Coneixes la María Arroyo? És possible que sí o, almenys, a algú que s’hi assembli molt. La María és espanyola, nascuda i criada en un poble de menys de 2.000 habitants. En l’actualitat, la María treballa en el medi rural, on viu amb la seva família. Fins aquí, sembla que la vida de la María és força convencional, oi?

El que passa amb les convencions i els estereotips és que no tot és el que sembla, ja que amaguen moltes realitats que suposen un cost. Entre aquestes realitats, hi trobem, per exemple, desigualtats com les bretxes de gènere. En el cas de la María Arroyo i de milers de dones com ella, la bretxa de gènere en el món rural li costa a la societat com a mínim 38.500 milions d’euros o, dit en altres paraules, l’equivalent al 3,1 % del PIB de 2019.

La bretxa de gènere en el món rural és una realitat a Espanya. Tanmateix, en aquest cas concret, seria més correcte parlar de quatre bretxes de gènere en l’entorn rural, tal com recull el XII Informe ClosinGap Cost d’oportunitat de la bretxa de gènere en el medi rural, elaborat per CaixaBank. De fet, existeix una bretxa de gènere demogràfica, una altra de laboral, una altra de poder i una altra de conciliació, que s’interrelacionen entre si.

El fet cert és que, darrere la feina convencional de la María Arroyo, hi ha un lloc de treball que no es correspon amb la seva qualificació i una jornada laboral més curta del que li agradaria. Darrere les atencions a la seva família, hi ha manca de temps per tenir cura d’ella mateixa. Darrere el padró del poble, hi ha moltes amigues i familiars que han deixat un buit vacant per anar-se’n a la ciutat.

Són coses que passen, sí, però a la María li passen més que no pas al seu germà o que a altres homes del poble. Són circumstàncies que acostumen a afectar en una única direcció.

Són majoria a les aules universitàries d’Espanya, però la seva presència és molt més discreta en aquelles en què s’imparteixen les conegudes com a disciplines STEM. Les dones ocupen, en concret, el 54,8% de les matrícules, segons dades procedents del Sistema Universitari Espanyol. Un percentatge que comença a baixar si parlem de Ciències (51%) i es desploma en el cas de la branca d’Enginyeria i Arquitectura, on amb prou feines ocupen un de cada quatre seients a les aules de Grau.

Les causes per les quals les nenes i joves no solen optar per carreres tecnològiques o científiques fora de l’àmbit de la salut són variades. Tanmateix, en gran part d’elles trobem paraules en comú, com «prejudicis», «estereotips», «referents» o «confiança». Les dues primeres destaquen per la seva abundància. Les dues últimes, per la seva escassetat.

Precisament aquest és el principal motiu pel qual cada 11 de febrer celebrem el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència. Es tracta de cercar solucions a un problema, el de l’escassa presència femenina en disciplines científiques i tècniques, que la societat no es pot permetre. També de donar veu a aquelles dones que no només han seguit la seva vocació en l’àmbit STEM, sinó que s’han convertit en referents amb els quals nenes i dones joves es poden identificar amb facilitat.

Les guanyadores de les últimes edicions dels Premis WONNOW, organitzats per CaixaBank i Microsoft, són clars exemples d’aquesta nova generació de referents que s’obre pas en les disciplines STEM. Dones disposades a enderrocar estereotips i explicar les seves vivències com a estudiants de carreres STEM perquè altres s’animin a seguir els seus passos.

Entre els estereotips més estesos pels quals les joves no opten per carreres STEM hi ha aquell que descriu aquest tipus de carreres com una opció que atreu de manera innata només homes. Tanmateix, la realitat contradiu aquest prejudici: també les nenes mostren, des de petites, curiositat i atracció per aquest tipus de disciplines. Així es desprèn, almenys, del que expliquen les guanyadores dels Premis WONNOW des de la seva pròpia experiència.

Carlota Armillas, enginyera industrial i mecànica guanyadora del premi el 2018, sempre va tenir clar que volia ser inventora per ajudar els altres. Mentrestant, Natalia Franch, enginyera informàtica distingida amb el guardó el 2019, arreglava per intuïció els projectors del seu institut, i Carlota Parés –enginyera informàtica i telemàtica, guanyadora el 2019– ja de petita demostrava una gran curiositat pels dispositius electrònics de casa seva.

En el cas de Fátima El Baghdadi, enginyera mecànica guanyadora dels premis el 2019, tenia clar que «volia estudiar una cosa que no és per a nois, sinó per a éssers humans». Una decisió que la va portar a obtenir el seu títol d’enginyera mecànica, malgrat les reticències inicials del seu entorn i l’escassa presència de dones a les aules de la seva facultat.

Precisament la influència de l’entorn i l’abundància d’estereotips de gènere provoca que les nenes tinguin dificultats per identificar-se amb professions STEM. «Quan jo era petita, les joguines eren, per exemple, nines i cuinetes, mentre que els anuncis de joguines més científics com mecanos, pipetes o microscopis solien estar més orientats a un públic de nois», reflexiona Carlota Armillas. «De fet, a la caixa apareixen nens. Vulguis o no, això et desanima i són coses que la societat a poc a poc et va ficant al cap.»

Per Natalia Franch, «sembla que no hi ha dones en sectors com els videojocs o construcció. Sembla que, des de petits, ens separen». Ella també destaca la influència de l’entorn, que pot fer que una estudiant desisteixi de triar una carrera tècnica: «És cert que l’entorn et sol animar a estudiar un altre tipus de carreres, bé per por, o bé perquè és una època complicada en què no saps molt bé què decidir. Tot això fa que, si no tens una elecció molt clara, acudeixis a un camp que coneixes més i que saps amb seguretat que t’agradarà.»

Un altre problema que dificulta la identificació de les dones amb les professions STEM té a veure amb l’escassa visibilitat dels referents femenins. «Encara que hi ha hagut moltes dones que han contribuït als avenços actuals de la tecnologia, les seves contribucions no s’han fet tan públiques com altres fetes per homes. Jo crec que això influeix molt en les nenes a l’hora de no veure’s elles mateixes dins aquests camps», apunta Carlota Parés.

Atorgar visibilitat a dones que puguin servir com a referents és crucial per aconseguir que altres aconsegueixin identificar-se amb les disciplines STEM i decideixin seguir els seus passos. I aquest és el cas de les guanyadores dels Premis WONNOW, que s’han convertit en exemples de dones que han decidit seguir la seva vocació i confiat en les seves pròpies habilitats per accedir a professions apassionants.

Gràcies a la seva determinació, totes s’han convertit en referents per a moltes altres nenes que mostren el seu interès per aquestes disciplines.

Així les anima a seguir els seus passos Lola Ardura, una de les guardonades en l’última edició i estudiant d’Enginyeria Biomèdica i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació, amb una gran inquietud per aplicar els seus coneixements a ajudar els altres: «A una futura estudiant li diria que endavant, per descomptat. Es tracta de carreres precioses, amb una aplicació molt directa per millorar el dia a dia de les persones.»

«Si verdaderament és el que t’agrada, perdràs l’oportunitat de dedicar-te a això i tenir una vida feliç per por? No val la pena intentar-ho? Fes-ho. No hi perds res», afegeix Carlota Armillas. Al cap i a la fi, tal com recorda Fátima El Baghdadi: «Hi ha moltes noies que estan lluitant pels seus somnis, independentment de la visió que té la societat sobre el paper de la dona en l’àmbit de les carreres STEM.»

