Aigua dessalada i aigua regenerada: dues alternatives per pal·liar la sequera

La sequera és una gran amenaça per a l’habitabilitat de les regions, un problema agreujat pel canvi climàtic.

D’on treure aigua quan no n’hi ha? Alternatives com l’ús d’aigua reciclada o aigua dessalada ja s’estan utilitzant i ofereixen un horitzó d’esperança gràcies a la seva aliança amb les energies renovables. Són aquestes energies les que estan aconseguint abaratir aquestes alternatives per estendre’n l’ús.

Encara és hivern i l’estat d’algunes conques hidrogràfiques a Espanya és preocupant. Catalunya ha hagut de restringir l’ús d’aigua el febrer per assegurar el proveïment domèstic els pròxims mesos. La causa és la pitjor sequera que es recorda i que dura des de fa quaranta mesos.

Tot i les restriccions, cal obtenir aigua d’algun lloc, però els aqüífers naturals estan dient “prou”. Així, doncs, la reutilització de l’aigua mitjançant processos com la dessalinització de la marina o el reciclatge de la residual sorgeixen com a opcions.

En el cas de l’aigua regenerada, es tracta d’un procés que recupera i tracta aigües residuals municipals o industrials per destinar-les a altres usos. La recuperació de l’aigua sol incloure tractaments biològics, amb l’ús de bacteris que eliminen la matèria orgànica de les aigües residuals. També s’utilitzen processos de filtratge o fins i tot d’oxidació avançada.

Tal com explica la Fundació Aquae, la reutilització es pot destinar al reg de jardins i camps agrícoles, o fins i tot a la reposició d’aigües superficials i subterrànies en estanys, zones humides o rierols.

També es pot utilitzar per a certes necessitats domèstiques —com la descàrrega de vàters—, industrials o empresarials.

Els beneficis d’aquest procés són nombrosos. Com que s’utilitza per a usos no potables, permet reservar l’aigua potable per beure. A més, reciclar aigua és més barat que dessalinitzar la del mar, importar aigua dolça d’altres llocs o extreure-la d’aqüífers molt profunds. Fins i tot pot arribar a reduir l’ús de fertilitzants en el cas de les explotacions agràries.

Pel que fa a l’aigua dessalada, s’obté mitjançant la potabilització de l’aigua del mar o d’aigües salobres. Se sol fer mitjançant dos procediments: un que evapora i torna a condensar l’aigua, i un altre denominat osmosi inversa, que utilitza membranes per separar les sals de l’aigua. El seu ús més habitual és el consum humà.

A Espanya hi ha 770 plantes dessaladores. És el cinquè país amb un nombre més elevat d’instal·lacions d’aquest tipus al món. Podrien arribar a produir aigua per a una població de 34 milions de persones i reduir considerablement les repercussions de la sequera.

Tanmateix, dessalinitzar l’aigua del mar té un inconvenient important: el cost que suposa aquest procés és molt elevat. No només ho és pels recursos que requereix la construcció d’infraestructures, que són abundants, sinó també pels seus costos d’operació. Dins d’aquests últims, el cost energètic és el més important, ja que suposa entre el 40 i el 50% d’aquests costos.

És a dir, dessalinitzar l’aigua és un recurs prometedor, però car, tot i que l’evolució de la tecnologia ha reduït molt els seus costos al llarg dels anys. Són processos que consumeixen molta energia. Un problema que podrien superar gràcies a la seva aliança amb les energies renovables.

Efectivament, l’ús d’energies renovables empenyerà la dessalinització massiva d’aigua a baix cost, tal com explica el diari El País. La utilització de fonts com l’eòlica o la solar fotovoltaica, que experimenten actualment una autèntica revolució, permet reduir dràsticament el preu de l’energia que s’utilitza en aquests processos.

I no només això: les renovables també eviten haver de recórrer a altres fonts més contaminants, com el carbó o el gas, per produir l’energia que requereixen les plantes dessaladores.

A mesura que vagin baixant els costos associats als processos de dessalinització, es podrà destinar l’aigua obtinguda a altres usos en què no és tan habitual, com els agraris o industrials. Això ajudarà a preservar els recursos naturals d’aigua dolça i, amb aquests, el medi ambient.

Fins i tot s’estudien mètodes que permeten generar energia a partir d’aigües residuals alhora que es tracten per poder-les reutilitzar. Concretament, els bacteris que s’utilitzen per al tractament d’aquestes aigües alliberen electrons a mesura que digereixen la matèria orgànica present a l’aigua.

El desenvolupament d’aquest mètode permetria aprofitar aquests electrons per connectar-los a un circuit electroquímic que genera energia.

D’aquesta manera, la transició energètica i la reutilització de l’aigua podrien ser les claus per assegurar el subministrament d’aigua en un futur marcat pel canvi climàtic i l’escassetat.