Temps de Lectura: 4 minuts
08 Gener, 2025
La nostra cultura és plena de petites supersticions que prometen fer-nos més pròspers o allunyar la pobresa.
Des de no deixar una bossa a terra fins a fregar un dècim de loteria a l’esquena d’una persona amb cifosi, al nostre país hi ha multitud de tradicions relacionades amb l’atracció dels diners.
El mateix passa en altres cultures, amb rituals, costums o símbols. Explorem algunes d’aquestes sorprenents pràctiques en diferents indrets del món.
Si a Occident el gat s’associa a la mala sort (sobretot, si és negre), al Japó, els felins estan relacionats amb la prosperitat.
El Manekineko (“gat que convida”) és un símbol icònic de riquesa i bona sort. És probable que l’hagis vist decorant qualsevol racó: es tracta d’un petit gat de porcellana o ceràmica, amb una pota aixecada que simbolitza una benvinguda.
Establiments i llars reserven un lloc per al seu Manekineko, amb l’esperança d’atreure fortuna i clients. Segons la tradició, si la pota esquerra està aixecada, convida els clients; si és la dreta, atreu diners i bona sort. A la pota acostuma a tenir una representació d’una antiga moneda japonesa, el koban.
Per conèixer l’origen d’aquesta tradició hem de retrocedir al període Edo (segles XVII i XIX), moment en què sorgeixen diverses llegendes associades al Manekineko.
Una d’elles explica que un gat va salvar el seu propietari de la pobresa atraient visitants al seu establiment.
Encara que va néixer al Japó i es tracta d’un símbol purament japonès, el Manekineko s’ha popularitzat a tota l’Àsia i més enllà, gràcies a la seva promesa d’un futur pròsper.
En temps recents, s’ha establert un patró de color per a la decoració del gat, que enfoca la bona sort en un sentit: els gats daurats i platejats atorguen favors en els negocis; els gats grocs atreuen els diners.
A la cultura xinesa, l’arbre dels diners (Pachira aquatica) és una planta popular que s’associa amb la bonança econòmica.
Aquesta planta, que es caracteritza per les seves fulles en forma d’estrella i el seu tronc trenat, és originària d’Amèrica del Sud, però les seves possibilitats ornamentals l’han feta molt popular per tot el món.
Segons el fengshui, tenir un arbre dels diners a la llar o l’oficina pot atreure prosperitat i èxit.
La superstició té moltes variables: alguns diuen que perquè funcioni ha de ser un regal, que han de sobreviure els seus esqueixos o que s’ha de situar en un lloc determinat de la casa o el lloc de treball.
A la Xina és molt comú decorar els arbres dels diners amb llaços vermells, el color de la bona sort, convertint-se en un obsequi molt comú en inauguracions de negocis i esdeveniments.
El trèvol de quatre fulles és un símbol de bona sort comú a tot el món, però el seu origen ens porta a Irlanda.
La tradició celta estima que trobar un d’aquests trèvols, molt poc comuns, assegura el favor dels déus i la prosperitat econòmica. La tradició estableix que cada fulla representa un atribut específic: esperança, fe, amor i sort.
Irlanda també alberga una altra superstició relacionada amb els diners: el final de l’arc de Sant Martí. Allà diuen que s’hi troba un calderó ple de monedes d’or, custodiat per un leprechaun (un follet entremaliat de la mitologia celta).
Per aconseguir el tresor, has de desafiar el leprechaun i superar tots els obstacles que et presenti.
A Rússia, començar l’any amb diners a les butxaques garanteix un flux constant de riquesa durant els mesos següents. Per això, durant les celebracions de Cap d’Any, és comú que els russos s’assegurin de tenir bitllets o monedes a les butxaques per atreure la prosperitat.
Aquest costum té paral·lelismes en moltes cultures. A Polònia també col·loquen bitllets sota les estovalles del sopar de Cap d’Any com a símbol d’estabilitat financera.
En alguns països d’Amèrica Llatina els bitllets s’han d’introduir a la sabata dreta i fer el primer pas de l’any amb aquest peu.
Aquestes pràctiques reflecteixen la importància que algunes cultures atribueixen al començament de cicles i a la preparació per al futur.
Al Brasil, la tradició adverteix que escombrar la casa després del capvespre expulsa els diners fora de la llar. Es tracta d’una superstició d’origen desconegut, que posa de manifest la incertesa davant la inestabilitat financera.
Però no és l’única tradició brasilera: portar un dòlar a la cartera o senyar-se si trobes una moneda al carrer són altres supersticions que atreuen els diners. I si et pica el palmell de la mà esquerra, estàs d’enhorabona: rebràs uns diners extres.
Són moltes les supersticions associades amb els diners, però per gestionar les nostres finances és recomanable deixar-les de banda. El sentit comú, la informació i l’educació financera són els verdaders talismans capaços de portar la prosperitat a les nostres llars i negocis.
