En els seus orígens, la responsabilitat social corporativa (RSC) s’entenia principalment com a filantropia, és a dir, una contribució econòmica a alguna causa benèfica, cultural o artística. No obstant això, el posterior desenvolupament de la RSC com a disciplina acadèmica va contribuir a emmarcar millor la filantropia dins l’activitat empresarial.
L’últim Quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa del IESE (pdf), elaborat per Sergio Marín García i titulat precisament “Filantropia i RSC”, s’endinsa en el fenomen de la filantropia, tant en el seu significat etimològic com en l’evolució que ha viscut amb el pas del temps a les diferents regions del món.
Així, doncs, mostra el desenvolupament de la filantropia a Europa i a Amèrica i destaca les idees que més han influït en la configuració de la filantropia moderna. L’estudi analitza l’aparició de la filantropia en l’àmbit empresarial i al·ludeix al model de Carroll per la seva utilitat a l’hora de situar la filantropia en el punt més alt de les activitats de RSC d’una empresa.
De la mateixa manera que en l’àmbit de la RSC es va començar a debatre la relació entre l’acompliment social i l’acompliment econòmic d’una empresa, el quart apartat del Quadern explica la manera en què aquest debat es va traduir, en l’àmbit de la filantropia, en l’aparició i el desenvolupament de l’anomenada filantropia estratègica. Aquesta forma de filantropia posa l’accent en la cerca d’oportunitats per crear valor compartit entre l’empresa i la societat i estableix un protocol destinat a fer que la filantropia sigui una disciplina més eficient i amb resultats més tangibles.
Pel que fa al cas, Víctor Allende, director executiu de Banca Privada i Premier de CaixaBank, precisa que la filantropia estratègica consisteix a “sotmetre l’activitat filantròpica als mateixos processos i estàndards que s’exigeixen en l’empresa. Per exemple, els projectes per als quals se sol·liciten donacions s’han d’emmarcar en un pla estratègic de filantropia del donant. És un punt de partida molt més senzill per a totes les parts. A més, el projecte ha de tenir un objectiu quantificable i retre comptes”.
Finalment, l’últim apartat del Quadern “Filantropia i RSC” repassa alguns dels reptes que la filantropia moderna ha d’afrontar i incideix especialment en el perill de convertir la filantropia en quelcom plenament compatible amb una lògica estratègica i econòmica.
“Existeix, sens dubte, un camp immens de creixement perquè es converteixi en una disciplina més professional i més ben organitzada, però alhora perviuen en la nostra societat causes que no ofereixen cap atractiu empresarial i que, si es concep la filantropia només en clau estratègica, quedarien completament desateses. No hi ha dubte que la filantropia, sobretot a Europa, té un immens espai de creixement i que el seu paper és susceptible d’adquirir molta més rellevància durant les pròximes dècades”, conclou el Quadern.
En aquest sentit, CaixaBank va llançar el 2016 un servei d’assessorament en filantropia a clients de Banca Privada anomenat “Projecte de Valor Social”.
Víctor Allende explica que “l’any passat, CaixaBank Banca Privada va organitzar més de 110 esdeveniments per formar i informar clients i empleats en aquest àmbit. El ‘Projecte de Valor Social’ s’ha dissenyat amb una metodologia que permet aplicar a la filantropia els mateixos criteris i principis amb què es regeixen la resta de les inversions patrimonials. És un exemple, el nostre, de com entenem el terme filantropia estratègica”.
