Sis grans inventors que van canviar la història

«Eureka!» Aquesta expressió que sempre associem al descobriment d’una cosa important la va pronunciar Arquimedes de Siracusa al segle ii a. C. Explica l’escriptor romà Vitruvi que el savi grec s’estava banyant quan va descobrir el que després seria el famós principi d’Arquimedes, que li va permetre demostrar que un orfebre havia cisat or mentre construïa la corona del rei Hieró II. La seva alegria va ser tan gran, que va sortir corrent pels carrers de la ciutat cridant aquesta expressió que quedaria per a la posteritat.

Aquesta epifania d’Arquimedes no només va servir per alegrar el dia al savi i perquè el rei exigís explicacions a un joier astut. Aquest instant d’eufòria canviaria per sempre les lleis de la física en descobrir que qualsevol cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical cap a dalt igual al pes del fluid desallotjat.

Aquest moment «Eureka» d’Arquimedes va tenir continuació amb els que van experimentar grans inventors que van trobar solucions a grans problemes i que canviarien la història de la humanitat per sempre. Durant el Dia de l’Inventor Internacional en recordem alguns i les obres que ens han deixat.

Si hi ha un nom propi que sigui sinònim d’enginy, és el de Leonardo da Vinci, un erudit que va canviar el curs de la història gràcies a la seva ingent obra en diferents disciplines. A més de destacar en diverses arts i ciències, aquest savi, que va viure a la Itàlia del segle xv, va ser el precursor de nombrosos invents que canviarien el nostre dia a dia diversos segles després.

Entre les nombroses invencions que van sortir del cap privilegiat de Leonardo hi ha l’equip de busseig, l’ús d’hèlixs per volar o un precursor del paracaigudes modern, tots descrits fins a l’últim detall en els seus famosos quaderns. Així, potser la seva contribució més important ha estat la inspiració que va aportar a altres homes que, com ell, es van atrevir a buscar posteriorment solucions perquè l’home pogués volar o desplaçar-se sota l’aigua.

El prolífic segle xv també ens va deixar un altre inventor capaç de modificar la història de la humanitat per sempre. En aquest cas, va ser un orfebre anomenat Johannes Gutenberg en el que potser va ser una picada d’ullet del destí per rescabalar la professió de la vergonya provocada per aquell frau que finalment va portar Arquimedes a cridar «Eureka!».

Gutenberg va contribuir a l’extensió del coneixement arreu del món gràcies a un invent, la impremta, que va retirar l’exclusiva del saber als convents. La reproducció de les obres escrites ja no depenia de la capacitat dels monjos per copiar-les a mà. De fet, es van imprimir més llibres en el segle posterior a l’invent de Gutenberg que els que s’havien copiat a mà en tota la història fins llavors. Aquella activitat acabaria universalitzant el coneixement i impulsant definitivament els avenços que la humanitat va assolir des de llavors.

Només tenia 21 anys quan, l’any 1868, Thomas Alva Edison va sol·licitar la seva primera patent. En tota la seva carrera, en va registrar fins a 1.093, tot i que si aquest geni estatunidenc va destacar per alguna cosa va ser per la seva capacitat per dotar d’utilitat real els invents d’altres persones.

Edison va construir el seu propi laboratori a Menlo Park (els Estats Units) i hi va reunir diferents talents per revolucionar el concepte de recerca i desenvolupament. D’allà en van sortir artefactes com el telègraf automàtic, que va perfeccionar l’invent de Samuel Morse, o la bombeta de llarga durada, que va ajudar a expandir la llum elèctrica a les llars en convertir aquest invent en un element utilitzable i durador. La seva imaginació també va donar llum al fonògraf i a una càmera precursora del cinematògraf dels germans Lumière, entre molts altres artefactes.

El considerat el gran rival d’Edison també va tenir un paper fonamental en l’expansió del corrent elèctric a llars i indústries. En realitat, aquest enginyer serbi va començar treballant per a Edison, tot i que al cap de poc temps van mantenir discrepàncies serioses sobre el model de negoci elèctric que hauria de desenvolupar-se. Mentre Tesla defensava l’ús de corrent altern, el seu cap s’entestava en un altre de corrent continu.

Al final, es va imposar el model de Tesla, que és el que avui fa possible que premem un interruptor i les nostres llars s’il·luminin. Per aquest motiu, és considerat el veritable fundador de la indústria elèctrica que va transformar per complet la història de la humanitat durant el segle xx.

Què tenen en comú Roland Garros, una missió espacial o un policia que surt il·lès d’un tiroteig? Que totes aquestes situacions són possibles gràcies a un material inventat per la conscienciosa química polonesa Stephanie Kwolek (1923-2014).

Va ser ella la responsable que un polímer de vidre líquid d’una duresa i resistència extraordinàries canviés per sempre la formulació d’objectes tan diferents com una raqueta de tennis, peces aeroespacials o armilles antibales. Aquest material es diu Kevlar i avui té més de 200 aplicacions que han aconseguit canviar la vida de persones d’arreu del món i fins i tot salvar-ne moltes.

També Espanya ha estat bressol de grans inventors com Isaac Peral, un marí i inventor espanyol que va viure al segle xix i que va revolucionar la navegació amb la invenció d’un submarí torpediner.

Es tractava del primer submarí elèctric, un invent que va revolucionar la navegació sota el mar. En la seva presentació, aquesta nau va ser capaç de navegar 9 km sota l’aigua i encertar un objectiu situat a 300 metres. Aquest invent va tenir una influència decisiva en el transcurs de diferents conflictes bèl·lics i també va assolir altres aplicacions com la recerca relacionada amb la ciència submarina o el manteniment d’infraestructures sota l’aigua.

Tots aquests genis han aconseguit, amb els seus invents, trobar solucions que la humanitat demandava. Gràcies a la seva tasca, avui la nostra vida és una mica millor.