Una major inclusió de dones en les disciplines STEM pot aportar importants valors afegits a la societat. Entre d’altres, disposar de tecnologies més completes i diverses gràcies a la inclusió del punt de vista femení en el seu procés de desenvolupament. També comptar amb una part important del talent que, d’altra manera, es perdria.

Així ho considera Nora Carreira, enginyera mecànica guanyadora de la tercera edició dels Premis WONNOW: «Si les noies ens anem animant a estudiar carreres STEM i a obrir-nos pas en aquest món, podrem arribar a fer grans coses».

«Jo espero que, a poc a poc, les dones s’animin i que puguem assolir una major igualtat en aquest camp», afegeix la Nora. Un punt de vista que comparteix Lola Ardura: «Soc optimista, perquè sé que moltes companyes seran futures líders i això ajudarà considerablement que unes estirem de les altres per estar presents en aquest sector», finalitza.

Fátima El Baghdadi va sorprendre els seus familiars quan, un dia, els va dir: «Vull estudiar Enginyeria Mecànica». I així ho va fer: es va mantenir ferma en el seu propòsit i avui, ja graduada, cursa un màster de Robòtica i Control Automàtic a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ella és una de les guanyadores dels Premis WONNOW 2019, que organitzen cada any CaixaBank i Microsoft. Des de la seva experiència, anima altres dones a estudiar carreres STEM, independentment de l’opinió del seu entorn.

Quina és la teva experiència com a dona en l’àmbit STEM?

Quan vaig començar Enginyeria Mecànica érem només dues noies entre uns 100 alumnes. I quan la vaig acabar, érem només tres dels 100 graduats de la meva promoció. La veritat és que la presència femenina és molt escassa en aquest àmbit, sobretot en les enginyeries. El que passa és que a Enginyeria Mecànica encara es nota més perquè és una carrera tradicionalment associada als homes. En l’àmbit laboral, també he vist que en els departaments tècnics hi sol haver menys noies que en altres àrees de les empreses.

Què et va motivar a dedicar-te a l’àmbit STEM?

Vaig escollir Enginyeria Mecànica perquè, quan vaig començar a plantejar-me quina carrera volia estudiar a segon de Batxillerat, dubtava entre Matemàtiques o Enginyeria Mecànica. Finalment em vaig decidir per l’enginyeria perquè veia que era un repte, no només per a mi sinó també per a la meva família. En la cultura marroquina, les enginyeries es veuen més com estudis per a homes. Per tant, era una manera de demostrar que, sent una dona d’origen marroquí, també podia tirar endavant la carrera.

I com va ser l’experiència de plantejar a la teva família que volies estudiar Enginyeria Mecànica?

Quan vaig voler estudiar Enginyeria Mecànica, els meus pares es van sorprendre, igual que la gent que tenia al voltant. Em preguntaven com podia ser que volgués fer una enginyeria, quan hi ha molts nois.

Tradicionalment, les dones sempre han optat per altres carreres com Infermeria, Medicina o Biologia. Per això, en suggerir una cosa tan diferent, em van dir que potser m’ho hauria de replantejar. Però els vaig respondre: «És que ja m’ho he replantejat i continuo volent fer-ho». En el meu entorn, també associaven Enginyeria Mecànica a treballar de mecànic en un taller. Els vaig explicar que no es tracta exactament d’això, sinó que és una cosa més general, relacionada amb el disseny de màquines. En qualsevol cas, encara que es tractés d’arreglar cotxes, tenia clar que, si m’agradava, m’hi llançaria.

Tenies algun referent quan vas decidir estudiar aquesta enginyeria?

La veritat és que no. He anat coneixent referents durant la carrera, bàsicament professors o companys amb els quals competia.

Tampoc no sabia el que em trobaria en començar Enginyeria Mecànica. Tanmateix, volia estudiar aquesta carrera perquè m’agrada entendre com funcionen les coses. També volia demostrar al meu entorn, com a espanyola, dona i de cultura marroquina, que l’Enginyeria Mecànica no és una carrera de nois, sinó per a éssers humans.

Actualment sí que tinc referents, perquè he conegut noies com jo, distingides amb els Premis WONNOW, així com altres persones treballant en empreses i a la universitat.

Què t’han aportat els Premis WONNOW concretament en aquest aspecte?

Els Premis WONNOW m’han donat l’oportunitat de conèixer altres noies de carreres STEM que també són competitives, tenen ganes d’aprendre i m’han servit com a referents. La veritat és que durant la carrera he conegut molt poques noies. Tanmateix, amb WONNOW he pogut comprovar que no som tan poques. Que hi ha moltes noies que també lluiten pels seus somnis, independentment de la visió que té la societat sobre el paper de la dona en l’àmbit de les carreres STEM.

Per què creus que les dones s’animen menys a estudiar carreres STEM?

En primer lloc, perquè la societat tendeix a jutjar molt i sobre molts aspectes. Un d’aquests és el paper de la dona en l’àmbit STEM. Jo crec, en primer lloc, que aquest tipus de judicis són una limitació per a nosaltres, quan en realitat les dones tenim tant la personalitat com les capacitats necessàries per poder fer el que vulguem.

En segon lloc, si no veiem referents, és més difícil que ens sentim vinculades a una carrera o a un àmbit concret. Jo crec que aquests dos factors són claus per poder promocionar el paper de la dona en l’àmbit STEM.

Què ha suposat per a tu guanyar els Premis WONNOW?

Quan em van dir que era una de les guanyadores dels Premis WONNOW, la veritat és que va ser un dels millors moments de la meva vida. Vaig veure que tot l’esforç que havia fet per tirar endavant la meva carrera professional, acadèmica i personal havia donat resultats. M’he sentit valorada i he vist que tot el meu esforç ha valgut la pena. A més, m’ha donat l’energia per seguir lluitant i continuar amb la meva carrera tal com ho he fet. La veritat és que ha estat la meva millor experiència en l’àmbit professional.

Com creus que està evolucionant la presència de dones en carreres de l’àmbit STEM?

Jo crec que ha canviat una mica perquè hi ha diferents moviments i persones que lluiten per donar visibilitat a la dona en l’àmbit STEM. Per exemple, quan jo estudiava la carrera vaig anar a escoles i instituts a explicar la meva experiència i, bàsicament, mostrar als estudiants que jo podia fer-ho amb les capacitats que tinc. Per tant, si jo ho puc fer, qualsevol persona ho pot aconseguir també.

Jo he vist que actualment hi ha més noies que pregunten sobre les carreres de l’àmbit STEM que abans. Això em satisfà, perquè veig que hi ha més interès. Crec que en els pròxims anys hi haurà més presència femenina, ja que hi ha més esforç per donar visibilitat a la dona en l’àmbit STEM.

Què li diries a una noia de 17 anys que s’estigui plantejant estudiar una carrera STEM?

Si vols estudiar una carrera STEM i, malgrat tenir molts dubtes, tu saps que és el que realment t’agrada i vols provar-ho, hauries de fer-ho independentment del que et diguin els altres o del que et digui la família. Perquè, si tu vols, tindràs les capacitats i també les habilitats per aconseguir-ho.

