Només cal donar un cop d’ull a les xarxes socials per veure’ls. Aquestes imatges d’ordinadors portàtils amb algun paisatge exòtic de fons són senyal que, darrere del teclat, hi ha nòmades digitals asseguts. La possibilitat de treballar i conèixer el món sedueix cada vegada més persones. Sobretot ara, que la pandèmia ha permès a milions d’elles provar el teletreball.

En realitat, no és el mateix un teletreballador que un nòmada digital. Concretament, els nòmades digitals trien un estil de vida determinat i decideixen fer-se independents d’una localització. La tecnologia és la seva gran aliada perquè els permet viatjar pel món i treballar en remot des de qualsevol lloc amb connexió a internet.

Això sí, la definició de nòmada digital s’ha anat expandint des de l’aparició de la pandèmia. L’aparició d’empreses que permeten als seus empleats treballar en remot de manera indefinida és una de les principals raons d’aquest canvi.

Així, els nòmades digitals ja no són exclusivament els freelancers o treballadors autònoms rodamón d’abans de la pandèmia. Avui també hi ha treballadors per compte d’altri que es muden a localitzacions temporals amb el permís de la seva empresa.

Amb tot, hi ha certes professions que es presten més al nomadisme digital que altres. Algunes de les més habituals són les relacionades amb la creació de continguts, el disseny, la programació, la traducció, la formació o el màrqueting digital. En general, les més adequades seran les que no requereixen presència física en un lloc determinat. Segons la destinació escollida, també aquelles en què el desfasament horari no suposi un problema.

Tant la pandèmia com el confinament han provocat que moltes persones s’adonessin que, si els ho proposaven, podien treballar des de qualsevol lloc. Per aquesta raó, quan un nòmada digital explica el seu estil de vida, ja no rep tantes mirades d’incredulitat com abans.

Tanmateix, abraçar el nomadisme digital no és tan senzill com fer una maleta, assenyalar un punt a l’atzar en el mapa i viatjar. A l’hora de fer del món una oficina, cal començar per una bona destinació que cobreixi les teves necessitats. Convé no oblidar que el nòmada digital viatja mentre treballa, no se’n va de vacances.

Una connexió a internet de qualitat és un dels elements imprescindibles que ha de tenir la destinació d’un nòmada digital. Es tracta d’un factor essencial per comunicar-se amb clients o companys de feina, lliurar treballs o fins i tot dirigir projectes.

Encara que la possibilitat de retirar-se a treballar en una cabanya a la muntanya sigui molt romàntica, no sempre és pràctica. Això és perquè encara hi ha molts llocs al món en què la connexió d’alta velocitat és una quimera.

Un altre dels factors que un nòmada digital ha de tenir en compte de la seva pròxima destinació és el cost de la vida. Pagar l’habitatge, la compra, l’oci i fins i tot la connexió a internet o el telèfon pot arribar a suposar un problema. Especialment, si els ingressos no es corresponen amb el nivell de despesa que exigeix la destinació. També el canvi de moneda pot restar poder adquisitiu i és una altra qüestió que no s’ha de descuidar.

Existeixen eines molt útils, com Nomadlist, en què els nòmades digitals puntuen diferents destinacions segons diversos paràmetres. Un d’ells és el cost de la vida, encara que també hi ha d’altres com la diversió, la connexió a internet o la seguretat.

No tots els països posen fàcil l’accés al seu territori per als estrangers. Els ciutadans de la Unió Europea poden accedir lliurement a qualsevol dels països que la componen. Tanmateix, si desitgen anar més enllà, el visat és un aspecte que no han d’oblidar.

Un avantatge que molts nòmades digitals aprofiten és que molts països permeten residir-hi durant uns mesos sense necessitat de sol·licitar un visat. A més, cada vegada hi ha més llocs que faciliten el visat per atreure aquests treballadors viatgers. Aquest és el cas de Geòrgia, Barbados, Dubai o les Bermudes. Altres països com Tailàndia o Indonèsia ja estudien implantar un permís especial per a nòmades digitals.

A més, en temps de pandèmia, convé conèixer la política d’admissió de viatgers en relació amb la COVID-19. Per exemple, si exigeixen quarantena, proves PCR o certificats de vacunació, també d’altres malalties.

L’atenció sanitària en la destinació és més important que mai. Per això és convenient informar-se sobre si cal subscriure algun tipus d’assegurança addicional i si el país de destinació té algun conveni amb la Seguretat Social.

En el cas de la Targeta Sanitària Europea, és important saber quines despeses estan cobertes en el país de destinació. Això perquè no tots els països de la Unió Europea ofereixen sanitat gratuïta i és possible que existeixin copagaments.

Assegurar-se que la destinació compta amb un accés sòlid a serveis financers també resulta molt convenient. En aquest sentit, convé comprovar si el país que triem es troba a la llista de tercers països d’alt risc de blanqueig de capitals elaborada per la Unió Europea.

En aquest cas, les entitats bancàries han de prendre precaucions addicionals amb les operacions que procedeixin d’aquest país, fet que pot causar certs problemes.

Encara que treballar des de casa sempre és una opció, comptar amb un lloc on poder trobar-se amb altres persones i fer networking sempre és un plus. De fet, molts nòmades digitals busquen que les seves destinacions tinguin instal·lacions de coworking. Conèixer gent de manera senzilla, formar part d’una comunitat i assegurar-se una infraestructura de treball són tres avantatges que aporten aquests espais.

Hi ha una sèrie de llocs on els nòmades digitals tendeixen a confluir. Normalment coincideixen amb països o ciutats que s’esforcen per atreure aquest tipus de perfils oferint-los el que necessiten.

