en què la demanda d’aliments creixerà fins a un 70 % els pròxims 30 anys, però en què el relleu generacional dels agricultors no està assegurat.

El canvi climàtic, l’escassetat de recursos, el procés d’urbanització accelerat i el canvi en els poders econòmics mundials suposen els reptes més importants per a un sector que, com s’ha demostrat arran de la recent pandèmia, és essencial.

En aquest horitzó que dibuixa el 2050 per al sector agrícola, la forma de produir serà la clau. Per bé que Espanya ja té avantatges endèmics, com ara les hores de llum solar, el clima o la diversitat de paisatges que permet una producció agrícola assortida, el grau d’innovació que sigui capaç d’integrar en els seus processos determinarà l’èxit futur.

Un sistema que sàpiga augmentar la seva producció amb recursos minvants, basat en la sostenibilitat i les palanques tecnològiques, que atregui treball jove i qualificat a la vegada que assegura la continuïtat del medi rural, és la meta de la transformació agrícola al nostre país, cosa que Luis Planas, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha denominat «agricultura intel·ligent».

Tal com va assegurar el ministre, el Govern aposta per la transformació digital com a eina necessària per a la reorientació del sector. Aquest esforç transformador, que cerca mantenir el sistema agroalimentari espanyol en una posició d’avantguarda i lideratge mundial, es fa a través de tres vies principals: l’Estratègia de digitalització del sector agroalimentari i forestal i del medi rural , el pla de recuperació de la Unió Europea i la Política Agrària Comuna (PAC).

Les claus de la transformació

– Digitalització: el sector requerirà implantar noves tecnologies i tècniques per millorar la productivitat, combatre el canvi climàtic, introduir nous cultius i fer front a plagues i malalties.

– Recerca: les necessitats tecnològiques i digitals, com a catalitzadors clau del creixement del sector, impulsaran la recerca al voltant dels desafiaments econòmics, socials i mediambientals.

– Diferenciació i posada en valor: davant una demanda creixent amb preferències canviants, el sector necessita entendre el seu públic per adaptar l’oferta. Aquesta relació entre productors, consumidors i els diferents agents de la cadena de valor s’ha d’estrènyer i consolidar, i donar lloc a un producte diferenciat i de qualitat.

– Professionalització: la competència dins un mercat internacional suposa la necessitat de desenvolupar estructures i models empresarials que permetin maximitzar la producció, optimitzar costos i obrir-se a nous mercats. L’adopció d’una visió empresarial en aquest sector és clau per adaptar-se a les necessitats d’un mercat canviant.

Els beneficis econòmics, socials i mediambientals

– Augment del rendiment dels cultius: la tecnificació i digitalització repercutiran en termes de producció, ja que aconseguiran obtenir més quantitat de productes utilitzant menys recursos.

– Sanitat vegetal: el desenvolupament de productes i solucions per combatre plagues podria augmentar la producció agrícola espanyola un 11,9 % per al 2050.

– Racionalització en la utilització de recursos naturals: l’eficiència, derivada de les millores en les tècniques de producció, suposarà l’estalvi de recursos naturals, com el consum d’aigua, l’extensió de terra de cultiu i les emissions de CO2.

– Creació de llocs de treball: les oportunitats de creixement del sector, unides a la necessitat d’especialització i innovació, impulsaran la demanda de perfils tècnics i qualificats, tot atraient talent jove.

– Repoblació de l’Espanya rural: l’auge del sector i el treball de joves qualificats pot ajudar a pal·liar els efectes del despoblament de certs municipis de l’Espanya rural i oferir oportunitats de creixement i desenvolupament personal, professional i social.

Els objectius de desenvolupament sostenible han dibuixat un horitzó per al qual tots els sectors i agents econòmics i socials han d’unir esforços. El sector agrícola ha vist la necessitat de transformació com una oportunitat de reinventar-se. Fent ús de la tecnificació i digitalització com a palanques clau, el nou sector agrícola assumeix els reptes d’un mercat global des d’una perspectiva més empresarial, en què l’optimització de recursos i protecció dels ecosistemes és primordial i els protagonistes han deixat de ser agricultors per convertir-se en directors d’agronegocis.