Segurament et trobaràs dificultats i pedres pel camí. Però no passa res, perquè aquestes pedres faran que siguis més forta i més competent en el futur. Per tant, si t’agrada el que vols estudiar, el primer que has de fer és intentar-ho i, després, veuràs que realment podràs aconseguir-ho.

“Jo vull ser inventora.” Així de clar ho tenia Carlota Armillas, enginyera industrial i mecànica, quan era petita. La Carlota és una de les guanyadores dels Premis WONNOW 2018, organitzats per CaixaBank i Microsoft per potenciar les dones que, com ella, han demostrat excel·lència en estudis relacionats amb disciplines STEM.

Per a la Carlota, és fonamental l’organització d’aquest tipus d’iniciatives, que permeten visibilitzar el paper de les dones en ciència i tecnologia, perquè esdevinguin referents de totes aquelles nenes que desitgin estudiar carreres STEM en el futur.

Quan et vas adonar que volies estudiar una enginyeria?

Jo vaig decidir estudiar enginyeria perquè des de petita em fascinava poder inventar coses que ajudessin els altres i l’enginyeria està molt vinculada a això. Llavors vaig dir: “Jo vull ser inventora, vull fer coses tècniques que ajudin a crear un futur millor i que tinguin algun impacte positiu en algú”. Per això vaig estudiar un doble grau en Enginyeria Industrial i Mecànica.

Ha canviat la teva perspectiva sobre els teus estudis?

És cert que, quan jo vaig començar la carrera, tenia unes expectatives determinades. Tenia certes idees sobre el que faria després i em preguntava si això es compliria o no. Afortunadament, en el meu cas s’està complint i per això estic contenta.

Com és la presència de dones en el teu àmbit?

La veritat és que guanyar els Premis WONNOW em va obrir portes a participar en projectes relacionats amb aquest món i em vaig adonar que hi havia moltes més dones treballant en aquestes disciplines del que jo pensava.

Abans de guanyar el premi, a la meva facultat gairebé tots els estudiants eren nois, però després de guanyar el premi, posar-me en contacte amb més dones que treballaven en ciència, i més tard marxar a Cambridge a estudiar un màster… vaig veure totes aquestes dones brillants que treballen en ciència i m’hi sento molt més connectada. Potser ja no em sento potser tan sola com abans, sinó que tinc la sensació que som moltes més en aquest àmbit.

Encara que és veritat que, en relació amb el nombre d’enginyers, hi ha menys enginyeres, i moltes menys encara que siguin conegudes. Però a poc a poc jo crec que aquest tipus d’iniciatives que intenten visibilitzar les figures femenines que treballen en STEM em fan sentir més emparada. I també crec que hi ha més nenes que se senten animades a desenvolupar la seva carrera en aquest àmbit professional.

I a la teva carrera? Com era la presència de noies en els teus estudis?

Jo vaig estudiar un doble grau d’Enginyeria en Disseny Industrial i Enginyeria Mecànica i la situació era molt diferent.

A Disseny Industrial, el primer any hi devia haver unes 15 o 20 noies d’un total de 60 alumnes. Tanmateix, a Enginyeria Mecànica hi havia unes set noies en una classe de 80 o 100 persones. Érem molt poques. Això sí, al màster que estic cursant a Cambridge sobre Enginyeria per al Desenvolupament Sostenible, la proporció de dones és més elevada, de prop del 40 %.

Per què creus que passa això?

Crec que hi ha diversos factors que ho expliquen, sobretot relacionats amb estereotips i falta de referents. Si penses en els referents que tenen avui les nenes, t’adones que elles veuen metgesses, influencers, models o veterinàries, però no veuen enginyeres. És més complicat que tinguin com a referent una arquitecta famosa, encara que ara s’estigui intentant visibilitzar més.

Un altre problema són els estereotips lligats a les joguines. Quan jo era petita, les joguines eren, per exemple, nines i cuinetes, mentre que els anuncis de joguines més científiques com mecanos, pipetes o microscopis solien estar més orientats a un públic de nois. De fet, a la caixa hi apareixen nens. Vulguis o no, això et desanima i són coses que la societat a poc a poc et va ficant al cap.

També està la idea que tu ets noia i la ciència no és per a tu, o la tecnologia no és per a tu perquè costa treure-te-la del cap.

Quins han estat els teus referents?

Jo vivia amb la meva mare i, com que ella era informàtica, jo sempre la veia programar, i això es va convertir en un fet perfectament normal per a mi. A més, ella m’explicava històries de Zaha Hadid, l’arquitecta, i em fascinava el que feia. Jo pensava: “A mi també m’agradaria fer alguna cosa així amb el meu futur”.

També vaig tenir referents masculins com Edison, per exemple. A mi em va marcar molt aquesta figura d’un inventor amb tant enginy i tantes idees. Jo crec que, per l’educació que vaig tenir, no distingia tant entre homes i dones. I, a l’institut, vaig tenir molta sort que la meva professora de matemàtiques fos una dona que era física. També hi havia moltes professores de ciències i de tecnologia. Potser jo vaig tenir sort perquè a la meva escola veia dones en totes les àrees, per la qual cosa no sentia que es tractés de coses exclusivament per a homes.

Per què et vas presentar als Premis WONNOW?

Em va animar un dels meus professors, Alberto Cerezo. Encara que em semblava molt difícil aconseguir-ho, ell em va dir que el meu perfil s’ajustava molt bé al premi i que no perdia res per intentar-ho. Així doncs, m’hi vaig presentar.

Aquest premi em va canviar la vida. No només va ser una recompensa enorme a l’esforç de tants anys d’estar estudiant, sinó que també m’ha ajudat a obrir-me portes. Gràcies a aquest premi, he pogut estudiar el màster que jo volia a la Universitat de Cambridge i puc dedicar-me avui dia al que m’agrada, que és l’enginyeria en disseny i mecànica, però orientada al desenvolupament sostenible. Per això estic molt agraïda d’haver aconseguit aquest premi.

Crec que aquest tipus d’iniciatives són molt necessàries, perquè ajuden altres estudiants d’aquesta branca de l’àmbit STEM. Veus el que ha aconseguit una altra noia i penses: “Potser jo també puc aconseguir-ho”. T’anima i et fa veure que, si t’esforces i treus bones notes, potser tu també podràs aconseguir aquest premi. És important que es vegi que les dones estem aquí, treballant molt, i que també podem aconseguir mitjanes molt altes, igual que qualsevol altra persona.

Què penses sobre l’evolució de la presència de la dona en aquest tipus d’àmbits?

Soc positiva quant a aquesta qüestió. Fa un parell d’anys vaig tenir la sort de ser voluntària en un projecte STEM. Anava a instituts i treballava en tallers, amb nenes, per desmuntar estereotips i ajudar-los a ser lliures per decidir la seva carrera professional. La resposta que vaig rebre va ser molt bona, crec que les nenes ja estan començant a desmuntar els estereotips.

Amb tot, alguns es mantenen i vaig sentir algun comentari preocupant com “la meva mare no vol que sigui criminòloga perquè això és d’homes”. Tanmateix, sí que he notat un canvi positiu en la majoria de les nenes.

Què li diries a una noia que s’estigui plantejant dedicar-se a aquest àmbit?