Algunes de les localitzacions més desitjades es troben tan a prop com Portugal. Lisboa i Porto s’han convertit en destinacions cobejades pel seu cost de vida assequible o la seva seguretat ciutadana. Aquest país pot ser un bon punt de partida per començar a acostumar-se a la nova vida del nòmada digital.

Els allotjaments econòmics són un dels principals atractius d’algunes destinacions del Sud d’Àsia com ara Colombo (Sri Lanka), Cambodja, Ciutat Ho Chi Minh (Vietnam) o Chiang Mai (Tailàndia). A Amèrica, destaquen destinacions tan populars com Cancún (Mèxic) o Rio de Janeiro (Brasil). I a Europa, Tallinn (Estònia) s’ha convertit en un paradís per a nòmades digitals i és una de les tres ciutats d’Europa amb més start-ups per habitant.

Per al nòmada digital, el món no té límits. Sempre que trobi el lloc que encaixi amb el que necessita, serà capaç de treballar on viu i oblidar-se de viure on treballa.

Sabies que el 99,84% del teixit empresarial d’aquest país està compost per pimes, microempreses i autònoms? I que aquests generen una mica més del 65% dels llocs de treball? La ferreteria de la cantonada, la gestoria que t’ajuda amb la paperassa i la clínica dental del teu barri són essencials per a l’economia, el benestar i el futur del país. Això ho tenim en comú amb molts altres territoris, i per això l’Assemblea General de l’ONU ha declarat el 27 de juny el Dia de les Microempreses i les Petites i Mitjanes Empreses.

De fet, aquesta mena de negocis amb menys de 250 treballadors contribueixen de manera decisiva al desenvolupament sostenible de la societat i el planeta, tal com reconeix l’ONU mateixa, que els assigna al voltant del 50% del producte interior brut (PIB) a escala mundial. Una contribució que s’ha vist especialment amenaçada a causa de la pandèmia de la COVID-19. Tal com adverteix l’organisme, les petites empreses són les més afectades per les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

Això es deu al fet que les mesures de bloqueig i els confinaments que es van decretar per contenir la propagació del coronavirus han provocat interrupcions de la cadena de subministrament i un enfonsament en la demanda de bona part dels sectors econòmics. Aquesta situació ha posat a prova la supervivència dels negocis de mida més petita, que necessiten més que mai suport per accedir al finançament que els permeti sortir-se’n. Un accés que Administració i entitats financeres han volgut afavorir amb mesures especials.

En el cas de les pimes i les microempreses, el finançament pot resultar vital per al seu funcionament. És la palanca que els permet obtenir recursos per desenvolupar el negoci i, fins i tot, fer front a les tensions de tresoreria que, en un moment donat, poden posar en perill la supervivència mateixa de l’empresa.

La qüestió és que tot això entra en contradicció amb el fet que aquesta mena d’empreses, precisament a causa de la seva mida, solen tenir més difícil l’accés al finançament. Així, doncs, l’avantatge que els permet ser més flexibles en moments de crisi i adaptar-se a situacions tan canviants com la que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 es converteix en una dificultat a l’hora d’aconseguir els recursos necessaris per sortir-se’n.

El que passa és que ni la societat ni l’economia es poden permetre que aquestes empreses s’aturin, perquè la seva contribució a les dues és essencial. Aquesta és la raó per la qual avui pimes i microempreses tenen a la seva disposició més fonts de finançament que mai. Des dels business angels, que financen i assessoren les start-ups en moments crítics, fins al confirming, que permet avançar cobraments de factures gràcies a la cessió de la seva gestió, aquest horitzó s’ha ampliat considerablement des del tradicional préstec bancari per afavorir l’accés al crèdit.

Els petits negocis no només tenen més varietat de fonts de finançament al seu abast, sinó que, a més, la crisi del coronavirus, que ha desfermat fortes turbulències en l’economia, ha provocat un esforç sense precedents perquè aquests negocis puguin obtenir el que necessiten per sortir-se’n. En aquest sentit, s’han posat en marxa diferents mesures, que inclouen des d’avals per a pimes fins a la concessió de crèdits en condicions avantatjoses.

Entre les mesures aprovades hi ha la línia d’avals aprovada pel Govern per fer costat a pimes i autònoms en el seu accés a finançament. Dotada amb un màxim de 100.000 milions d’euros, l’objectiu d’aquesta línia consisteix a facilitar que els petits negocis puguin garantir la seva liquiditat en un moment complicat.

Es tracta d’una línia d’avals que gestiona l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) a través de les entitats financeres que, com CaixaBank, ofereixen finançament a empreses i autònoms per pal·liar els efectes econòmics de la COVID-19. L’objectiu d’aquesta mesura consisteix, bàsicament, a mantenir l’activitat productiva i els llocs de treball. Aquest suport a pimes i microempreses també ha trobat ressó en diferents comunitats autònomes, que han aprovat línies complementàries per millorar-ne la solvència.

A més del suport de les diferents administracions, les entitats bancàries també han posat en marxa mesures per fer costat a les pimes i microempreses quan més ho necessiten. En aquest sentit, al principi de la crisi van posar a disposició de pimes i autònomes línies de finançament per més de 60.000 milions d’euros. Era una ajuda que arribava en un moment crític per facilitar la liquiditat necessària i garantir la continuïtat de la seva activitat.

En el cas de CaixaBank, l’entitat va obrir ja el mes de març una línia de 25.000 milions en préstecs preconcedits per a autònoms i pimes, que es podien formalitzar per un termini de fins a 24 mesos.

