Avui, 14 de novembre, se celebra el Dia Mundial de la Usabilitat. Aquesta efemèride, que sempre se celebra el segon dijous de novembre, neix el 2005 de l’Associació de Professionals de la Usabilitat per conscienciar sobre la importància de dissenyar productes centrats en l’usuari i que siguin fàcils d’utilitzar.

Encara que el terme «usabilitat», que procedeix de l’anglès usability, no està inclòs al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, s’utilitza amb molta freqüència en el camp de la informàtica i la tecnologia. No obstant això, també té la seva aplicació en altres disciplines com l’educació, la salut o la comunicació. Aquest neologisme fa referència a l’experiència que té un usuari en interactuar amb un producte o sistema i mesura si l’ús d’aquest producte ha resultat fàcil, còmode, ràpid, fiable i intuïtiu.

Per dissenyar un servei «usable» és fonamental posar-se al lloc del client i situar la seva experiència d’ús al centre de les decisions. Per això és molt important tenir en compte aspectes com els temps d’espera, el grau d’atenció que requereixi el producte o servei i, sobretot, l’experiència del primer ús per garantir una bona «usabilitat». Cal no oblidar que la «usabilitat» pretén fer la vida més fàcil i humanitzar la tecnologia. Si el resultat de l’experiència de l’usuari és positiu, és molt freqüent que la persona torni a gaudir dels avantatges del producte i fins i tot en recomani l’ús.

Avui, en el marc d’aquest Dia Mundial, se celebren multitud d’esdeveniments a tot el món on es reuneixen professionals, educadors, ciutadans i grups governamentals per assegurar que els serveis i productes que es desenvolupin estiguin centrats en les persones i siguin fàcils d’utilitzar.

Aquest any, el tema del Dia Mundial de la Usabilitat és «Dissenyar per al futur que volem» i està inspirat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Els professionals de la «usabilitat» han de dissenyar de manera responsable per garantir que l’accés al món digital sigui còmode i intuïtiu per a tots i tenint en compte el medi ambient.

Per part seva, CaixaBank ha demostrat la seva aposta per l’accessibilitat en complir el nivell d’accessibilitat A en el seu servei de banca en línia, i el nivell AA per al seu portal d’Internet. A més, gràcies al projecte APSIS4all, l’entitat ha desenvolupat una solució perquè totes les persones, independentment de les seves necessitats i preferències, puguin operar de manera autònoma en qualsevol caixer.

Un altre exemple de l’aposta de CaixaBank per la «usabilitat» són els caixers amb reconeixement facial, una iniciativa per la qual ha rebut el premi de la revista The Banker al millor projecte tecnològic de l’any.

El 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. El propòsit principal d’aquesta jornada és mobilitzar i sensibilitzar persones de tot el món sobre les conseqüències que, actualment, ja està començant a provocar el canvi climàtic, i sobre els grans perills que comporta l’escalfament global. Quan ja no hi ha dubte que, en aquest escalfament, hi ha intervingut l’acció humana, es fa absolutament necessari que canviem de mentalitat per, si no revertir, almenys intentar paliar les conseqüències del canvi climàtic.

Un dels principals canvis de mentalitat, un dels que podria tenir més efecte positiu sobre el planeta, és el que anomenem economia verda. Però, què en què consisteix exactament aquesta nova economia?

 

Cal cercar els orígens del concepte en el títol del llibre Blueprint for a Green Economy, que van publicar el 1989 David Pearce, Anil Markandya i Edward D. Barbier. Aquest treball explicava algunes de les polítiques que més endavant es van consensuar com a absolutament necessàries per aconseguir un desenvolupament sostenible, és a dir, un desenvolupament que sigui capaç de satisfer les necessitats del present, però sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats que poden sorgir en el futur.

Va caldre esperar vint anys fins que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va crear el 2009 un nou model basat en el concepte d’economia verda que havien encunyat Pearce, Markandya i Barbier per donar resposta als problemes mediambientals creixents. Es va definir com “un sistema d’activitats econòmiques relacionades amb la producció, la distribució i el consum de béns i serveis que resulta en millores del benestar humà a llarg termini sense exposar les generacions futures a significatius riscos ambientals i escassetat ecològica”.

En concret, els objectius principals de l’economia verda són:

– Millorar el benestar social, la lluita per l’equitat a la societat, combatre l’escassetat i disminuir les amenaces al medi ambient.

– Promoure un ús eficient dels recursos, la disminució de les emissions de carboni i la responsabilitat social.

– Incrementar els recursos públics destinats a la lluita contra les emissions de carboni, així com la creació de llocs de treball verds.

– Una aposta decidida per l’eficiència energètica i per la biodiversitat.

Encara que no ha estat exempta de crítiques, l’economia verda presenta força avantatges: permet avaluar el nivell de transformació econòmica i el creixement a les empreses que es declaren verdes; facilita l’anàlisi de l’impacte del nivell de desenvolupament d’acord amb l’extracció i utilització dels recursos disponibles, i també permet valorar l’impacte social segons l’accés de la població a recursos bàsics, sanitat i educació.

Pel que fa a les seves aplicacions pràctiques, es podria dir que l’economia verda segueix 10 grans tendències: l’economia circular (reaprofitar els recursos), les compres responsables, les infraestructures verdes, una indústria minera més neta, una agricultura sostenible, la captura i reciclatge de carboni, la cerca d’energies renovables locals, l’economia col·laborativa, l’economia blava (treure profit dels mars i oceans alhora que se’n protegeixen les aigües) i, finalment, el foment de la sostenibilitat en les empreses.

Per a CaixaBank, és essencial accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva. Amb aquest objectiu, compta amb una estratègia mediambiental i treballa sistemàticament per reduir l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles.

Com a exemple de la preocupació de CaixaBank per la sostenibilitat, l’entitat ha rebut dues distincions en aquest àmbit. D’una banda, el DJSI va incloure CaixaBank a l’índex mundial de sostenibilitat que publica cada any. D’altra banda, aquest mateix mes d’octubre, les Nacions Unides han concedit a dues entitats de CaixaBank la màxima qualificació en inversió sostenible: tant l’asseguradora VidaCaixa com la gestora d’actius CaixaBank Asset Management han rebut una A+ per la seva gestió en estratègia i bon govern.

En el camp de la descarbonització de l’economia, l’estratègia principal en la lluita contra el canvi climàtic, CaixaBank ha estat inclòs per cinquè any consecutiu, en l’índex d’empreses líders en la lluita contra el canvi climàtic, segons el Carbon Disclosure Project (CDP). CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic en l’àmbit global. És el primer banc de l’Ibex 35 i un dels pocs d’Europa a aconseguir neutralitzar totalment la seva petjada de carboni calculada, incloses les emissions indirectes de l’entitat.

Altres iniciatives recents, com haver estat el primer banc d’Espanya a emetre un bo social  en suport als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, demostren el compromís de CaixaBank amb el medi ambient i amb la societat en general.