Jo li diria: si això és el que t’agrada i tu sents que aquesta és la teva passió, endavant. Les enginyeries són carreres difícils, però ho són per a tothom. A més, pel que jo vaig veure, almenys en la meva carrera, les noies solem treure millors notes. Si veritablement és el que t’agrada, perdràs l’oportunitat de dedicar-te al que t’agrada i tenir una vida feliç per por? No val la pena intentar-ho? Fes-ho. No hi perds res.

Carlota Parés, una de les guanyadores dels Premis WONNOW del 2019 atorgats per CaixaBank i Microsoft, ha mostrat un gran interès per la tecnologia des de ben petita. Aquest afany la va empènyer, amb el temps, a estudiar un doble grau en Enginyeria Telemàtica i Enginyeria Informàtica a La Salle Universitat Ramon Llull. Després de treballar al Departament de Ciberseguretat de CaixaBank, ben aviat marxarà als Estats Units per cursar estudis de postgrau. La seva experiència ha estat molt positiva, per això anima altres dones a estudiar aquesta mena de disciplines sense deixar-se desanimar pels estereotips de gènere.

Com vas decidir que volies estudiar una carrera tecnològica?

La meva inquietud per la tecnologia va començar quan era petita. Des que tenia uns cinc anys, ja desmuntava els dispositius electrònics que tenia a casa —tant els que no funcionaven com els que sí— per veure com estaven fets per dins. També he tingut un ordinador i videojocs des que era molt petita, i crec que tot això és el que m’ha empès a decantar-me per una carrera tecnològica.

La teva visió sobre les carreres tecnològiques, ha canviat després d’haver cursat els estudis?

La visió que tinc de la tecnologia després d’haver estudiat aquest doble grau crec que ha canviat, sí, però a millor. Haver après sobre aquest camp, que tant m’agrada, fa que ara tingui encara més ganes de continuar estudiant. De fet, tinc la intenció de fer un màster.

Com és la presència de les dones en la teva carrera?

La veritat és que n’hi ha molt poques. A vegades, jo era l’única noia en una classe de 40 estudiants o més. Tampoc no he tingut gaires professores durant la meva carrera; de fet, suposaven un percentatge molt baix del professorat. Tanmateix, a classe sempre m’he sentit com una més i per a mi no hi havia diferències amb els meus companys.

A què creus que és deguda aquesta situació?

El fet que no hi hagi tantes dones en aquests camps crec que és perquè des que som petites hi ha un estigma que indica que són carreres per a nois. També crec que hi ha referents femenins, però que no se’ls dona prou visibilitat. Tot i que hi ha hagut moltes dones que han contribuït als avenços actuals de la tecnologia, les seves contribucions no s’han fet tan públiques com altres obra dels homes. A mi em sembla que això influeix molt en les nenes perquè no es veuen a elles mateixes dins d’aquests camps.

Quins han estat els teus referents?

En el meu cas, no he tingut cap referent científic ni tecnològic en especial. Vaig començar a estudiar la carrera d’enginyeria simplement perquè m’agradava, no perquè volgués seguir els passos de ningú. De fet, vaig voler seguir el meu propi camí i descobrir realment si això era el que m’agradava.

Com vas conèixer els Premis WONNOW?

Vaig conèixer els Premis WONNOW a través d’un correu electrònic que vaig rebre de la universitat. Vaig veure una mica en què consistien, vaig consultar les participants de l’edició anterior i vaig comprovar que eren unes estudiants brillants. Això em va animar a participar en l’edició del 2019.

Vas sentir certa responsabilitat per presentar-t’hi i poder esdevenir referent d’altres noies?

En realitat, no, perquè al cap i a la fi postular-se per a aquests premis és un acte voluntari. Això no obstant, sí que em van cridar molt l’atenció, perquè són una contribució de dues empreses molt importants —com ara són CaixaBank i Microsoft— a l’hora d’equilibrar el nombre de dones i homes en aquestes carreres tecnològiques. Així que ho vaig veure com una oportunitat per mostrar a les nenes i joves que vulguin fer estudis tecnològics que nosaltres també existim en aquest àmbit. Hi ha dones en aquestes carreres i podem ser iguals o millors que els nostres companys.

Què va suposar per a tu aconseguir el premi?

Per a mi suposa un reconeixement a la meva trajectòria i crec que és un honor haver-lo rebut de la mà d’empreses com CaixaBank i Microsoft. Crec que, en part, m’ha ajudat a obtenir la beca que em permetrà continuar els meus estudis als Estats Units. Pel que fa a la beca remunerada associada al premi, per a mi és un honor també començar la meva vida laboral en una empresa com a CaixaBank i en un departament com el de Ciberseguretat. Veure com funciona des de dins i veure com una empresa tan capdavantera resol els seus problemes del dia a dia és una gran oportunitat.

Com creus que evolucionarà la presència de les dones en el teu àmbit?

M’agradaria ser positiva i pensar que la proporció de dones en les carreres tecnològiques canviarà. Així i tot, pel que he pogut veure en els cursos que van darrere del meu, la proporció continua sent semblant, així que crec que encara queda molta feina per fer. Per això crec que els premis i altres incentius que motivin les noies a estudiar aquestes carreres són molt importants per corregir aquesta desproporció.

Què li diries a una noia de 18 anys que es planteja estudiar una carrera com la teva?

Jo li diria que no ho dubti ni un segon, que mai no es penedirà d’haver triat una carrera de l’àmbit STEM. En el meu cas, crec que ha estat la millor decisió que he pres, m’ha enganxat des del primer moment. Per a mi és un plaer poder aprendre cada dia més sobre l’àmbit tecnològic i, en el meu cas, sobre l’enginyeria.

Malgrat que no sempre es relacionen aquestes disciplines, hi ha molts tecnòlegs que són grans humanistes. Persones que sempre busquen el bé dels altres a l’hora d’enfocar el seu treball. Aquest és el cas de Lola Ardura, estudiant d’Enginyeria Biomèdica i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació a la Universitat CEU San Pablo de Madrid, que aspira a ajudar en el futur moltes persones.

La Lola ja cursa el seu últim any i ha resultat guanyadora de la III Edició dels Premis WONNOW que atorguen CaixaBank i Microsoft per contribuir a la visibilització de dones estudiants de disciplines STEM. Aquesta futura enginyera destaca la importància que hi hagi dones referents en l’àmbit tecnològic i científic per animar les joves a decantar-se per aquest tipus de carreres.

Com va sorgir el teu interès per aquest àmbit d’estudi?

El meu interès per l’àmbit tecnològic va sorgir quan era petita. Tant el meu pare com la meva mare són enginyers, per això a casa meva la tecnologia sempre ha estat molt present. Això, juntament amb la meva curiositat i les meves ganes d’aprendre, és el que m’ha portat a triar aquests estudis.

Aleshores, has comptat amb referents directes dins la teva família.

Tant el meu pare com la meva mare han tingut moltíssima influència, però és cert que també la meva tieta és enginyera, així com ho eren el meu avi i la meva àvia. Així que sí, em ve de família i, a més, he comptat amb referents femenins dins d’aquesta.

Per què vas triar aquests estudis?

Sempre he tingut la inquietud d’ajudar els altres amb el meu treball. Crec que és molt important, quan enfoques a què et vols dedicar, tenir present aquesta possibilitat d’aportar una mica a la vida dels altres. Crec que això és el que més ens realitza com a éssers humans i m’encantaria poder ajudar amb el meu treball aquelles persones que no tenen la mateixa sort que jo.

