El 4 d’octubre de 1957 es va llançar a l’espai el primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1. Amb 83 quilos de pes, aquest objecte propietat de la Unió Soviètica tenia com a missió aconseguir dades sobre la concentració dels electrons a la ionosfera. Després de completar prop de 1.400 òrbites i recórrer 700 milions de quilòmetres, l’Sputnik 1 va caure a la Terra després de més de 90 dies a l’espai.
De llavors ençà s’han llançat molts altres satèl·lits artificials, objectes enviats a l’espai per l’ésser humà que han tingut com a objectiu principal millorar les telecomunicacions (permeten el funcionament d’internet o televisió digital, entre altres).
Però no tot el que hi ha a l’espai són satèl·lits. Segons l’Oficina del Programa de Runa Orbital de la NASA, al voltant de la Terra giren uns 21.000 fragments de més de 10 centímetres, prop de 500.000 objectes d’entre 1 i 10 centímetres de diàmetre i més de 100 milions de partícules de menys d’un centímetre.
A la pàgina Stuff in Space in Space es poden veure en temps real tant els satèl·lits artificials que orbiten al voltant de la Terra (de color vermell) com la runa (gris) i els cossos de coets descartats (blau), a més d’objectes desconeguts (groc).
Ara que ja sabem la diferència entre els satèl·lits artificials i altres objectes que es troben flotant a l’espai, coneixerem alguns dels usos dels primers, començant pel més habitual: les telecomunicacions.
Un dels projectes més coneguts en aquest àmbit és Starlink, un servei d’internet satel·litari que està sent desenvolupat per la companyia SpaceX, propietat d’Elon Musk.
Aquest projecte disposa d’una xarxa de 3.000 satèl·lits i ofereix serveis d’internet a persones que viuen en zones remotes o en conflicte bèl·lic i no tenen internet d’alta velocitat. Aquest any, la companyia té com a objectiu donar cobertura a l’Àfrica, l’Amèrica del Sud i l’Àsia.
Durant la guerra a Ucraïna, Starlink ha facilitat a Kíiv 15.000 routers i antenes per poder navegar per internet, atès que Rússia havia malmès les infraestructures i inhibit senyals. Però no és l’única. El febrer d’aquest any va ser aprovat el projecte Kuiper, una iniciativa d’Amazon que neix, també, per oferir internet satel·litari.
En els darrers anys, són diverses les empreses que han intentat ampliar el seu accés a internet via satèl·lit, tanmateix, els ulls de tots estan centrats en la carrera espacial entre Elon Musk i Jeff Bezos.
El Banc Mundial i l’Agència Espacial Europea (ESA) han desenvolupat un sistema a través de satèl·lits. Eoworld proveeix dades i imatges en temps real per treballar en la protecció d’ecosistemes, gestió de litorals i avançar-se als efectes del canvi climàtic arreu del món.
Un dels projectes en què aquest sistema ha tingut un paper destacat és el del mapatge dels recursos hídrics de Zàmbia. A les autoritats els mancava un inventari de les petites masses d’aigua que existien en el seu territori, que apareixen i desapareixen amb el temps. Gràcies a Eoworld es pot conèixer de manera instantània la situació i mida d’aquests reservoris d’aigua.
En aquesta mateixa línia, s’utilitzen satèl·lits per fer un seguiment de la pujada del nivell del mar (els satèl·lits Sentinel de l’ESA i el satèl·lit Landsat de la NASA) o de l’augment de gasos que provoquen l’efecte d’hivernacle (Ibuki 2, de l’Agència Japonesa d’Exploració Aeroespacial).
El monitoratge dels satèl·lits és molt útil per optimitzar cultius. D’una banda, ofereix informació en temps real de l’estat de la terra, que facilita la presa de decisions dels agricultors sobre què, com i quant sembrar o recol·lectar.
També ajuda a mantenir un arxiu de tipus de cultiu i productivitat en anys anteriors. La informació oferta per satèl·lits permet predir riscos climàtics, així com avaluar el dany provocat a la terra i els cultius.
Per exemple, s’utilitza teledetecció per satèl·lit en el cultiu del raïm. El projecte GrapeLook , de l’ESA, és capaç de mesurar l’aigua que alliberen les plantes, l’augment de la biomassa i el rendiment dels recursos hídrics.
Per a la ramaderia, els satèl·lits ofereixen el rastreig dels caps de bestiar i la informació sobre l’estat de les pastures, cosa que reforça la presa de decisions. El projecte Outback de la NASA, que va iniciar el seu camí el 2016, ajuda ramaders australians a millorar la gestió del seu ramat, així com a evitar sequeres i prevenir incendis.
AistechSpace és una empresa espanyola que el 2022 va posar en òrbita el primer satèl·lit d’imatge tèrmica, el Guardian 1. Aquest projecte donarà servei a empreses i administracions amb informació i imatges en temps real. Una de les seves principals utilitats és detectar sobreescalfament del terreny per prevenir incendis.
En aquesta línia, Espanya i Portugal tindran el 2026 un sistema de 16 satèl·lits centrats en la vigilància de boscos i costes, que també donaran servei en la detecció d’incendis, recull La Vanguardia. Aquesta iniciativa, que ha rebut el nom de Constel·lació Atlàntica, és fruit de l’acord adoptat en el marc de la XXXIII Cimera Hispanoportuguesa celebrada l’any passat.