A més, l’entitat va posar en marxa un pla de suport al petit comerç que incloïa finançament específic, bonificació de comissions i facilitats per accedir al comerç electrònic i continuar fent la seva activitat. De fet, l’entitat va decidir mantenir l’accés a finançament del circulant a comerços i autònoms malgrat la caiguda en la seva facturació. Una condició que, en circumstàncies normals, implicaria reduccions en la línia de finançament.

Juntament amb aquestes mesures extraordinàries, MicroBank facilita l’accés de microempreses i autònoms a una línia específica de préstecs de 310 milions d’euros, garantida per COSME i el Fons Europeu per a Inversions Estratègiques (FEIE), que té com a objectiu cobrir les seves necessitats de liquiditat derivades de la crisi del coronavirus. Entre d’altres característiques, aquests préstecs ofereixen una carència del capital de fins a 12 mesos.

Totes aquestes mesures són les que han permès que un bon nombre de pimes i microempreses puguin assumir el pagament dels salaris dels seus treballadors, pagar el lloguer d’oficines, locals i instal·lacions, satisfer el pagament de subministraments com la llum o el gas o complir els compromisos amb els seus proveïdors, entre altres qüestions. També establir les mesures extraordinàries d’higiene i seguretat que se’ls exigeix en molts casos per poder continuar fent la seva activitat, o fins i tot accelerar la seva transformació digital per poder implantar el teletreball.

D’aquesta manera, l’accés a finançament s’ha convertit en un suport decisiu perquè tots aquests petits negocis que s’encarreguen de mantenir el país en marxa puguin superar aquest moment crític.

Pot ser en una conversa amb un amic. O mentre prens tranquil·lament el sol a la platja. Fins i tot pot ser que la inspiració et vingui mentre estàs treballant. Qualsevol moment és bo perquè sorgeixi una idea de negoci que val la pena emprendre. Saps que has trobat un producte o un servei que encantarà a aquest públic potencial que tant el necessita. També saps que ho has d’intentar i que no pararàs fins que ho facis.

Sense adonar-te’n, t’has convertit en un emprenedor disposat a conquerir el mercat. Ara comença un camí difícil, però apassionant, que implica la gestió de certs tràmits amb diferents administracions.

A Espanya s’han de fer una sèrie de gestions perquè una persona es converteixi en empresari individual o autònom i pugui posar en marxa una activitat empresarial. Segons detalla el Govern d’Espanya, aquests tràmits serien, a grans trets, els següents:

– Alta en el cens d’empresaris a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

– Afiliació i número de la Seguretat Social a la tresoreria territorial de la Seguretat Social.

– Alta en el règim de la Seguretat Social a la tresoreria territorial de la Seguretat Social.

– Inscripció de l’empresa, afiliació i alta dels treballadors en el règim corresponent de la Seguretat Social. Són tràmits necessaris si es contracten treballadors, que es fan a la tresoreria territorial de la Seguretat Social.

– Comunicació d’obertura del centre de treball a la Conselleria de Treball de la comunitat autònoma corresponent.

– Alta en l’impost sobre béns immobles a l’ajuntament on s’estableixi l’empresa.

– Obtenció del calendari laboral a la Inspecció Provincial de Treball.

– Alta dels contractes de treball al Servei Públic d’Ocupació Estatal.

– Registre de signes distintius a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques.

– Registre de fitxers de caràcter personal a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

– Llicència d’activitat a l’ajuntament corresponent.

El nombre final de tràmits que haurà de fer l’emprenedor dependrà de diversos aspectes, com per exemple si tindrà o no treballadors, o un centre de treball, o el tipus d’activitat que desenvolupi, en funció de la qual pot ser que s’hagin de gestionar permisos addicionals.

Aquesta diversitat de tràmits fa que el temps mitjà per muntar una empresa a Espanya sigui de 12,5 dies, superior al d’altres països del seu entorn. Per exemple, a França la mitjana és de només 3,5 i a Portugal se’n necessiten 6,5, segons dades del Banc Mundial. En qualsevol cas, no es tracta d’un termini gaire llarg, gràcies en part a l’ajuda que certs organismes presten als autònoms.

Tot i que la llista de gestions és llarga i les institucions davant les quals cal fer-les són diverses, s’han posat en marxa alguns mitjans per facilitar la vida als emprenedors i evitar que hagin de fer gaires voltes per posar en marxa la seva empresa.

Una és el Portal Eugo, una finestreta única empresarial (FUE) que permet crear empreses a través d’internet amb un certificat digital. Aquest portal, a més, ofereix eines interactives molt útils, com un catàleg amb tots els tràmits específics que pugui necessitar un negoci per a la seva posada en marxa, com poden ser declaracions, avaluacions, llicències i fins i tot inscripcions en registres o col·legis oficials.

Si es prefereix fer els tràmits de manera presencial, es pot anar a algun Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE) dels centenars establerts per tot Espanya. El lloc web d’aquest servei inclou eines que permeten que els emprenedors facin anàlisis DAFO, autodiagnostiquin les seves actituds emprenedores, elaborin un pla d’empresa i fins i tot simulin un model de negoci.

Posar en marxa una empresa no només requereix disponibilitat de temps per estudiar el mercat, sotmetre la idea de negoci a testos o fer els tràmits necessaris. A més, sol exigir un cert esforç inversor. Per aquest motiu, una de les preguntes més habituals entre els emprenedors té a veure amb les ajudes i incentius que existeixen per donar-los suport en el pas que volen fer.

Crear una empresa no només significa dir adeu als caps o apostar per una idea. Les empreses, a més, creen valor per a la societat, a la qual contribueixen creant llocs de treball, generant activitat econòmica i fins i tot pagant impostos. Per aquesta raó, és lògic que es promoguin certs mecanismes per ajudar els que es decideixen a posar en marxa un nou negoci.