Em considero una privilegiada i crec que no m’he guanyat tot el que tinc. Per això penso que és el meu deure tornar amb el meu treball part d’aquella sort al màxim nombre de persones possible.

I què creus que pot aportar la teva carrera en aquest sentit a la societat?

Crec que la meva carrera pot aportar moltes coses. Pel que fa a les telecomunicacions, és evident que cada dia vivim més connectats i, gràcies a elles, podem estrènyer llaços encara que estiguem separats per llargues distàncies.

D’altra banda, l’Enginyeria Biomèdica pot aportar importants avenços en l’àmbit clínic, tant en diagnòstic com a l’hora de millorar la vida dels pacients. Des d’una diagnosi més senzilla i ràpida a intervencions més segures o el desenvolupament de facilitats perquè el seu dia a dia sigui més còmode.

Com veus la presència de dones en el teu àmbit d’estudis?

La presència de dones en enginyeries no és gaire habitual. Potser és una mica més gran en Enginyeria Biomèdica, probablement perquè és més habitual veure dones metges. Tanmateix, a Telecomunicacions és molt escassa. Jo crec que això es deu al fet que es promou poc quan som petites, perquè en realitat són carreres que les dones podem desenvolupar perfectament.

Encara que no ha estat el teu cas, creus que la falta de referents femenins pot tenir alguna cosa a veure amb aquesta realitat?

Sí, crec que l’escassa presència de dones en aquestes branques es deu a la falta de referents femenins. No sé si es deu a estereotips o a certa trajectòria històrica, però és fonamental que n’hi hagi més i també que s’inculqui a les nenes des que són petites que les dones també poden participar de la tecnologia.

Tenim capacitat de sobres per aportar a aquest àmbit allò que, potser, fins ara no s’hagi estat aportant precisament a causa d’una exclusió motivada per manca de motivació.

Cap a on t’agradaria orientar-te en un futur?

Precisament ara que estic acabant els meus estudis tinc molts dubtes sobre com orientar el meu futur. En principi, l’any vinent m’agradaria estudiar un Màster en Bioelectrònica a Suïssa.

Després voldria treballar en un àmbit reptador intel·lectualment i, com comentava anteriorment, que tingui com a últimes beneficiàries les persones perquè em permeti ajudar a millorar el seu dia a dia.

Com veus el futur de la dona en l’àmbit científic i tecnològic?

La veritat és que soc molt positiva. Crec que cada vegada hi ha menys estereotips i que hi haurà més dones consagrades que serveixin com a referents. Així que penso que, a poc a poc, es podrà corregir aquesta absència de dones en aquests àmbits. Per a això és fonamental que altres dones serveixin d’exemple i inspiració a les que venen darrere.

Soc optimista, perquè sé que moltes companyes seran futures líders i això ajudarà considerablement que unes estirem de les altres per estar presents en aquest sector.

Què diries a una noia que s’estigui plantejant estudiar una carrera de l’àmbit cientificotecnològic?

A una futura estudiant li diria que endavant, per descomptat. Es tracta de carreres precioses, amb una aplicació molt directa per millorar el dia a dia de les persones.

Les carreres tècniques tenen certa dificultat i requereixen esforç, però, si una noia té vocació per estudiar-les, no s’ha de deixar espantar perquè en serà perfectament capaç. I no només això: a més –literalment–, tindrà l’oportunitat de canviar el món i fer-lo una mica millor. Així que jo li dono tot el meu ànim i fins i tot la meva ajuda, si la necessita.

Què ha significat per a tu guanyar els Premis WONNOW?

Em vaig assabentar de la seva existència per la meva universitat i també per la meva tieta. Em va semblar una iniciativa excel·lent per donar visibilitat a dones presents en aquest tipus de carreres. Com que portava una trajectòria acadèmica força bona, em vaig animar a intentar-ho. No tenia grans esperances de resultar guanyadora, així que crec que encara no ho he assimilat gaire bé.

Rebre aquests premis ha suposat un impuls enorme per poder continuar l’any vinent amb la meva formació. També, una recompensa a tot el treball que estic fent. És un senyal que ho estic fent bé i només puc donar les gràcies per això.

La curiositat per saber com funcionen les coses va ser la que va encendre l’espurna entre Nora Carreira i la tecnologia. És una de les guanyadores de la tercera edició dels Premis WONNOW, organitzats per CaixaBank i Microsoft Ibérica amb l’objectiu de donar visibilitat i reconeixement a dones estudiants de carreres STEM.

La Nora va estudiar Enginyeria Mecànica a Sant Sebastià, col·labora amb una beca a AgroBank i anima altres dones a obrir-se pas en el món de la ciència i la tecnologia com una manera d’aconseguir la igualtat necessària.

Per què et vas decantar per estudiar Enginyeria Mecànica?

Vaig decidir estudiar Enginyeria Mecànica perquè, entre les assignatures dels meus estudis, sempre m’havien agradat la Física, les Matemàtiques i el Dibuix Tècnic. Per a mi eren com un joc, per això van ser determinants quan em va arribar el moment de triar una carrera.

Des de petita he estat molt curiosa, sempre em va agradar saber per què passen les coses i, a mesura que anava creixent, em van interessar cada cop més els aspectes científics i tecnològics. Crec que l’he encertada, per haver triat aquesta carrera, perquè em sento molt realitzada.

Ha canviat la teva visió sobre aquests estudis, a mesura que els anaves cursant?

El fet cert és que, quan vaig triar fer una enginyeria, no sabia molt bé què era ni quin nivell d’exigència suposaria. Encara que, efectivament, es tracta d’una carrera una mica exigent, diria que ha complert les meves expectatives i que estic molt satisfeta amb els estudis que he triat.

I com és la presència femenina en la carrera que has estudiat?

Quan vaig començar a estudiar l’enginyeria, em vaig adonar que és un món ple d’homes; de noies, n’érem ben poques. I quan vaig marxar a Alemanya amb una beca Erasmus aquesta realitat es va fer encara més patent, perquè em vaig adonar que és una mancança global. A tots els països hi ha molt poques noies en aquesta mena d’estudis, sobretot en Enginyeria Mecànica.

En realitat, quan vaig anar-me’n a Alemanya jo pensava que allí tot seria molt més avançat i que hi hauria moltes més noies a la facultat. Tanmateix, tant allí com en altres països, pel que m’explicaven companys de procedències ben diferents, em vaig adonar que les dones en carreres científiques o tècniques encara ens hem d’obrir pas.

Per què creus que passa això?

Jo crec que això és degut a tota una sèrie d’estereotips marcats en la societat. Des de petits se’ns ensenya quines coses són per a noies o per a nois i això mateix passa amb les carreres que estudiem o amb les feines a les quals optem.

I què opines sobre l’absència de referents femenins en aquest àmbit?

El cert és que, si m’aturo a pensar-hi, no em venen al cap gaires referents femenins. Sempre que parlem de científics o de persones que ocupen llocs importants en empreses, sempre pensem en figures masculines. I és cert que hi ha una gran mancança de figures femenines.

Què li diries a una noia que s’estigui plantejant estudiar una enginyeria?

