La segona joventut de la generació silver

Des de mitjan anys 40 fins als anys 60 del segle passat, el context internacional va impulsar la natalitat en les societats desenvolupades. És el fenomen conegut com el Baby Boom. Els que van arribar al món en aquelles dècades, els baby boomers, són coneguts ara com la generació silver

En aquest post, parlem de les seves particularitats i reptes en l’àmbit econòmic, ja que el seu pes en l’economia és fonamental. De fet, ja es parla de Silver Economy.

La generació silver comença a jubilar-se. Arriben en un estat de salut òptim, ja que els avenços científics de les darreres dècades han ofert una millora en la qualitat de vida. Amb una bona situació financera, temps lliure i un bon físic, cerquen gaudir de tot allò que no van poder durant els seus anys en actiu.

Segons Marketing Directo, la generació silver «lidera el creixement del consum a Espanya per sobre de qualsevol altre segment d’edat de la població». «Supera en percentatge de despesa als més joves i són els únics que augmenten la seva despesa», afegeix l’article.

En aquest context, la Unió Europea (UE) ha identificat una oportunitat en el disseny d’una estratègia de foment del creixement econòmic amb focus en els mercats tecnològics i laborals rellevants per a aquesta població i amb l’objectiu de superar el repte demogràfic.

Amb les seves conclusions, va publicar l’informe The Silver Economy, en què situa a aquesta generació com un potent motor econòmic. El text preveu que l’any 2025, la població de més  de 50 anys a la UE arribi als 222 milions de persones (el 42,9 % de la població europea) i tindrà una capacitat de despesa de 5.000 milions d’euros.

L’estudi Growing the Silver Economy in Europe, també publicat per la UE, assenyala oportunitats vinculades a l’augment de la despesa pública. Així mateix, apunta l’oportunitat en l’oferta de productes i serveis relacionats amb l’envelliment de la població.

Des de la telemedicina, assistència presencial o benestar a l’Internet de les Coses (IoT) dibuixen infinites possibilitats per a aquesta mena de consumidor. L’oci, l’esport o el turisme també presenten innombrables possibilitats per a una generació sense obligacions professionals.

L’impacte actual de la Silver Economy és palpable: manté 4,4 milions de llocs de treballs al nostre país, segons recull l’informe La economía de la longevidad en España, elaborat per Oxford Economics i la Universitat de Salamanca per al CENIE (Centre Internacional sobre l’Envelliment).

La Silver Economy suposa un doble repte en l’àmbit laboral. D’una banda, implica la creació de noves professions relacionades amb la tecnologia o la sostenibilitat vinculades a les activitats esmentades anteriorment. En aquest sentit, el desafiament és establir formacions adequades que habilitin professionals per a aquestes noves necessitats.

D’altra banda, cal tenir en compte que hi ha molts membres de la generació silver que volen seguir la seva carrera professional. Des del punt de vista dels recursos humans, el talent silver és molt valuós.

Tanmateix, els treballadors necessiten actualització de coneixements o l’adquisició de noves habilitats en un món que està experimentant grans transformacions de manera contínua, sobretot des del prisma tecnològic. Facilitar aquest procés i fer-ho accessible a aquestes generacions és clau perquè els seus perfils aportin en entorns interdisciplinaris i intergeneracionals de les empreses.