També en el cas de les ajudes, són diversos els organismes que les poden concedir. Ajuntaments, comunitats autònomes i l’estat solen posar en marxa diferents incentius amb finalitats diverses: implantació de negocis en certes zones, internacionalització o foment de la contractació o d’activitats determinades són algunes de les més habituals.

Aquesta diversitat dificulta, en certa manera, la tasca a l’emprenedor que vol saber amb quins suports compta a l’hora de llançar-se al món empresarial. Per aquest motiu, la Direcció General d’Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa ha creat la Guia dinàmica d’ajudes i incentius nacionals per a la creació d’empreses. Es pot consultar a través d’internet i està permanentment actualitzada amb les ajudes corresponents a cada comunitat autònoma que tenen el seu termini d’inscripció obert. Per fer-ho, es basa en la informació publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, així com en butlletins autonòmics, provincials i locals.

A més d’aquestes ajudes, existeix finançament bonificat a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i també hi ha la possibilitat de capitalitzar la prestació d’atur per muntar una empresa. A aquestes ajudes s’hi sumen les bonificacions en les quotes de la Seguretat Social per a nous autònoms i les relacionades amb la contractació de treballadors.

Els autònoms també poden trobar suport en entitats com CaixaBank, que a través de MicroBank ofereix línies de finançament per a autònoms i empreses, així com microcrèdits per ajudar-los en els seus projectes.

Muntar una empresa no és una tasca fàcil, però els valents que decideixen fer el pas no estan sols. La seva obstinació per ajudar la societat a progressar bé mereix un impuls.

Hi ha una important llista de costos generats per l’activitat laboral mateixa que es poden deduir els treballadors per compte propi

Es fan càrrec dels seus desplaçaments per feina, del seu propi lloc de treball i de totes les gestions relacionades amb la seva activitat. Els treballadors per compte propi han de fer front a un gran nombre de pagaments pel fet de ser autònoms. Tanmateix, tenen l’oportunitat de deduir-se’n alguns com a despeses (IRPF) o desgravar el seu IVA. Es tracta d’una manera de reduir el desemborsament que han de fer per poder treballar.

Això no vol dir que un autònom es pugui deduir o desgravar qualsevol despesa que faci. Només podrà fer-ho amb aquelles relacionades amb la seva activitat. Encara que n’hi ha moltes que són comunes a la majoria dels autònoms, n’hi ha d’altres que són més específiques.

Per exemple, un aparellador es podrà desgravar la compra del casc que fa servir en les seves visites a una obra, però no es podrà deduir la seva assegurança de la llar si exerceix normalment la seva activitat en un despatx extern. Per part seva, un programador informàtic que treballi des de casa seva sí que es podrà deduir aquesta assegurança, però no podrà desgravar la roba que compri. Això sí, si els dos tenen un web professional per donar a conèixer els seus serveis, se’n podran deduir algunes despeses, com l’allotjament o el domini.

A continuació, farem un repàs de les despeses més habituals que solen deduir-se o desgravar-se els treballadors autònoms en l’exercici de la seva activitat. Això sí, sempre convé consultar prèviament cada cas particular per saber si les deduccions i desgravacions són aplicables a l’activitat que es desenvolupa.

Avui, pràcticament tots els autònoms necessiten un ordinador per poder treballar. Per això, aquesta és una de les despeses més comunes d’entre les que es dedueixen els treballadors per compte propi. També ho són alguns dispositius perifèrics, com la impressora, el ratolí o els discos durs externs. En aquest sentit, el programari de gestió, programació o consulta que adquireixi l’autònom per fer la seva feina es considera també una despesa d’aquest tipus.

El disseny del web professional, el servidor en què s’allotja i fins i tot les imatges i continguts que s’hagin hagut de comprar són despeses que també es poden deduir, així com la publicitat en línia.

El telèfon mòbil que fa servir l’autònom per parlar amb clients i proveïdors, juntament amb la factura que emeti l’operadora contractada per utilitzar-lo, també entren en aquesta categoria.

La factura d’internet s’ha convertit també en una de les despeses que els autònoms se solen desgravar de manera habitual.

Si l’autònom necessita contractar algun professional, com un advocat o un notari, com a part de la seva activitat, la despesa serà deduïble. Els cursos de formació que faci per millorar les seves aptituds professionals es consideren també una activitat relacionada amb el negoci, per la qual cosa se’n podrà desgravar l’IVA.

Un altre servei que es pot considerar despesa deduïble és el de gestoria. Fins i tot la quota d’autònoms que es paga cada mes ho és, així com les cotitzacions que es paguin pels empleats, les mútues sanitàries privades o les subscripcions i compres de publicacions professionals, com ara llibres o revistes.

Els interessos de préstecs o les despeses de personal, com ara formació, dietes, despeses de viatges o pagues extraordinàries, també compten, així com les comissions que cobren per la seva utilització mitjans de pagament com Paypal. Els donatius a certes entitats també es poden deduir.

Aquest és un dels punts que solen generar més polèmica. Molts treballadors autònoms consideren que, pel simple fet de ser-ho, es poden deduir per complet les despeses de gasolina i cotxe. Però això no és així, ja que depèn en gran mesura de l’activitat que desenvolupin.

D’aquesta manera, el més recomanable és deduir-se únicament el 50% de les despeses de gasolina, ja que per fer-ho al 100% s’haurà de demostrar que el vehicle es fa servir exclusivament per a ús professional.

En el cas del cotxe, se’n podrà desgravar l’IVA sempre que es pugui demostrar que forma part de l’activitat de l’autònom, com per exemple en el cas del transport de viatgers i mercaderies o en certes activitats comercials. La quantitat que es pot desgravar també depèn de l’activitat.