A les noies que estiguin pensant estudiar una carrera tècnica els diria que s’animin a endinsar-se en aquest món. És cert que és un repte, però si, a poc a poc, les noies ens anem animant a estudiar aquesta mena de carreres i a obrir-nos pas en aquest món, podrem arribar a fer grans coses. Jo espero que, de mica en mica, les dones s’animin i que puguem assolir una igualtat superior en aquest camp.

Per què vas decidir participar en els Premis WONNOW?

Em vaig inscriure als Premis WONNOW en època de confinament, en un moment en què estava a punt d’acabar la carrera i no sabia gaire bé com enfocar els pròxims anys. Aleshores em vaig trobar amb aquesta oportunitat a les xarxes socials. Com que vaig veure que encaixava amb les meves aptituds, em va semblar que podria ser una gran oportunitat.

Va ser tota una sorpresa que me l’atorguessin i, alhora, una gran il·lusió. Estic molt contenta de poder viure aquesta experiència.

I què han significat per a tu aquests premis?

Sobretot, un reconeixement a l’esforç fet durant tota la carrera. Han estat anys en què he hagut d’estudiar molt i organitzar-me molt bé per poder compaginar els meus estudis amb altres activitats. Aquests premis han arribat com una consideració a tota aquesta feina.

A més, han estat una oportunitat immillorable per conèixer noies increïbles, que ja les considero amigues meves. És molt especial poder compartir amb elles coneixements tècnics, una cosa que no puc fer normalment amb la resta de les meves amigues.

També em dona l’opció de conèixer noies que, com jo, estan treballant de valent per arribar allà on volen; per això considero que ha estat una oportunitat molt interessant i gratificant.

Per què creus que és important l’organització de premis com els WONNOW?

El cert és que et donen una gran visibilitat. De vegades se’ns pot oblidar que també hi ha noies en el món de la ciència i la tecnologia. Aquesta mena de guardons ens posa en el radar i crec que ens pot ajudar a obrir-nos pas en aquest àmbit.

Natalia Franch ho tenia clar: des que configurava projectors i ordinadors a l’institut per simple intuïció, sabia que la tecnologia era el que li agradava. Així que va decidir estudiar Enginyeria Informàtica a la Universitat Jaume I de Castelló. Ella era l’única dona en gran part de les classes a les quals assistia.

Premiada amb una de les beques en la segona edició dels Premis WONNOW, atorgats per CaixaBank i Microsoft a les millors alumnes de graus STEM, Natalia treballa actualment com a analista al departament de Ciberseguretat de CaixaBank. Aquesta enginyera comparteix la seva experiència amb altres dones que es plantegen fer carreres tècniques per animar-les a fer el pas i estar presents en unes disciplines, les STEM, en què la presència femenina és molt necessària.

Quan vas començar a tenir inquietud per la tecnologia?

La meva inquietud per la tecnologia va començar quan vaig comenãr secundària. De fet, jo dominava els projectors, que començaven a utilizar-se molt als instituts, quan ningú més sabia manejar-los. Sempre m’encarregaven gestionar-los fins i tot en altres cursos, des d’on em trucaven per ajudar-los a connectar el projector, configurar l’ordinador… tot era nou. I ho feia des de la intuïció, ni tan sols havia fet un curs per aprendre a manejar-los.

Era un tema que m’interessava molt i que coneixia simplement perquè em venia de gust. Era una cosa innata en mi.

I des de quan vas saber que volies estudiar alguna cosa relacionada amb la tecnologia?

Ho vaig tenir molt clar des de 4t de l’ESO. Volia estudiar Enginyeria Informàtica. Encara que la meva primera inclinació va ser estudiar Matemàtiques, ja que tinc un referent a la meva família, la meva tieta, que havia estudiat aquesta carrera, com que en la meva etapa de l’institut vaig veure que la tecnologia era un do innat per a mi, vaig decidir triar finalment aquest camí.

Vas comptar amb suport en el teu entorn per fer aquest tipus d’estudis?

La meva família sempre em va donar suport a l’hora de fer aquest tipus d’estudis, però és cert que tant familiars com amics em preguntaven si realment n’estava segura perquè és una carrera que té fama de complicada. També em deien que seria l’única noia i si això em suposaria un inconvenient. Això, i més en aquella època que sol ser d’intercesa, influeix, però de totes maneres sempre he sentit que tenia molt suport en la meva elecció.

Per què creus que podien sorgir aquest tipus de comentaris?

Al meu entorn no coneixíem cap noia enginyera. Aquest tipus de professions presenten certs estereotips que estan marcats en la societat i que fan que et vegin menys capaç de desenvolupar-les pel simple fet de ser una noia. Simplement, perquè no hi ha referents en aquest àmbit.

Ha canviat la teva pròpia percepció sobre l’Enginyeria Informàtica després d’haver-la estudiat?

Sí, la meva percepció va canviar per complet perquè a batxillerat jo no havia estudiat res relacionat amb informàtica. No tenia cap assignatura optativa en aquest àmbit i no sabia ni el que era programar.

Òbviament, sabia que l’Enginyeria Informàtica no consistia a arreglar un projector, ni de bon tros, però tenia curiositat i ganes d’aprendre. Així que vaig entrar en la carrera sense saber-ne pràcticament res, a diferència dels meus companys, molts dels quals procedien de cicles formatius o d’haver cursat Informàtica durant tot el batxillerat. Em deien: “Però si no saps res!” I jo responia: “Bé, per a això soc aquí”.

Per què creus que hi ha tan poques noies en carreres com la teva?

Vaig tenir la sort de tenir un referent en l’àmbit de les disciplines STEM, que és la meva tieta Pilar, que va estudiar Matemàtiques. Tanmateix, hi ha més dones matemàtiques que informàtiques. La directora de la meva carrera em va dir que les dones erem només un 12% dels estudiants en tota la carrera durant l’any 2019. Això, juntament amb l’elevat nivell d’abandonament, tant per part dels nois com de les noies, fa que ens graduem un número molt reduït de dones. De fet, jo era l’única en la majoria de les classes a les quals he acudit durant tota la carrera.

A mi, personalment, em costa trobar una explicació a aquesta situació, perquè sempre vaig tenir molt clar el que volia aprendre. Tanmateix, és cert que l’entorn et sol animar a estudiar un altre tipus de carreres, per por o perquè és una època complicada en què no saps molt bé què decidir. Tot això fa que, si no tens una elecció molt clara, acudeixis a un camp que coneixes més i que saps amb seguretat que t’agradarà.

Què en penses dels premis que, com WONNOW, volen visibilitzar les estudiants que opteu per aquest tipus de carreres?

Crec que són molt necessaris aquest tipus de premis que donen visibilitat a les dones que han estudiat carreres STEM. La raó és que la nostra presència és molt minoritària i no crec que sigui qüestió de tenir un o un altre gènere. Més aviat té a veure amb tot el que ens han inculcat des de petits en la societat.

En el meu cas, jo agraïa molt tenir dones com a professores durant la carrera, ja que tenia poques companyes. També en els Premis WONNOW vaig tenir l’ocasió de conèixer nou enginyeres més. Mai havia conegut a tantes enginyeres juntes!

Per què vas decidir presentar-te a aquests premis?