Altres despeses relacionades amb el desplaçament que es poden considerar deduïbles són el pàrquing o les relacionades amb els viatges de negocis que s’hagin de fer, per exemple, per visitar clients o inversors o per acudir a congressos. En aquest cas, a més, es podran deduir les entrades per assistir-hi, així com les de fires i altres esdeveniments del sector.

En el cas de les dietes, la Llei de reformes urgents del treball autònom, que va entrar en vigor el 2018, té en compte que aquests treballadors es puguin descomptar fins a 26,67 euros diaris de despesa directa en manutenció. Això sí, el pagament s’ha de fer en format electrònic o amb vals de menjar en establiments de restauració i només serà efectiu en dies feiners.

Molts autònoms desenvolupen la seva activitat des de casa seva. En aquests casos, hi ha algunes despeses relacionades que es poden deduir en la part proporcional d’ús que se’n faci. Entre aquestes despeses hi ha l’assegurança de la llar, l’IBI, la part proporcional del pagament del lloguer o l’hipoteca i les despeses de comunitat. La llum, l’aigua i l’electricitat es poden desgravar, encara que només es podrà fer en part.

Pel que fa a materials d’oficina com ara quaderns, carpetes, bolígrafs o clips, també es podrà desgravar la seva compra, igual que la de les targetes de visita. Les activitats que requereixin vestuari professional, com ara cascos, botes o armilles, també podran desgravar la seva adquisició.

Al costat d’aquestes, hi ha moltes altres despeses que es poden deduir o desgravar. En aquest punt, convé tenir en compte que, en cas d’inspecció, caldrà convèncer Hisenda que les despeses deduïdes tenen relació directa amb l’activitat de l’autònom. Per fer-ho, caldrà acreditar-ho degudament, per la qual cosa convé no caure en la temptació de declarar despeses que no es puguin justificar. La informació i el sentit comú, com sempre, són els que han de prevaler.

El calendari del treballador per compte propi té moments clau durant l’any, als quals cal estar molt atent

Tots els treballadors autònoms esperen amb il·lusió el dia de cobrament de cada factura que emeten. És l’equivalent al moment en què els treballadors d’una empresa comproven que han cobrat les seves nòmines: solen estar de millor humor aquest dia. Tanmateix, en el cas dels autònoms hi ha moltes altres dates determinants per a la seva economia. Tot un món de tributs, models, presentacions i càrrecs que la majoria dels empleats per compte d’altri ni tan sols sospita que existeixen.

Efectivament, els autònoms han d’estar pendents de molts més esdeveniments que la presentació de la Declaració de la Renda. El més recomanable és deixar-los a les mans d’una gestoria, que estarà al corrent de tot aquest embolic de dates, documents i presentacions per donar-ne curs i evitar que es passin els terminis, amb la sanció consegüent. Actualment hi ha fins i tot serveis en línia, com Quipu, que s’encarreguen de presentar tots els models a Hisenda, entre altres serveis.

De totes maneres, no sobra tenir una idea general de quines són les dates més importants per a l’economia dels autònoms, especialment les fiscals. D’aquesta manera, podran preveure la disposició de fons per fer front al pagament de cada impost i no trobar-se amb una sorpresa desagradable en forma de càrrec inesperat.

Els impostos més comuns que han de declarar els autònoms són dos: l’IRPF i l’IVA. El primer és molt conegut perquè afecta les persones físiques, encara que no totes estiguin obligades a declarar-lo. El segon també és famós perquè grava el consum de la majoria dels productes o serveis. La peculiaritat per als autònoms, llevat d’algunes excepcions, és que són intermediaris en la recaptació d’aquest impost.

Així, la majoria de les declaracions i les liquidacions que duen a terme els autònoms durant l’any estan relacionades amb l’IRPF i l’IVA. Dins d’aquest marc, hi ha moltes excepcions. Per exemple, hi ha algunes activitats que estan exemptes d’IVA. A més, algunes comunitats autònomes tenen règims fiscals especials.

No obstant això, a continuació detallarem les dates més habituals que han de tenir en compte els autònoms per complir les seves obligacions fiscals el 2019, llevat de modificació per part de l’Agència Tributària:

Com durant aquest mes es tanquen el quart trimestre de 2018 i l’exercici, cal presentar una quantitat destacable de models a Hisenda.

Entre els anuals es troben, segons correspongui, el 180 (retencions d’IRPF efectuades a lloguers), el 190 (retencions de l’IRPF a tercers) i el 390 (liquidació de l’IVA). Es poden presentar fins al dia 31.

A més, el gener es presenten les declaracions trimestrals sobre retencions d’IRPF a tercers (model 111) i a lloguers (model 115), abans del dia 21. També cal validar les autoliquidacions del pagament fraccionat de l’IRPF (model 130 per a estimació normal o 131 per a estimació objectiva o per mòduls) i de l’IVA (model 303), ambdues fins al dia 30.

Una altra data que cal tenir en compte aquest mes és el dia 15: és l’últim en què es pot domiciliar el pagament dels models 111, 115, 130 i 303.

El mes de febrer és important perquè és quan es presenta el model 347, que es correspon amb la declaració anual d’operacions amb terceres persones. Es pot fer entre els dies 1 i 28, inclosos.

El dia 2 d’abril començarà la campanya de Declaració de la Renda 2018 i Patrimoni 2018. Com a més a l’abril es tanca el primer trimestre de l’any, toca presentar els models 111, 115, 130 (o 131) i 303 fins al dia 22. La domiciliació del pagament de tots aquests models es podrà fer fins al dia 15 d’aquest mes.

El dia 1 de juliol serà l’últim en què es podrà presentar la Declaració de la Renda. Això sí, si el resultat és per ingressar amb domiciliació en compte, el termini de finalització és anterior: el 26 de juny.

El juliol toca novament tancar el trimestre anterior, en aquest cas el segon de 2019, per la qual cosa caldrà presentar i liquidar IRPF i IVA fins al dia 22 i domiciliar els seus pagaments fins al dia 15.

El mes d’octubre serà l’últim de l’any en què caldrà presentar declaracions i liquidacions d’IRPF i IVA. Igual que el gener, abril i juliol, el seu pagament es podrà domiciliar fins al dia 15. Les presentacions, en aquest cas, es podran fer fins al dia 21.

Una vegada que ha quedat clar quan és necessari presentar les diferents declaracions i les seves liquidacions corresponents, és important que el treballador autònom estigui atent al dia en què es fan els càrrecs. En aquest sentit, ha d’assegurar-se de tenir suficients diners en el compte a través del qual s’abonaran les liquidacions positives, és a dir, aquelles que han sortit que cal pagar.

En el cas de les liquidacions de l’Agència Tributària, aquest dia sol correspondre amb l’últim dia hàbil en què es poden presentar les declaracions.

Un altre càrrec important que els autònoms no han d’oblidar és el de la quota que paguen a la Seguretat Social. En estar domiciliada, aquest organisme sol cobrar l’últim dia del mes.

Tornen les novetats per a la vida de l’autònom. Després de la publicació del Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, que aborda entre altres qüestions la revaloració de les pensions i altres mesures de caràcter social i laboral, les condicions per als treballadors per compte propi han canviat. Tot i que podrien no ser les úniques modificacions que s’introdueixin aquest any, convé conèixer-les i saber com afectaran aquest col·lectiu.

Una de les mesures més importants entre les aprovades en l’últim Reial decret llei fa referència a la base i el tipus de cotització dels autònoms. Una mesura que suposa un increment en la quota que aquests treballadors paguen cada mes a la Seguretat Social.

Concretament, la base mínima de cotització dels treballadors autònoms ha augmentat l’1,25 % a partir del primer de gener de 2019. Per la seva part, el tipus de cotització ha passat del 29,8 % al 30 %. Aquest concepte és el percentatge que s’aplica sobre la base de cotització per calcular la quota que els autònoms han de pagar cada mes.

Per què és tan important el canvi en la base mínima de cotització a la Seguretat Social? Doncs perquè és la que tria la majoria dels autònoms per cotitzar.

Com a resultat d’aquest augment, la quota per als autònoms que siguin persona física augmenta des de gener en 5,36 euros al mes, fet que suposa un increment d’uns 64 euros a l’any. Per la seva part, els autònoms societaris, que són els que han constituït una societat mercantil, incrementaran la seva quota en 6,89 euros al mes, és a dir, pagaran uns 82 euros més a l’any.

En resum, aquells autònoms que cotitzin per la base mínima, que ara és de 944,35 euros al mes, passaran a abonar 283,3 euros cada mes. Pel que fa als societaris en aquesta situació, pagaran una quota de 364,22 euros per una base mínima de 1.214,08 euros.

També la tarifa plana per a nous autònoms s’ha modificat: dels 50 euros al mes que pagaven el 2018 passaran als 60 euros actuals.

L’augment de bases mínimes, tipus i quotes té com a contrapartida una millora de les prestacions que reben els treballadors autònoms, un col·lectiu que sempre s’ha considerat dels menys protegits dins el panorama laboral.

Una de les més comentades fa referència a la prestació per cessament d’activitat, també coneguda com l’atur dels autònoms. Tal com informa la patronal ATA, a partir d’ara se’n millora l’accés, es flexibilitzen les condicions per percebre’l i se n’amplia la durada. Concretament, passa dels 12 als 24 mesos. També es duplica el període mínim per a percebre’l: de dos a quatre mesos.

Un altre dels canvis més significatius fa referència a la protecció dels treballadors autònoms en cas d’incapacitat temporal o permanent. En concret, si un autònom s’agafa una baixa amb dret a prestació econòmica, ja no haurà de pagar la quota a la Seguretat Social a partir del segon mes, tal com ocorria abans. En cas que la incapacitat es degui a malaltia o accident laboral, podrà rebre aquesta prestació des del primer dia de la baixa.

A més, com que a partir d’ara el tipus de cotització inclou el 0,1 % per formació professional, els treballadors per compte propi tindran un millor accés a la formació contínua, a fi de millorar-ne les habilitats laborals.

Entre les novetats aprovades en el Reial decret llei 28/2018 destaca també la protecció més gran a les dones autònomes després de la seva baixa per maternitat. A partir d’aquest any, també elles podran gaudir d’una tarifa plana com la que s’aplica, per norma general, als autònoms que es donen d’alta com a tals per primera vegada o que han passat almenys dos anys sense estar-ho.

La nova norma estableix que, dins els dos anys següents a la prestació de baixa per maternitat, les autònomes podran accedir a una tarifa plana de 60 euros durant 12 mesos.

Per la seva part, la tarifa plana per a nous autònoms mantindrà, en la majoria dels casos, les bonificacions i reduccions posteriors que s’aplicaven fins ara. Aquests avantatges suposen importants rebaixes en les quotes mínimes que han de pagar durant l’any següent als 12 mesos que dura la tarifa plana de 60 euros.

A més, els nous autònoms tindran accés als mateixos drets i a les mateixes prestacions que els altres, llevat de les cobertures per cessament d’activitat i formació, que només s’aplicaran a les altes que es produeixin a partir del primer de gener.

El Reial decret llei 28/2018 també porta una altra modificació que afecta part dels treballadors per compte propi. Es tracta de la recrudescència de la lluita contra l’ús per part de les empreses de la figura dels coneguts com a falsos autònoms.