Vaig veure l’oportunitat de presentar-me als premis quan ja estava en l’última etapa de la meva carrera perquè els meus companys em van insistir molt. Ens havien enviat un correu a través de la universitat per animar les alumnes a participar en els premis WONNOW i la idea m’atreia, però estava en plens exàmens i no ho veia clar. Els meus companys em van dir que, en ser l’única noia del nostre grup, tenia l’obligació de presentar el meu currículum i fer les proves per convertir-me en un referent per a moltes altres dones.

I què va significar per a tu guanyar els premis WONNOW?

Em van dir que estava seleccionada un dimarts 13, que sembla que ha de ser un mal dia, però la veritat és que per a mi no ho va ser. No ho havia explicat a gaire gent per no atreure la mala sort. Quan em van donar la notícia, em vaig alegrar moltíssim. Me n’anava a estudiar un màster a Madrid, però finalment vaig acabar a Barcelona, treballant a CaixaBank. Era a l’estiu, estava de vacances i ho vaig explicar a la meva mare. Soc d’un poble petit, i vam acabar prenent tots alguna cosa al bar a la meva salut.

Què diries a una noia que vulgui orientar els seus estudis cap a l’àmbit tecnològic?

A una noia que estigui valorant estudiar una enginyeria li donaria molts ànims i també li diria que les dones som molt capaces. Encara que és un món nou, ple d’incerteses i que ens exigirà aprendre moltíssim, hi hem de ser. El món va orientat a professions STEM i seran necessàries dones en aquest àmbit per a que hi hagi diversitat en els equips del futur.

Què en penses sobre la bretxa de gènere en aquest àmbit?

Crec que la gent no és gaire conscient del baix nombre de dones que estudien Enginyeria Informàtica. De fet, crec que la meva carrera és, amb diferència, la que té menys dones a les seves aules, però hi hem de ser.

D’altra banda, sí que he notat que, en promocions posteriors a la meva, el nombre de dones durant els primers anys ha augmentat, però la realitat és que seguim sent un grup molt minoritari. I no només això: segons les estadístiques sembla que la bretxa de gènere en les carreres fins i tot augmenta. Per aquesta raó crec que és molt necessari que les dones ens vegem capaces des de petites de triar el que volem. És fonamental que no tinguem por de triar.

Quines mesures creus que podrien ajudar a corregir aquesta situació?

La meva mare sempre m’ha dit que, des de ben petitona, prenia els puzles al meu germà gran i els feia jo soleta. Per això crec que és tan important la igualtat en coses bàsiques com els jocs des de la infància. Un lego podria associar-se amb Enginyeria Industrial, i un videojoc, amb Enginyeria Informàtica o de Videojocs.

Sembla que les dones no estem presents en els videojocs ni en la construcció. Per sort, això cada vegada evoluciona millor. I espero que, mica en mica, poguem augmentar la presència de les dones en l’àmbit STEM.

Posar en marxa una empresa representa un gran repte. Tota una cursa d’obstacles que corren cada dia milers d’emprenedors a base d’il·lusió, molta perseverança i cap fred. Es tracta d’un desafiament que cada vegada més dones accepten. Elles estan canviant el panorama empresarial del país gràcies a la seva presència creixent en l’ecosistema emprenedor.

En el Dia Internacional de la Dona Emprenedora, val la pena conèixer una mica més com és l’entorn en què milers d’aquestes professionals es desenvolupen cada dia. L’observació de les dades ofereix en aquest aspecte algunes realitats cridaneres. Diferents bretxes que es van tancant a poc a poc i d’altres que perseveren.

L’emprenedoria femenina és precisament una de les claus que ens ajudarà a complir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU número 5, referent a la igualtat de gènere i l’empoderament de la dona. Un factor que, tal com apunta l’organització, ens ajudarà al seu torn a construir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Tot i que aquests últims la taxa d’emprenedoria en dones ha augmentat, el fet cert és que elles emprenen més per necessitat que per oportunitat en comparació amb els homes, segons posa de manifest l’Informe GEM Spain 2019-2020. Això vol dir que, entre les raons que porten una emprenedora a posar en marxa el seu propi negoci, hi ha moltes vegades la falta de feina o d’una millor alternativa professional. És a dir, que els mals endèmics que afligeixen les dones en el mercat laboral són els que motiven en bona mesura el seu impuls emprenedor.

El problema d’aquesta tendència és que l’emprenedoria per necessitat sol ser més propensa al fracàs que la motivada per una oportunitat, tal com destaca l’informe. I no només això: a més, tendeix a crear feines més precàries.

Quina és la raó d’aquest comportament? Per què les dones tendeixen menys a emprendre simplement perquè han detectat una oportunitat, en comptes de fer-ho per necessitat? Un dels factors que expliquen en part aquesta tendència té a veure amb el nombre més baix de noies en estudis relacionats amb matèries STEM, tal com explica l’informe. Aquesta circumstància també explicaria per què la presència d’empresàries en sectors intensius en l’ús de la tecnologia és més reduïda.

Una altra de les diferències cridaneres que s’observen entre l’emprenedoria femenina i la masculina té a veure amb la bretxa de gènere existent en les start-ups. Encara que elles ja ocupen el 43% de l’emprenedoria general, només el 20% de les persones que impulsen start-ups són dones, segons el Mapa d’Emprenedoria 2020 de South Summit. Un percentatge que pràcticament no canvia des de fa uns quants anys. Es tracta d’una realitat que també es pot atribuir, en part, al nombre més baix de dones en disciplines STEM i a la forta vinculació de l’emprenedoria amb els estudis tècnics o científics.

Tanmateix, les diferències de gènere entre l’activitat emprenedora de les dones i la dels homes es van reduint a poc a poc. Alguna cosa està canviant en la mena d’empreses que elles posen en marxa: avui aposten més per sectors com el fintech, que uneix tecnologia i finances, que no per altres considerats tradicionalment més femenins, com la moda o l’impacte social, tal com aprecia el treball de South Summit.

Una tendència que corrobora l’Informe GEM Spain quan analitza l’ús que fan de les tecnologies les empreses creades recentment per dones respecte a les que ja fa temps que funcionen. En concret, aquest treball apunta que el percentatge d’empreses noves fundades per dones que usen les tecnologies més recents (9,4%) gairebé duplica el de les consolidades (5,5%).

L’informe conclou que les noves empreses que estan posant en marxa les dones espanyoles no només presenten un millor acompliment que les que ja estan consolidades en l’ús de noves tecnologies, sinó que també ho fan en altres qüestions, com la innovació o la internacionalització del negoci. Pel que fa a la innovació de producte, se situen fins i tot per sobre de la mitjana nacional i de la xifra corresponent a les noves empreses creades per homes.

Promocionar el talent femení és una de les claus principals per al desenvolupament sostenible que persegueixen països de tot el món. Les entitats bancàries tenen molt a dir-hi, ja que factors com l’accés al finançament, la visibilitat i l’accés al coneixement de les noves emprenedores són molt importants per al seu èxit.

En aquest sentit, CaixaBank ofereix, a través de la seva entitat MicroBank, microcrèdits a dones emprenedores que poden tenir dificultats per accedir al finançament per motius econòmics o socials.

Una altra mostra de la implicació de CaixaBank amb el suport a les dones emprenedores és la nova plataforma de mentoring virtual posada en marxa en col·laboració amb Vital Voices. Es tracta d’un sistema que posa en contacte persones emprenedores amb professionals que tenen una experiència directiva consolidada. A través de vitalvoicesmentoring.com, poden connectar per desenvolupar sessions virtuals d’assessorament.