Concretament, la normativa acabada d’estrenar incorpora com a infracció la pràctica de convertir treballadors assalariats en falsos autònoms. En aquests casos, les empreses poden rebre sancions que aniran dels 3.121 euros com a mínim a un màxim de 10.000 en els més greus.

Totes aquestes novetats canviaran el dia a dia dels treballadors autònoms, que des d’aquest any gaudeixen d’una protecció més gran en l’exercici de les seves activitats.

Aquesta llei ha entrat finalment en vigor després que el Senat la ratifiqués i es publiqués al BOE. No obstant això, presenta certs canvis pel que fa a l’activació d’aquestes mesures, i algunes encara no estaran operatives fins l’any vinent.

Aquestes són les mesures que han entrat en vigor i que ja són realitat durant aquest mes de novembre:

ul.pialist,ol.pialist{color:#777;}ul.pialist li, ol.pialist li{font-size:14px; line-height: 22px}ul.pialist li{list-style: disc;}

1. L’augment de la base mínima de cotització a la Seguretat Social dels autònoms societaris ja no està vinculat a l’evolució del SMI (salari mínim interprofessional).
2. Les mares que emprenguin un negoci abans dels dos anys des que cessi la seva activitat per maternitat, adopció o acolliment es poden beneficiar d’una tarifa plana de 50 euros.
3. Les dones autònomes que necessitin agafar la baixa per maternitat o embaràs no hauran d’incorporar un substitut a l’INEM. Així mateix, la quota d’autònoms es bonificarà igualment al 100%. Si cal contractar un treballador en interinitat, la seva quota a la Seguretat Social també serà bonificada al 100%.
4. Els autònoms que tinguin un treballador a càrrec poden compatibilitzar el seu salari amb el cobrament del 100% de la seva pensió i seguir donats d’alta com a autònoms.
5. Es retornarà l’excés de cotització dels treballadors amb pluriactivitat sense que hagin de sol·licitar-la.
6. L’exempció del 100% de la quota d’autònoms durant un any per a l’atenció de menors o dependents.
7. Es facilita la contractació de fills discapacitats dels autònoms.
8. Els autònoms que contractin de manera indefinida el cònjuge, ascendents, descendents i altres parents per consanguinitat (fins al segon grau, inclusivament), es poden bonificar el 100% de les contingències comunes durant un any, sempre que el contracte duri, almenys, sis mesos, i l’autònom no hagi prescindit de treballadors.
9. Els treballadors autònoms poden accedir a una formació adaptada a les seves necessitats, per tal de millorar la seva competitivitat i consolidar la seva activitat empresarial. Així mateix, es millora la formació en prevenció de riscos laborals.
10. Es reconeix l’accident in itinere (d’anada o tornada al lloc de treball), sempre que el lloc de treball no coincideixi amb el domicili.
11. Les organitzacions d’autònoms més importants i representatives es passen a considerar “d’utilitat pública”. A més, tindran un any de termini per entrar al CES i per constituir el Consell del Treball Autònom.

Algunes de les mesures establertes en el text original s’han posposat i entraran en vigor a partir de gener de 2018. Entre aquestes mesures, destaquen:

• Millores en la tarifa plana: ampliació de la tarifa plana de 50 € a un any per als autònoms nous o per als que no ho hagin estat en els últims dos anys; ampliació de la bonificació de la tarifa plana als 24 mesos, etc.
• Donar-se d’alta i de baixa en el RETA fins a tres vegades durant el mateix any.
• Canviar fins a quatre vegades la base de cotització en un any.

Recordem que a la Llei de reformes urgents del treball autònom es preveu un augment en la creació de llocs de treball i un creixement del teixit empresarial espanyol.

Després de diversos anys reclamant aquesta reforma, els autònoms finalment veuen com les reivindicacions van donant el seu fruit. Una llei aprovada per unanimitat que inclou els següents canvis:

1. Fins ara, els autònoms que es donaven d’alta podien gaudir durant els 6 primers mesos d’una quota d’autònom fixa de 50 € (tarifa plana). Ara, amb la reforma, el termini s’amplia sis mesos més fins a completar l’any.
2. Es reduirà a dos anys el període necessari per tornar a gaudir de la tarifa plana si s’interromp l’activitat.
3. Els menors de 30 anys i les dones menors de 35 podran encadenar fins a tres anys de bonificacions en funció de l’evolució del seu negoci. A més, a la reducció del 30% de la quota s’afegeix també la tarifa plana.
4. Flexibilitat perquè els autònoms es puguin donar d’alta i de baixa de la Seguretat Social (SS) fins a 3 vegades l’any, pagant només el temps que han treballat.
5. Els autònoms podrán canviar la seva base de cotització a la SS fins a 4 vegades l’any.
6. Es reduirà a un 10% la “penalització” en cas de demora del pagament a la SS.
7. La SS tornarà els cobraments extra d’alguns autónomos quan treballen de forma simultània en una altra feina com a assalariats. Els beneficiaris seran aquells que en la seva feina ja cotitzin sobre la base máxima.
8. Els autònoms que treballin des de casa podran deduir-se una part fixa de la factura de subministraments com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i internet sense que calgui separar els comptadors: descompte del 30% en la part proporcional de les factures que correspongui als metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat.
9. A partir d’ara la SS també tindrà en compte els accidents que pugui patir un autònom en el moment de desplaçar-se al seu lloc de treball.
10. Deducció de fins a 26,67 €/dia per a dietes i, si treballen a l’estranger, fins a 48,08 €.
11. S’ampliarà l’oferta de cursos destinats a la formació d’autònoms, ja que ara només un de cada 300 està destinat a aquest col·lectiu.
12. Les dones autònomes que necessitin agafar la baixa per maternitat no hauran d’incorporar un substitut en l’INEM. Així, l’activitat normal no se’n veurà afectada, ja que una persona del seu entorn es podrà posar al capdavant del negoci.
13. L’edat dels menors a càrrec dels treballadors s’ampliarà dels 7 als 14 anys. Gràcies a això, els autònoms es podran beneficiar dels avantatges en el pagament de la seva tarifa per conciliació laboral.
14. L’aplicació de la tarifa plana durant els 12 primers mesos d’activitat en els casos d’emprenedors amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% s’aplicarà ara a qualsevol que posi en marxa un negocio.
15. Els autònoms que tinguin contractat almenys un treballador podran compatibilitzar el seu salari amb el cobrament del 100% de la seva pensió.
16. Podran contractar treballadors sense perdre ajuts en cotitzacions i tarifa plana.
17. Ja no hi haurà un límit en el nombre de contractacions de familiars ni en la condició que siguin menors de 45 anys. Així mateix, si contracten els seus familiars de forma indefinida com a assalariats, gaudiran d’una bonificació total de les cotitzacions de la SS.
18. L’augment de la base mínima de cotització a la SS dels autònoms societaris no estarà vinculat a l’evolució de l’SMI (salari mínim interprofessional).
19. Les bases de cotització dels autònoms societaris a partir d’ara les decidirà el Govern a través dels pressupostos generals de l’Estat.¡
20. Augmentarà la participació institucional: les principals organitzacions del sector tindran cabuda en el Consell Econòmic Social.

Amb aquesta nova llei es preveu un augment en la creació de llocs de treball i, per tant, del teixit empresarial espanyol. Així doncs, s’apropa una nova època per als autònoms.

Amb aquestes xifres, es pot afirmar que els autònoms són un dels principals motors de l’economia espanyola, ja que contribueixen a la generació de treball i al producte interior brut (PIB) del nostre país. “Cal ajudar a seguir creixent [els autònoms]”, va afirmar el president d’ATA, Lorenzo Amor.

Per contribuir a la formació i consolidació de nous autònoms, hem elaborat aquesta guia de supervivència amb consells i punts que cal tenir en compte.

1. Com em faig autònom?

Per donar-se d’alta com a autònom cal dur a terme una sèrie de tràmits burocràtics amb diverses institucions. La primera gestió que cal executar és donar-se d’alta en Hisenda, on s’ha de presentar la declaració censal comunicant l’activitat econòmica. Posteriorment, és necessari donar-se d’alta en el RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) de la Seguretat Social . Si es vol obrir un local en el qual s’exercirà l’activitat econòmica, també s’ha de demanar la llicència d’obertura a l’ajuntament   de la ciutat on es resideix.

Infoautónomos, d’El Economista, explica en detall el procés, que pot esdevenir una gran càrrega de treball si no es coneix prou bé.

2. Quines despeses tindré mensualment com a autònom?

Hi ha diverses despeses que l’autònom ha d’afrontar mensualment per continuar amb la seva activitat:

• Quota de la Seguretat Social : la quantitat que cal ingressar a la Seguretat Social es calcula aplicant el tipus a la base de cotització.
• Impost sobre el valor afegit (IVA): Els autònoms han d’abonar la diferència entre l’IVA de les factures emeses i les factures rebudes, trimestralment o mensualment.
• Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): No tots els autònoms han d’aplicar retencions d’IRPF en les seves factures, només si es tracta d’un profesional. El 2017, els professionals han d’aplicar una retenció del 15%. Pel que fa als no professionals, hauran de fer pagaments fraccionats cada trimestre amb el model 130 d’Hisenda, efectuant el pagament a compte del 20% dels beneficis que hagin obtingut trimestralment i de manera acumulada.
• Altres càrrecs: Depenent de la seva situació, l’autònom pot tenir més despeses mensuals: salari dels empleats, lloguer, factures del local, etc.

3. Requisits per accedir a l’atur

• Per tenir dret a la prestació per cessament d’activitat o desocupació, és necessari que els autònoms compleixin diferents requisits,
• Tenir cobert el període mínim de cotització per cessament d’activitat, que s’efectuarà en els 48 mesos anteriors i de manera continuada.
• Acreditar que es té una disposició activa per reincorporar-se al mercat laboral, i trobar-se en una situació legal de cessament d’activitat.
• Estar al corrent de les quotes a la Seguretat Social.
• No haver comès cap infracció penal que hagi provocat la pèrdua de la llicència.

4. Com es pot finançar, un autònom?

CaixaBank té l’oferta més completa per ajudar els autònoms a trobar la millor manera d’avançar en el seu negoci. 1 de cada 3 autònoms a Espanya ja és client de CaixaBank.

Per finançar les compres o anticipar els cobraments, disposen del Compte de Crèdit Negocis, i per finançar els projectes per al negoci disposen del Préstec Negocis o la Hipoteca Negocis. Són solucions de finançament bonificades que milloren les condicions econòmiques en la mesura que l’autònom contracta més productes.

CaixaBank també té MicroBank, un banc social encarregat de concedir microcrèdits per donar resposta a diferents segments de la població que no té les necessitats financeres suficientment cobertes. El Microcrèdit Emprenedors i Negoci està dirigit especialment a autònoms.

Només el 2015, els microcrèdits de MicroBank han ajudat a crear més de 20.000 llocs de treball. Descobreix-ne alguns dels casos reals més representatius que han rebut ajudes.

Tot això sense oblidar altres solucions especialitzades com els préstecs ICO i BEI, els lísings, els serveis de comerç exterior, el servei de rènting d’autos o de béns d’equipament, etc.