Per part seva, els Premis Emprenedor XXI, atorgats cada any per CaixaBank a diferents start-ups, ajuden les persones emprenedores a guanyar una gran visibilitat, així com a obtenir ajudes econòmiques per al seu desenvolupament. Mentrestant, els Premis WONNOW premien les millors estudiants STEM d’Espanya per potenciar la presència de dones en els àmbits de la ciència i la tecnologia. Una presència que, tal com hem vist, pot transformar el futur del panorama emprenedor femení de les pròximes dècades.

Tot i que ja s’estan identificant i tancant algunes bretxes de gènere en l’ecosistema emprenedor, encara queda un llarg camí per recórrer en aquest sentit. Donar suport a les emprenedores és fonamental per promoure la igualtat de gènere i desenvolupar una economia més justa i inclusiva.

Consultar amb un metge a distància no és una novetat, encara que aquest any hagi cobrat un especial protagonisme. La pandèmia del coronavirus ha servit per impulsar de manera general els serveis de telemedicina, en incorporar-se de manera massiva al sector públic. Aquesta pràctica, que ja era habitual en algunes companyies asseguradores, ha passat doncs a formar part del dia a dia de moltes persones.

La declaració de l’estat d’alarma el 14 de març per la crisi del coronavirus va tenir com a principal objectiu evitar el col·lapse del sistema sanitari. En reduir el nombre de contactes entre les persones, es prevenien nous contagis i els centres hospitalaris podrien atendre els que estaven malalts. Molts ciutadans amb símptomes de la COVID-19 ja començaven a acudir als serveis d’urgències dels hospitals i a trucar als números d’atenció telefònica per rebre assistència.

Per descongestionar ambdós serveis, una de les mesures que va posar en marxa el Govern uns dies després, va ser la plataforma gratuïta d’atenció sanitària Assistència COVID-19. Disponible en sis comunitats autònomes (Madrid, Astúries, illes Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa i Extremadura), l’eina pot utilitzar-se a través del mòbil o el web.

Aquest recurs permet dur a terme autodiagnòstics, accedir a recomanacions d’actuació i informació actualitzada, i a rebre recordatoris per fer un seguiment periòdic de l’estat de salut de l’usuari. Si bé, puntualitzen des del mateix Govern, en cap cas constitueix un servei de diagnòstic mèdic.

Aquesta mesura de teleassistència és només un dels exemples de les iniciatives posades en marxa des de la declaració de la pandèmia per seguir oferint serveis sanitaris als pacients. Els seus beneficis no són només assistencials, també són una mostra de com la medicina a distància pot ajudar els sistemes sanitaris de tot el món a atendre més pacients ara, i en el futur.

Malgrat els grans avenços en medicina que s’han produït en els últims anys, no està garantit que tota la població disposi de l’atenció sanitària que necessita. Tant és així que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU —el número 3— és aconseguir la cobertura sanitària universal. Una meta amb què CaixaBank contribueix des de fa més de deu anys a través de l’Aliança Empresarial per a la Vacunació Infantil desenvolupada en el marc de la iniciativa Gavi, the Vaccine Alliance. La telemedicina també està relacionada amb l’ODS número 9 —Indústria, Innovació i Infraestructura— que promulga l’accés universal a Internet.

L’accés a serveis de salut essencials, de qualitat i assequibles és una mesura que també podria ajudar a reduir la bretxa de gènere en països emergents. Es tracta d’una altra meta recollida dins els ODS establerts per l’ONU —la número 5— i per la qual també treballa CaixaBank mitjançant la seva adhesió als Principis per a l’Empoderament de les Dones a les Nacions Unides, entre altres mesures.

Als països emergents, la taxa de mortalitat materna és encara 14 vegades superior que en les regions desenvolupades. En aquests, a més, les dones i nenes veuen habitualment restringits els seus desplaçaments a causa de les pressions socials, per la qual cosa tenen més difícil accedir a uns serveis mèdics que solen estar a quilòmetres de distància de les seves llars. El telèfon mòbil per fer consultes mèdiques pot marcar la diferència entre gaudir o no d’una vida saludable per a elles.

Aquest dispositiu que un alt percentatge de la població sempre porta a sobre també pot exercir de supervisor del pacient de manera remota controlant, per exemple, que determinats valors es trobin dins la normalitat. Un cas recent en aquest sentit és el de l’Hospital Universitari de Badajoz, un dels primers del món a implantar a pacients de cardiologia un dispositiu que es connecta amb una app al seu smartphone. L’aplicació permet els usuaris mantenir-se en contacte amb l’equip mèdic i accedir a la història de transmissions.

Els metges, per la seva part, poden monitorar els pacients de manera remota i identificar episodis asimptomàtics, així com avisos dels mateixos pacients si detecten que alguna cosa no va bé. D’aquesta manera, els equips mèdics poden intervenir amb més rapidesa davant de qualsevol problema.

El 65% de la població està disposada a utilitzar la telemedicina, encara que només el 8% ho ha fet fins ara, segons recull l’informe, “COVID-19: Telehealth is the New Front Door”, de la firma de consultoria Oliver Wyman. Una altra dada: el 23% dels metges enquestats ofereix aquest servei, però només el 6% dels usuaris creu que aquests professionals estan disponibles a través de mitjans telemàtics.

Des d’aquesta consultora recomanen implantar serveis de telemedicina «amb el propòsit de millorar la seguretat i l’eficiència quan el sistema més ho necessita, ja que pot resultar vital per alliberar professionals sanitaris amb l’objectiu que s’ocupin dels casos més greus en persona», en referència a la situació provocada per l’expansió de la COVID-19. A Espanya, segons la mateixa font, al voltant del 60% dels professionals de la salut ja estan utilitzant eines com WhatsApp per comunicar-se amb pacients o amb altres companys.

Pel que fa als ciutadans, gairebé 6 de cada 10 espanyols desitjarien tenir una app amb què accedir a atenció mèdica a distància, segons recollia fa poc més d’un any l’informe “360^o Wellbeing Survey” elaborat per l’asseguradora Cigna. Entre els principals avantatges que mencionen es troben la possibilitat d’obtenir informació per portar una vida més saludable o mesurar i fer seguiment d’alguns aspectes mèdics.

L’ús d’eines de videoconferència també s’obre pas. A la plataforma Doctoralia està disponible des de finals de març, com a complement al seu servei d’atenció en línia i posat en marxa a l’inici de la pandèmia. Un format que han inclòs després de detectar que la demanda de consultes a distància s’ha multiplicat per vuit durant les últimes setmanes. El seu propòsit és escurçar els temps de resposta i agilitzar els diagnòstics, a més dels tractaments requerits pels pacients, així com alleugerir la càrrega de treball a urgències i a les consultes dels centres mèdics, clíniques i hospitals.

En un moment en què els avenços en telemedicina prometien revolucionar el sector de la salut, l’actual crisi sanitària podria convertir-se en un punt d’inflexió per a la implantació d’aquestes tecnologies d’assistència telemàtica. Les videotrucades o l’ús d’apps de control i seguiment de pacients són només una mostra de les possibilitats de la prestació de serveis sanitaris a distància.